Ciutadans perd 146 càrrecs electes a l’Estat en dos anys

Barcelona146. En un any i mig Ciutadans ha perdut 146 càrrecs electes a tot l’Estat des de les últimes eleccions autonòmiques i municipals del 2015, quan va obtenir els millors resultats des del seu naixement, amb més de 1.800 càrrecs públics a tot el territori espanyol, segons la direcció. D’aquests, 1.527 eren regidors i 93 diputats. Una crisi en un partit en creixement: en tan sols 10 anys el partit taronja s’ha convertit en la quarta força a tot l’Estat i la tercera als municipis. Cs va ser ambiciós el 2015, ja que volia implantar-se a tot el territori, però la falta de bases sòlides li ha passat factura. Tot i això, la direcció s’ho mira amb tranquil·litat. “Vam arriscar-nos a construir el partit a tot Espanya i ens va sortir bé”, afirma el secretari d’organització, Fran Hervías.

De fet, des de la direcció asseguren que aquesta fuga de càrrecs públics és un fenomen “habitual” que també passa a la resta de partits. Hervías ho atribueix al fet d’haver dipositat la “confiança” en persones que després “han demostrat que només miren pel seu interès personal i no pel projecte polític”. Justament, aquest és el diagnòstic que també en fa el politòleg Lluís Orriols, que, segons explica, és el que li passa als partits que “creixen molt ràpid i amb molt poc temps”. S’hi apunten persones que potser són “oportunistes” o que un cop dins, veuen que el partit “no compleix les expectatives” que s’havien creat, diu el politòleg. El partit, precisament, ha nodrit moltes vegades les seves estructures locals de persones amb poca o cap experiència en política i gestió pública.

Orriols, però, no veu que la pèrdua de càrrecs públics de Cs sigui un símptoma de “descomposició del partit”, sinó que ho emmarca en una “crisi de creixement i organitzacional”. Això sí, adverteix que la implantació al territori és clau perquè la crisi no vagi a més. I aquest és l’objectiu que, segons Hervías, han començat a treballar des de la direcció estatal amb plans estratègics per ciutats i també per a l’àmbit rural.

Discrepàncies amb la direcció

Part de les bases han començat a trontollar en territoris com Andalusia, Cantàbria i el País Valencià després de la renúncia d’alguns dels seus regidors i diputats. El cas més sonat va ser el del País Valencià, on quatre diputats van deixar el partit per discrepàncies amb la direcció, a qui acusaven d’actuar de manera autoritària a l’hora d’imposar les seves tesis. El detonant va ser el suport de Cs als pressupostos del govern de Mariano Rajoy, que van considerar una falta de respecte pel territori valencià, perquè no hi garantia les inversions necessàries. L’actuació de la direcció també va ser el focus de les crítiques del diputat i els dos regidors de Cantàbria que van deixar el partit taronja fa dues setmanes. Juan Ramón Carrancio, un dels dos diputats que tenia Cs al Parlament càntabre, es queixava que Albert Rivera havia triat “a dit” el diputat al Congrés Félix Álvarez com a nou líder de la formació a Cantàbria. Hervías, però, li retreu que ell mateix va votar a favor del sistema d’elecció dels comitès autonòmics, que passa perquè el comitè executiu estatal els esculli.

Malgrat tot, des de la direcció estan tranquils i a Catalunya encara més. Fonts de la cúpula catalana parlen d’un fenomen “residual” que ha afectat 14 regidors dels 175 que té la formació a Catalunya. Un dells, José Manuel Mateo, de Rubí, ho ha fet per discrepàncies amb el portaveu del seu grup i pel canvi de rumb ideològic aprovat en el congrés del febrer. Considera que el partit ha fet “transfuguisme ideològic” perquè ha “enganyat” els que van votar Cs abans del congrés, quan encara es definia com a socialdemòcrata.

“La gent es reubica ideològicament després del congrés”, assegura un membre de la direcció de Cs. Amb tot, Hervías no creu que l’aposta pel liberalisme progressista sigui el detonant d’aquestes baixes. Altres càrrecs que han marxat també ho apunten, com la diputada de Cs al Parlament andalús María del Carmen Prieto, que va marxar del partit perquè la formació havia fet “un gir a la dreta”. Hervías assegura que, lluny de fer perdre efectius al partit, els afiliats han crescut fins als 22.000 -abans en tenien 20.142.

Retornar les actes

Tot i les fugues i les crítiques a la direcció, la cúpula assegura que un 60% de les baixes són de persones que el mateix partit ha expulsat -per incomplir la normativa interna- i les sortides voluntàries representen un 40%. En tots els casos, la direcció critica que no retornin les seves actes, cosa que veuen com un “robatori”, i reclama que s’apliqui el pacte antitransfuguisme perquè “no es comprin” càrrecs no adscrits per afavorir majories.

El partit ja ha posat fil a l’agulla per eixamplar la base territorial i evitar fugues en el futur. El congrés del febrer va acordar crear comitès autonòmics per vertebrar el partit al territori i crear lideratges forts com el d’Inés Arrimadas a Catalunya, sense que desentonin, això sí, amb la paraula d’Albert Rivera i no creïn baronies. “Tenim un ideari comú a tot Espanya”, defensa Hervías. A l’equador dels mandats municipals i autonòmics, Cs haurà de treballar per aconseguir una implantació territorial que li permeti consolidar-se i demostrar que el seu creixement de fa un any i mig es pot mantenir.