Els comuns trenquen la negociació amb el Govern pels pressupostos

Economia insta Catalunya en Comú a seguir parlant però reclama propostes “realitzables”

Els pressupostos de la Generalitat per al 2019 pengen d’un fil. Si dimecres la líder dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, avisava el president de la Generalitat, Quim Torra, que el seu grup estava a “anys llum” d’aprovar els comptes, ahir aquesta distància es va eixamplar encara una mica més amb l’anunci de Catalunya en Comú que s’aixeca de la taula de negociacions davant la falta de progressos. Segons va avançar Europa Press, després de setmanes negociant, els comuns consideren que les xifres sectorials -les de cada conselleria- estan molt lluny de les seves posicions, motiu pel qual han decidit tallar d’arrel les converses amb el Govern a l’espera d’algun moviment.

“Des del 29 de novembre no hi ha cap avenç substancial”, expliquen a l’ARA fonts dels comuns, que remarquen que, bàsicament, l’executiu català “ha d’aclarir si vol o no generar més ingressos” per fer possibles les peticions de Catalunya en Comú. Fins ara, el Govern havia fet arribar als comuns una proposta per reduir les bonificacions en l’impost de successions i augmentar la recaptació entre 15 i 40 milions d’euros, a més d’alguns impostos ambientals. Totes aquestes mesures quedaven lluny de la reforma fiscal que van plantejar els comuns a l’inici de les negociacions pels comptes, que pretenia augmentar en 1.700 milions d’euros més la despesa social de la Generalitat.

Davant aquesta falta de progressos, els negociadors dels comuns -Albiach i el també diputat David Cid- han decidit no assistir a les reunions que havien de mantenir aquesta setmana amb el Govern. Fonts del departament d’Economia, però, instaven ahir el partit d’Ada Colau a tornar a la taula de negociacions. Advertien, això sí, que les propostes que faci Catalunya en Comú “han de ser de possible aplicació” i que els “càlculs fiscals que es fan en una negociació han de ser correctes i realitzables”.

Les posicions entre les dues parts se situen, doncs, molt distants, especialment -i contra pronòstic- entre els comuns i ERC. Fonts de Catalunya en Comú admeten que “hi ha hagut més bon feeling a les reunions de les sectorials que depenen de JxCat que a les d’ERC”. Posen com a exemple la sintonia que van trobar en la reunió que van mantenir amb el secretari general de Territori, Ferran Falcó (JxCat), i que situen als antípodes del clima que hi va haver en la trobada amb el secretari d’Afers Socials, Josep Ginesta (ERC).

Sis reunions sectorials

Govern i comuns han fet fins ara sis reunions sectorials, en les quals sempre hi ha hagut la secretària de Presidència, Meritxell Masó (JxCat), i el secretari d’Economia, Albert Castellanos (ERC), a més de membres del departament en qüestió. En les diferents trobades, l’executiu català ha anat detallant les xifres que l’avantprojecte de pressupostos de la Generalitat preveu en cada àrea, un avantprojecte al qual ha tingut accés Europa Press i que preveu, entre altres coses, elevar el pressupost de la conselleria de Salut en 535 milions d’euros respecte al projecte del 2017 i situar-lo a nivells previs a les retallades. En aquest mateix departament, els comptes inclouen els augments retributius dels sanitaris de l’Institut Català de la Salut (ICS) del 2017 i el 2018 (64,6 milions), així com la dotació pressupostària per finançar l’acord sindical de 70,7 milions signat després de la vaga de metges del novembre. Des dels comuns, però, es lamenta que no hi hagi cap proposta per estendre l’acord a la sanitat concertada i que s’està molt lluny d’assolir els 850 professionals sanitaris més que exigeixen.

On també preveu increments l’avantprojecte de pressupostos és a la conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies. El Govern vol augmentar en 352,2 milions d’euros la partida destinada a aquest departament, de la qual destaquen l’increment pel que fa a la llei de dependència -20,6 milions d’euros extres- i els 33,6 milions d’euros addicionals per a la concertació i gestió de centres d’acollida de menors estrangers no acompanyats ( menes ). Sense moure’s d’aquest departament, l’executiu català també té previst apujar en 55 milions les ajudes econòmiques de la renda garantida de ciutadania per situar-la en un total de 263 milions, als quals cal sumar els 32 previstos per a polítiques d’ocupació dins d’aquesta mateixa àrea. En total, 295 milions que els comuns consideren insuficients, ja que queden lluny dels 500 amb què reclamen dotar la renda garantida.

D’altra banda, ara per ara tampoc no hi ha acord entre el Govern i els comuns a Universitats. El principal cavall de batalla segueix sent la reducció de taxes d’un 30% aprovada pel Parlament, que els de Colau voldrien que fos immediata i que el Govern proposa dur a terme gradualment durant tres anys. L’executiu català, tanmateix, preveu incrementar en 72 milions d’euros el pressupost per a la secretaria d’Universitats, i destinar-ne, això sí, més de la meitat -42 milions- a reduir el dèficit estructural universitari.

Tot plegat, un escenari que els comuns consideren insuficient i pel qual, davant la falta de progressos per part del Govern, han decidit plantar-se. A finals de gener i quan està a punt de votar-se al Congrés l’admissió a tràmit dels pressupostos de l’Estat -on els vots d’ERC i el PDECat són decisius-, els comptes de la Generalitat amenacen amb quedar encallats.