El primer revés del Consell d'Estat a la Moncloa en l'estratègia contra el Procés
La llei Wert, la de l'avortament, la de bases locals i el Iak-42, altres precedents recents
BarcelonaEl govern espanyol podria haver tingut la temptació de confiar cegament que el Consell d'Estat avalaria punt per punt la impugnació de la investidura de Carles Puigdemont. Fins ara, l'òrgan consultiu s'havia posicionat sempre al costat de la Moncloa en l'estratègia jurídica per atacar el Procés. El d'aquest dijous és el primer revés a l'executiu estatal, que s'ha afanyat a recordar que els informes del Consell d'Estat no són vinculants.
La declaració de sobirania del gener del 2013, pactada per CiU, ERC i ICV-EUiA, es considera la primera resolució parlamentària encaminada a garantir l'exercici del dret a l'autodeterminació de Catalunya. El govern espanyol la va recórrer immediatament al Tribunal Constitucional, previ informe del Consell d'Estat, que va avalar el recurs, malgrat el vot en contra de dos dels membres de la seva comissió permanent. Posteriorment el Constitucional va acabar anul·lant la declaració.
Tampoc va tenir cap objecció que s'impugnés un any després la convocatòria de la consulta del 9-N i, posteriorment, el procés participatiu pel qual va acabar optant el Govern. L'argument: només el govern espanyol té capacitat per convocar referèndums. I el consens, absolut: unanimitat, pràcticament el mateix resultat que en la resta d'informes que han elaborat contra les lleis i resolucions del Procés.
Les estructures d'estat que pretenia impulsar la Generalitat el 2015 també van ser recorregudes al TC amb el beneplàcit del Consell d'Estat. Entre d'altres, es van aturar -amb la sentència posterior del TC- el pla director de l'Administració Tributària de Catalunya i la creació de l'Agència Catalana de Protecció Social.
Declaració de ruptura, reglament del Parlament, llei del referèndum...
L'activitat més frenètica va arribar, però, en l'última legislatura, començant per la declaració de ruptura del 9-N. L'endemà de l'aprovació al Parlament, el Consell d'Estat va elaborar un informe en què atribuïa "desobediència i desacatament" a la Constitució a la resolució aprovada per JxSí i la CUP. A més, recomanava impugnar tota la declaració, com així va acabar fent l'Estat. El TC la va acabar declarant inconstitucional.
Aquest estiu, el recurs contra la reforma del reglament del Parlament també va anar precedit d'un informe partidari del Consell d'Estat. I l'opinió de l'òrgan consultiu també va coincidir al mil·límetre amb la del govern espanyol amb les lleis de desconnexió. El mateix 6 de setembre, el Consell d'Estat va tancar un informe que recomanava impugnar la llei del referèndum, la convocatòria de l'1-O, el decret de normes complementàries i la creació de la Sindicatura Electoral. L'endemà va fer el mateix per oposar-se a la llei de transitorietat jurídica.
Altres informes en contra
La complicitat que havien mostrat fins ara el govern espanyol i el Consell d'Estat pel que fa al Procés no sempre ha sigut la mateixa quan ha hagut d'avaluar altres qüestions. En els últims anys, l'òrgan consultiu ha dictaminat en contra de diversos projectes que es pretenien impulsar des de la Moncloa i, fins i tot, va responsabilitzar l'executiu estatal de la tragèdia del Iak-42.
Llei Wert
La llei d'educació que va aprovar el PP a finals del 2013 també va tenir un informe negatiu del Consell d'Estat, que va recordar, per exemple, que són les comunitats autònomes i no l'Estat les que han de garantir "una proporció equilibrada" de les llengües a l'escola. També posava en dubte les subvencions a les escoles que segreguen per sexe.
La llei de règim local
La llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local (LRSAL) va ser molt criticada pels ajuntaments de bona part de l'Estat, però el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va decidir impulsar-la, malgrat tenir un informe molt crític del Consell d'Estat (2014). L'òrgan consultiu va criticar la "considerable constricció de l'autonomia dels municipis" i va recordar que el legislador "pot disminuir o incrementar les competències, però no eliminar-les per complet".
Reforma de la llei de l'avortament
Alberto Ruiz-Gallardón va voler modificar la llei de l'avortament per incloure, entre d'altres, l'autorització obligatòria dels pares per a les dones menors d'edat. El Consell d'Estat (2014) va recordar al ministre del PP que no podia modificar una llei orgànica a través de l'aprovació d'una llei ordinària com la de protecció de la infància, que pretenia tirar endavant el govern espanyol.
Iak-42
A principis del 2017, el Consell d'Estat va sorprendre amb un informe responsabilitzant el govern espanyol de l'episodi del Iak-42, gairebé 14 anys després de l'accident que va costar la vida a 62 militats que tornaven de l'Afganistan el maig del 2003. Segons l'informe, el ministeri de Defensa hauria d'haver advertit el mal estat de l'avió.
Què és el Consell d’Estat i qui l’integra?
"El Consell d’Estat és el suprem òrgan consultiu del govern [espanyol]". Aquesta és la definició que consta a la pàgina web de la institució que ha deslegitimat els plans de l’executiu estatal per impedir la investidura de Puigdemont. Tot i les paraules grandiloqüents, però, l’òrgan té un perfil baix i les seves decisions no són vinculants.
La funció de l’òrgan, que ja existia durant el regnat dels Reis Catòlics i que té la seu al cèntric Palacio de los Consejos de la Calle Mayor de Madrid, és elaborar informes preceptius o facultatius de les lleis i mesures que s'impulsen a l'Estat, uns documents que preparen un grup de lletrats sota la supervisió dels consellers.
Els integrants del ple, això sí, tenen una important transcendència política. En són membres nats els expresidents del govern espanyol -José María Aznar i José Luis Rodríguez Zapatero en van ser membres però van acabar abandonant el càrrec per incompatibilitats-, i també personalitats com el fiscal general de l'Estat (), el governador del Banc d'Espanya (Luis María Linde) o el president de la Real Academia Española (.
El seu president, actualment, és el gallec José Manuel Romay Beccaría, que va ser ministre de Sanitat i Consum durant el primer govern d’Aznar i està considerat el mentor polític de Rajoy. Entre els consellers permanents, que són vitalicis, hi ha el pare de la Constitució Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, l'exvicepresidenta del govern Zapatero María Teresa Fernández de la Vega o l’exministre de Sanitat i magistrat del Tribunal Suprem Fernando Ledesma. També en poden formen part exministres i expresidents i exconsellers autonòmicsJuan Carlos Rodríguez Ibarra.
