Els comuns s’obren a negociar els pressupostos
La CUP trasllada a Torra el seu rebuig a donar suport a uns comptes “antisocials i en un context autonòmic”
BarcelonaAmb la CUP decidida a fer oposició al Govern, Quim Torra va mesurar ahir les opcions de trobar noves aliances que li permetin, entre altres coses, tirar endavant els pressupostos del 2019. En el marc de la ronda de contactes amb els líders dels grups parlamentaris, el president de la Generalitat va copsar de primera mà com els anticapitalistes tancaven la porta a “participar en uns comptes antisocials i de gestió autonòmica”, i com, per contra, els comuns s’obrien a parlar dels pressupostos de la Generalitat. Després de reunir-se amb el president, Xavier Domènech evidenciava la predisposició del seu grup a negociar sempre que es compleixin algunes condicions com, per exemple, revertir les retallades, augmentar el finançament de les escoles bressol i que el Govern aturi la subhasta d’habitatge públic provinent d’herències.
En el ple de divendres passat Domènech ja parlava de “trencar blocs” i fer uns pressupostos “dignes”, i ahir es va ratificar. El Govern es va afanyar a recollir el guant i la portaveu de l’executiu, Elsa Artadi, va admetre que una de les formacions amb qui es vol trobar acords per als comptes és amb els comuns. A l’inici de la legislatura la confluència d’esquerres es mostrava molt allunyada d’aquesta idea, però el nou escenari tant a Catalunya com a Madrid ha situat CatComú com una possible peça de desbloqueig. Els seus vots són imprescindibles per a Pedro Sánchez al Congrés -governa amb 84 diputats- si vol tirar endavant propostes, i els seus vuit diputats al Parlament poden resultar necessaris davant l’hostilitat de la CUP amb la gestió de “molles autonòmiques”, en paraules del representant cupaire Carles Riera, que també es va reunir ahir amb Torra al Palau de la Generalitat.
L’acostament entre la coalició de Govern JxCat-ERC i l’esquerra alternativa es pot assolir després d’una etapa de distància que es va anar consolidant a mesura que el Procés arribava al seu punt àlgid, l’octubre passat. De fet, en la legislatura anterior les converses entre el Govern i els comuns -aleshores sota el paraigua de Catalunya Sí que es Pot- van ser pràcticament nul·les. L’any 2016 l’executiu de Carles Puigdemont només va picar -sense èxit- a la porta de la CUP, i el 2017 l’únic gest que van poder arrencar els comuns va ser una reunió entre l’aleshores conseller d’Economia, Oriol Junqueras, i el cap de files de CSQP, Lluís Rabell, que no va aportar cap fruit. “L’únic soci és la CUP”, va afirmar llavors el president d’ERC, que va aconseguir l’aval dels cupaires amb l’horitzó del referèndum. Ara, amb la via unilateral arraconada, els papers s’han invertit: els anticapitalistes es neguen a la política “autonomista” i, en canvi, els comuns s’obren a pactar els pressupostos que haurà de dissenyar Pere Aragonès. Una aproximació amb l’espai dels comuns que es visualitzarà també amb les reunions que, segons va anunciar Artadi, es produiran “properament” entre Torra i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, així com també amb el líder de Podem, Pablo Iglesias.
Més enllà dels pressupostos, Domènech va posar deures a Torra, que avui continua la seva ronda de trobades amb Sergi Sabrià i Anna Caula, d’ERC, i amb Eduard Pujol i Albert Batet, de JxCat. Domènech va demanar al president de la Generalitat que acudeixi a la reunió amb Pedro Sánchez amb “voluntat real” d’arribar a acords. Tanmateix, Domènech va defensar que el “nou estatus” polític per a Catalunya ha d’incloure el dret a decidir, una qüestió que allunya el PSOE i els independentistes. A més, el líder dels comuns va proposar la creació d’una taula de diàleg a Catalunya per tenir una posició “més forta” en el diàleg amb el govern espanyol.
Les lleis suspeses al TC
On també hi pot haver consens entre el Govern i els comuns -i fins i tot amb el PSC, segons va dir Miquel Iceta divendres-és per desplegar diferents normes aprovades pel Parlament que el Tribunal Constitucional va suspendre a instàncies del govern del PP. La CUP, per la seva banda, també és favorable a recuperar aquestes lleis, però defensa que es faci de manera “sobirana”. “Això no pot ser una negociació en el marc autonòmic, sinó un acte unilateral”, va exigir Riera, que va reclamar recuperar la resolució aprovada pel Parlament el 9 de novembre del 2015 en què es declarava “deslegitimat” el TC. Una desobediència que JxCat i ERC han apartat per ara del full de ruta del seu Govern i que pot empènyer Quim Torra a haver de buscar nous aliats més enllà dels anticapitalistes, amb qui, tanmateix, Elsa Artadi va remarcar ahir que esperen poder continuar arribant a acords.
