El CNI va espiar les negociacions per formar govern entre ERC i els comuns a Barcelona
Als serveis secrets els preocupava que els republicans agafessin l'alcaldia, segons 'La Vanguardia'
BarcelonaAl CNI li interessava estar al dia de les negociacions entre ERC i els comuns per compartir govern a Barcelona després de les eleccions municipals del 2019. Per això, segons explica aquest diumenge La Vanguardia, va demanar –i va aconseguir– autorització judicial per infectar amb Pegasus el mòbil d'una de les persones que feia d'interlocutora entre els dos partits. Així ho certifiquen els documents que va exposar la ja exdirectora dels serveis secrets, Paz Esteban, en la seva compareixença a la comissió de secrets oficials del Congrés, i a la qual ha tingut accés el diari. En l'exposició davant del jutge, el CNI va oferir una exposició detallada al Tribunal Suprem del seu interès per conèixer l'estat de les negociacions.
ERC i Barcelona en Comú van empatar a 10 regidors en aquelles eleccions, amb els republicans per davant en nombre de vots, fet que els hauria donat l'alcaldia si Ada Colau no hagués rebut a última hora el suport dels regidors del grup de Manuel Valls. En una entrevista a Catalunya Ràdio, el líder dels republicans a Barcelona, Ernest Maragall, ha denunciat una "alteració democràtica" d'aquells resultats. Segons ell, les informacions publicades aquest diumenge "demostren que allò no eren unes negociacions, perquè tot estava predeterminat, preparat, tot estava vigilat perquè aquelles converses no poguessin tòrcer el que ja estava decidit amb coneixement de la senyora Colau". "Per mantenir el poder tot s’hi val, fins i tot l’ajuda del CNI", ha conclòs.
Les paraules de Maragall no han agradat als comuns. Jordi Martí, tinent d'alcalde i uns dels homes forts del govern municipal, ha reclamat una rectificació immediata. "L'acusació d'Ernest Maragall a Colau és una calúmnia inacceptable".
L'espionatge en el marc de les negociacions a Barcelona és una part del Catalangate i una de les divuit punxades autoritzades pel Tribunal Suprem que admet el CNI. Ara bé, hi ha una cinquantena més de casos registrats per CitizenLab dels quals els serveis secrets no es fan responsables.
