Política 14/01/2016

El govern vol donar "una dimensió de país" al CESICAT, l'organisme encarregat de la ciberseguretat

Passa de dependre d'Empresa i Ocupació a la conselleria de Presidència, que dirigeix Neus Munté

Núria Orriols
2 min
La primera reunió del nou Govern, després que els consellers i conselleres de Carles Puigdemont hagin pres possessió del càrrec. A la imatge (d'esquerre a dreta), Neus Munté, Oriol Junqueras i Carles Puigdemont / FRANCESC MELCION

BarcelonaEl Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT) prendrà una nova dimensió en aquesta legislatura. Si fins ara, aquest organisme encarregat de la ciberseguretat, depenia de la direcció general de telecomunicacions en el si del departament d'Empresa i Ocupació, pilotat per Felip Puig, en el mandat que ara comença se situa a la conselleria de presidència, sota la batuta de Neus Munté.

El pas cap al departament de presidència, assenyalen fonts de la Generalitat, converteix el CESICAT en un organisme "transversal" en el si del Govern, amb incidència a tots els àmbits. En l'anterior mandat, en canvi, se li donava una visió "més empresarial": "Ara pren una dimensió de país".

El CESICAT continuarà dirigit pel fins ara director general de Telecomunicacions, Jordi Puigneró, que continua en el càrrec. Ara bé, no es descarta que en els propers dies, amb la restructuració de les conselleries, les telecomunicacions passin a tenir un "major rang" en el si del departament -tot just avui prenen possessió els consellers.

Aquesta fundació, formada per diversos organismes públics, va prendre rellevància pública, sobretot, a partir de la consulta del 9-N quan la Generalitat va ser víctima d'un ciberatac en els seus sistemes informàtics. L'atac va deixar fora de servei la web del Govern i el correu electrònic, la web del Servei Meteorològic de Catalunya, l’accés del Sistema d’Emergències Mèdiques als historials clínics dels pacients i altres serveis online. Es va engegar una investigació de la que encara no n'ha transcendit el resultat.

Després de l'experiència en el procés participatiu, el govern es va blindar per evitar ciberatacs a les eleccions del 27-S. Abans dels comicis va enviar instruccions als ajuntaments per intentar minimitzar el risc el dia de la nit electoral.

El CESICAT ja havia estat prèviament motiu de polèmica, l'any 2013, quan Ciutadans el va assenyalar com l'embrió d'una agència catalana d'espionatge.

El canvi de conselleria també té una incidència en el procés sobiranista: les telecomunicacions són infraestructures "estratègiques", assenyalen fonts de la Generalitat. Es remeten a l'informe número 5 del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) sobre Les tecnologies de la informació i de la comunicació a Catalunya, que situa aquest àmbit en un element clau de la transició cap a un eventual estat català.

De fundació a agència de ciberseguretat

A finals de l'anterior legislatura, el Govern va aprovar la memòria de l'avantprojecte de llei per transformar el CESICAT en una agència de ciberseguretat, tal com va explicar l'ARA. L'objectiu era muscular aquest organisme i fer-lo una estructura d'estat per tal de preparar-se per si en un futur calia assumir responsabilitats en ciberdefensa i intel·ligència.

El canvi implicava dotar l'organisme de competències pròpies per tal que pogués actuar de forma autònoma, més enllà dels encàrrecs que se li poguessin fer des del departament.

stats