Els pares de la Constitució no volen que la carta magna es reformi

Roca, Herrero de Miñón i Pérez-Llorca creuen que falta consens

Desfilada de pares de la Constitució aquest dimecres al Congrés. Tant Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón (UCD), José Pedro Pérez-Llorca (UCD) i Miquel Roca (CDC) –els que queden vius del pacte del 1978, no hi ha cap representant de l'arc de l'esquerra– compareixen a la comissió per actualitzar el model autonòmic, en què no assisteixen ni Podem, ERC i el PDECat només en qualitat d'observador, pendent de Roca. En una exposició de gairebé una hora, Herrero de Miñón -que va ser diputat de l'UCD, Aliança Popular i el PP– ha assenyalat que és "desitjable" la reforma de la carta magna però només amb les condicions que marca Mariano Rajoy i mai "extralegal", en referència a l'independentisme. Per això ha puntualitzat que, des del seu punt de vista n'hi ha prou amb una "mutació" de la Constitució a través d'un pacte concret entre els partits que no pas amb una reforma constitucional.

Roca, que durant el debat constitucional va empènyer perquè la carta magna descentralitzés competències, va treure pit del consens assolit en el referèndum consticional, i que va arribar al 88,5% a tot l’Estat, i a superar el 91% a Catalunya. “Tenen un repte, que és igualar aquest percentatge”, va afirmar davant dels diputats. La tesi del polític català és que dins l’actual constitució hi caben modificacions que poden resoldre els problemes del model territorial, que està, va dir, “esgotat”: va citar una possible reforma del finançament o de les atribucions del Senat. I va dir que totes aquestes modificacions s’haurien de fer des del punt de vista del reconeixement de la singularitat.

"No es pot premiar la delinqüència criminal perquè l'altra part hagi comès errors"

Herrero de Miñón Pare de la Constitució

Si bé a principis de desembre Rajoy tancava la porta a una reforma de la Constitució per "acontentar" l'independentisme, Herrero de Miñón ha anat més enllà i ha assegurat que "no es pot premiar els delinqüents". A més, ha fet un símil amb la violència de gènere. "Pot semblar frívol, però molts agressors quan compareixen davant del jutge, l'assassí diu que la dona era insuportable. I sí, potser ho era, però ell és un criminal! No es pot premiar la delinqüència criminal perquè l'altra part hagi comès errors", ha assenyalat, reconeixent que el PP ha actuat malament a Catalunya i ha fet servir el Tribunal Constitucional (TC) per "fer la traveta" a la Generalitat.

Sobre la mutació de la Constitució, ha defensat que no és una "ocurrència, sinó que el federalisme ha evolucionat així a Alemanya i ara està passant a Austràlia", ha asseverat. Es tracta d'un pacte polític sense passar per un referèndum per mantenir els textos de la carta magna però "canviant-ne el sentit de funcionament". En aquest sentit, considera que a Espanya ja ha passat amb els pactes autonòmics del 1981 i el 1992 en què primer es va canviar el procediment d'accés a les autonomies i, després es van homogeneïtzar.

Un Estat asimètric

Censurant l'estratègia del PSOE, ha assenyalat que no creu que la "via federal sigui la convenient" pels seus costos i també la imprecisió que genera, retraient als socialistes que no tinguin una proposta clara. A més, ha defensat una recentralització de competències creant una llista estatal per buidar part de les comunitats. "Caldria tenir una sola llista de les competències estatals, sempre que siguin àmplies, rígides i immodificables", ha assegurat, perquè creu que el "sistema de competències compartides és un disbarat".

"No crec que la via federal sigui la convenient"

Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón Pare de la Constitució

Ara bé, en la línia del PSOE, considera que és un error pretendre la "simetria" entre comunitats: "Intentar tractar amb geometria simètrica el que és una poliformitat és un error. Cal assumir que havent-hi una asimetria pot haver-hi un tracte desigual de prestacions". En aquest sentit, ha conclòs amb al seva tesi: "Estaria cega la Constitució si no reconegués que Espanya no és un ens abstracte i els seus ciutadans es mouen dins d'un context lingüístic i geogràfic, amb tot de diferències que lluny d'esgotar-se en el temps s'han eixamplat". Sense dir-ho textualment, ha defensat el reconeixement d'una identitat catalana en la carta magna.

Pérez-Llorca: "Estem molt lluny del consens necessari per reformar la Constitució"

Pérez-Llorca, per la seva banda, ha apostat per incorporar a la Constitució elements de "lleialtat federal", com demana el PP, perquè, segons ell, en la redacció de la Consitució els ponents van ser "ingenus" respecte a les aspiracions dels nacionalismes, com el català, mentre que aquests han sigut "deslleials". El pare de la Constiució ha asseverat que la reforma de la Constitució no es pot fer ara perquè "estem molt lluny" del consens necessari. "Caldria procurar que l'atmosfera es netegés una mica" abans d'encetar el debat, segons el també advocat. Pérez-Llorca ha defensat l'existència d'un precepte constitucional que permeti intervenir les autonomies, i ha explicat que l'article 155 es va fer traduint la llei fonamental de Bonn, que es va considerar la solució "més democràtica" en el moment de redacció de la Constitució. 

El pare de la Constitució ha començat l'exposició advertint que a tot Europa els estats tendeixen "o a la integració a la desintegració", perquè "les coses no es queden mai estàtiques. Espanya, segons ell, camina cap a la desintegració, i caldria buscar mecanismes per revertir aquesta tendència. La integració s'aconseguiria, segons ell, amb la protecció d'aspectes clau com les llengües autonòmiques, tot i que ha recordat que estan més protegides a l'actual carta magna que a la de la Segona República, on l'Estat es reservava el dret a regular-ne l'ús a través de lleis estatals. 

Més continguts de