Els ciutadans, l''attrezzo' de la disputa Sánchez-Puigdemont

BarcelonaUna cosa és rebutjar uns pressupostos o una llei a futur, encara que portin associades mesures socials, i una altra oposar-se directament a aquestes mesures quan estan en vigor. La revalorització de les pensions, la gratuïtat del transport públic o l'actualització del salari mínim tenen un efecte directe i immediat en les butxaques dels ciutadans. Per això, al PP i sobretot a Junts, que forma part de la majoria de la investidura, se'ls pressuposa que hauran calculat acuradament el risc de votar-hi en contra, independentment de si tenen més o menys arguments per fer-ho. Que Sánchez barreja naps i cols per poder aprovar coses que no tiraria endavant de cap altra manera és tan cert com que és una pràctica molt estesa en política. Però no és el mateix plantar-se en el dia en què s'ha d'aprovar l'objectiu de dèficit o en el que els jubilats passaran a cobrar de mitjana 40 euros menys al mes.

Ara Junts i PP intenten matisar que no s'oposen a la revalorització de les pensions sense aclarir què els molestava del decret del govern espanyol. Les crítiques els arriben de totes bandes i les seves explicacions són insuficients. Han votat contra Pedro Sánchez per donar-li un toc d'atenció? Per no acceptar els seus xantatges? Potser no ho han fet en el moment més fàcil perquè s'entengui.

Cada minut que passa desgasta més Junts i PP, i Pedro Sánchez n'és plenament conscient. El president espanyol els demana que rectifiquin i que deixin de causar "dolor social". I això que també sap dues coses més. La primera, que si hagués aprovat un decret exclusivament vinculat a les pensions, al salari mínim i al transport públic, hauria prosperat. La segona, que el pot fer avui mateix. De fet, és difícil d'imaginar que no l'acabi fent, però de moment deixa passar les hores amb l'esperança que la ciutadania assenyali els seus rivals com a culpables. La mateixa ciutadania que pateix les conseqüències de la batussa política com si fos un simple attrezzo.