Els ‘comuns’, escèptics amb els canvis a la desconnexió

BarcelonaEls comuns estan a l’expectativa dels canvis en el full de ruta del procés que reforcin la via del referèndum. L’últim que hi ha sobre la taula és fer la desconneixó en dos temps, tal com va avançar ahir l’ARA. El líder d’En Comú Podem, Xavier Domènech, creu que aquest plantejament “resol una contradicció amb el full de ruta” que havia pactat el govern amb la CUP.

“Han solucionat una contradicció jurídica que tenien: inicialment, la llei de transitorietat jurídica era una DUI encoberta. Però en modificar el full de ruta hi havia una contradicció, perquè s’estaven avançant al resultat del referèndum abans que se celebrés”. Segons Dòmenech, quan el president Carles Puigdemont va apuntar que la sortida del procés era “o referèndum o referèndum”, deixava de banda una possible declaració unilateral d’independència i, per tant, s’havia de canviar el full de ruta, que preveia la desconnexió per al juny del 2017.

La nova estratègia passa per fer que la llei de transitorietat jurídica entri en vigor en dos temps: primer per autoritzar el referèndum i després, en cas que guanyi el sí, per iniciar la conversió de la comunitat autònoma en un estat independent. La intenció de Junts pel Sí i la CUP és reforçar la idea que es tracta d’un referèndum per decidir sobre la independència i no per ratificar una decisió ja presa pel Parlament.

Definir la consulta

El canvi de defensar les eleccions constituents a apostar per un referèndum ha acostat els comuns a les formacions independentiste s. Domènech recorda que En Comú Podem sempre s’ha posicionat a favor de la consulta pactada. La confluència, però, mostra ambigüitat en cas d’una votació sense permís de l’Estat com la que organitza el Govern.

¿La desconnexió en dues fases acosta més els comuns a JxSí i la CUP? Domènech no es mulla. “Nosaltres veiem positiu que el futur de Catalunya passi per un referèndum, com hem dit sempre”. El representant de la confluència d’esquerres reclama passos en aquest sentit: convocar el Pacte Nacional pel Dret a Decidir per començar a definir el referèndum i incloure’n les conclusions al full de ruta: “El que cal saber és com es farà el referèndum, quines garanties internacionals tindrà, si hi haurà majories i si serà efectiu”.

No obstant, les formacions independentistes creuen que el Pacte va quedar obsolet després del 9-N i volen convertir-ho en una cimera de partits i entitats que es convocarà per a l’última setmana de desembre. És un format similar, però canvia el nom per evidenciar que el referèndum no serà una consulta com la del 2014. Domènech és crític amb aquest organisme -“Es presenta com un debat sobre el dret a decidir però en realitat és una moneda de canvi amb la CUP per aprovar els pressupostos”- i creu que s’ha de tornar al pacte original, subscrit per centenars d’entitats.

Més crític es va mostrar amb la desconnexió en dos passos el líder de Catalunya Sí que es Pot al Parlament, Lluís Rabell, que va considerar que la proposta conté “poc fonament jurídic” i va pronosticar que “és impracticable”. Rabell va dir que “una llei que construeixi un marc legal per donar empara a un referèndum no es pot treure de la màniga”. De “comèdia d’embolics” ho va qualificar el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, que creu que al full de ruta hi ha “canvis sobtats”: “Com més aviat algú s’atreveixi a dir que no hi ha una solució unilateral al problema, que només hi ha una via, que és la del diàleg, la negociació i el pacte, millor per a tots”.

“Màxima seguretat jurídica”

El portaveu del secretariat nacional de la CUP, Quim Arrufat, va confirmar que les lleis de desconnexió tindran una clàusula per evitar que s’apliquin de manera immediata. Es fa, segons va dir a l’ACN, per donar “la màxima seguretat jurídica” al procés. “No es farà cap pas endavant que no s’hagi votat a les urnes”, va argumentar Arrufat. En cas de victòria del no, va explicar, s’aturaran les lleis de transitorietat per “tornar a formar part d’una autonomia intervinguda”.