Els comuns abracen el 80% d’Òmnium

Asens, Albiach i potser Colau seran als actes de l’entitat, però es desmarquen dels de l’ANC

La transversalitat que els comuns buscaven en els actes de la Diada l’han trobat en Òmnium Cultural. Jaume Asens, diputat d’En Comú Podem al Congrés de Diputats, i Jéssica Albiach, presidenta del grup al Parlament, participaran en l’acte que ha preparat l’entitat per la Diada i que porta per títol Pels drets i les llibertats, absolució. Fins i tot ho podria acabar fent l’alcaldessa de Barcelona i líder de l’espai, Ada Colau, segons expliquen diverses fonts consultades per l’ARA. Colau manté contacte habitual amb Òmnium i amb el seu president, Jordi Cuixart, a qui les fonts expliquen que va visitar a la presó de Lledoners ara fa pocs dies. Amb objectius coincidents -referèndum, llibertat dels presos polítics, diàleg i defensa dels drets civils i polítics-, la relació entre els comuns i Òmnium s’ha fet encara més intensa en els últims mesos, quan el partit s’ha acabat d’allunyar de la unilateralitat que planteja l’ANC.

Catalunya en Comú no participarà en la manifestació independentista de la tarda organitzada per l’Assemblea, tot i que fonts de la formació admeten que és possible que alguns militants hi acabin anant a títol individual. La preferència per l’acte polític d’Òmnium al matí és clara, i tant l’entitat com el partit celebren que pugui representar la imatge d’unitat al voltant dels grans consensos de país, aquell 80% que el sobiranisme reivindica, entre d’altres, pel dret a l’autodeterminació. Hi seran també representants de la societat civil i dels principals partits independentistes.

La relació dels comuns i dels partits que els van precedir amb les manifestacions sobiranistes de l’Onze de Setembre ha estat plena de contradiccions. El 2012, quan l’ANC plantejava el Catalunya, nou estat d’Europa, l’aleshores líder d’ICV, Joan Herrera, va encapçalar la representació dels hereus del PSUC. Però si ja en aquella ocasió hi va haver tensions internes pel marcat caràcter independentista de la manifestació, els anys posteriors l’espai ha acabat dividint-se. Ada Colau, per exemple, fa tres anys que no va a les mobilitzacions organitzades per l’ANC. I aquest any tampoc hi serà. “Les manifestacions [de l’ANC] han perdut el seu valor transversal i els grans consensos del catalanisme. Són més excloents”, assegura el portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, que creu que les organitzades al principi tenien una idea “més inclusiva”.

Fonts de l’Ajuntament de Barcelona només confirmen que Colau assistirà a l’ofrena floral a Rafael Casanova i a l’homenatge a Salvador Allende. El seu suport a l’acte d’Òmnium -ja sigui de manera presencial o no- vol evidenciar el compromís dels comuns contra la repressió. L’ambigüitat que tradicionalment se’ls ha atribuït respecte a la independència els ha deixat sovint en terra de ningú, però contra la repressió no volen que ningú pugui dubtar on són. Per això, els últims anys havien organitzat actes propis per l’Onze de Setembre. Aquest any, però, optaran per l’acte d’Òmnium i tampoc faltaran als actes institucionals, amb un marcat protagonisme per als presos polítics.

La seva presència a les manifestacions independentistes

ICV: de ser-hi el 2012 a desmarcar-se’n el 2013

La del 2012 va ser la primera gran manifestació independentista organitzada per l’ANC, i l’aleshores coordinador general d’ICV, Joan Herrera, hi va ser per demanar diàleg entre la Generalitat i l’Estat. Un any més tard, els verds es feien enrere i, en la cadena humana que va travessar tot el territori català, només hi van participar alguns membres del partit, com Raül Romeva, però la direcció va optar per encerclar la Caixa en un acte organitzat per Procés Constituent.

2014: la manifestació prèvia al 9-N

A la Diada prèvia a la consulta del 9-N, representants d’ICV van optar per participar a la V que milers de persones van dibuixar omplint la Gran Via i l’avinguda Diagonal de Barcelona. Una V que volia representar la paraula votarem, amb la vista posada en la consulta convocada dos mesos més tard i a la qual ICV i EUiA donaven suport. Tot i el nombre d’estelades que van inundar la marxa, els ecosocialistes van optar per ser-hi per donar suport al dret a decidir.

Colau participa en la manifestació del 2016

Ja com a alcaldessa de Barcelona i referent dels comuns, Ada Colau va decidir no participar en la manifestació independentista del 2015 perquè considerava que tenia “connotació electoral” -era prèvia a les eleccions del 27-S plantejades com un plebiscit-. Ara bé, el 2016 Colau va decidir participar en la mobilització perquè ho va veure com un espai de protesta per la “judicialització” del conflicte català -ja estava oberta la causa judicial contra el Govern pel 9-N.

Sense participació dels líders des del 2017

Ni Ada Colau ni Xavier Domènech van ser a la manifestació sobiranista del 2017 -els comuns van organitzar un acte propi la mateixa tarda-, però sí alguns dirigents com Elisenda Alamany o Gerardo Pisarello. Un any més tard, Colau tampoc hi era, però sí que hi havia representants dels comuns, com la mateixa Alamany o Joan Josep Nuet. Aquests últims anys el partit no ha fet crides a la participació, però ha donat llibertat als seus militants per ser-hi.

Més continguts de