Política 12/05/2021

Una consellera del Tribunal de Comptes considera que l'informe sobre Exteriors està esbiaixat i conté exageracions

María Dolores Genaro va presentar un vot particular en què posa en dubte que s'hagi respectat el principi d'imparcialitat

4 min
Entrada de Junqueras, Romeva, Cuixart i Forn a la presó de Lledoners

L'informe del Tribunal de Comptes que persegueix patrimonialment una trentena de càrrecs de la conselleria d'Exteriors i del Diplocat per suposades irregularitats entre el 2011 i el 2017 no és imparcial, es basa en proves no contrastades i conté exageracions, segons una de les vocals del mateix tribunal. María Dolores Genaro Moya va presentar un vot contundent contra el document en què, contràriament al criteri majoritari d'aquest organisme, conclou que "no sembla que existeixi una extralimitació de l'acció exterior exercida per la Generalitat en relació a l'àmbit competencial que li correspon".

A finals de juny compareixeran davant del tribunal la trentena de citats amb una probable fiança milionària sobre la taula i, a més, l'informe de l'òrgan fiscalitzador ha donat peu a una denúncia de la Fiscalia que va permetre que el 6 de maig del 2021 el jutjat d'instrucció 18 de Barcelona obrís diligències contra l'exconseller d'Exteriors Raül Romeva i nou excàrrecs més de la Generalitat, tal com va avançar aquest diari.

Paral·lelament, el Tribunal de Comptes ha citat per al 29 i el 30 de juny els expresidents de la Generalitat Artur Mas i Carles Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras, diversos exconsellers de Presidència, Economia i Exteriors com Francesc Homs, Neus Munté, Andreu Mas-Colell i Raül Romeva, i diversos ex alts càrrecs del Govern, per les despeses en política exterior i del Diplocat del 2011 al 2017. Hauran de comparèixer davant de la secció d'enjudiciament després de les denúncies de la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i les entitats Advocats Catalans per la Constitució i Societat Civil Catalana.

La instrucció de la causa, oberta a finals del 2017 a instàncies del Senat i que va donar lloc a l'informe que va començar a gestar-se el 2019, ja ha finalitzat, i al juny se celebrarà, si els previsibles recursos en contra no prosperen, l'acta de liquidació provisional per fixar la responsabilitat de cada polític i la quantia que hauria de retornar. Els dictàmens emesos per l'Advocacia de l'Estat i el ministeri fiscal respecte a aquest informe de fiscalització van donar lloc al trasllat dels antecedents a la secció d'enjudiciament del Tribunal de Comptes i a l'obertura de diligències preliminars que es van acumular amb unes del 2018 relatives a les despeses del referèndum de l'1-O.

El vot, ocult a l'índex de l'informe

El vot particular de María Dolores Genaro Moya –nomenada pel PSOE– no apareix a l'índex de l'informe, però consta a la pàgina 463. La consellera inicia el seu escrit destacant la "urgència incomprensible" del Tribunal per enllestir el document a finals del mes de març del 2019 malgrat les peticions que ella mateixa havia fet perquè s'ampliés el termini i hi pogués fer observacions de caràcter tècnic. Denuncia que això ja constitueix una vulneració del procediment que no s'havia vist fins a aquell moment.

La consellera sosté que el document s'allunya de la funció del Tribunal de Comptes, que hauria de fer "un judici estrictament tècnic sobre el sotmetiment als principis de legalitat, eficiència i econòmica de l'activitat economicofinancera desenvolupada per la Generalitat en relació amb l'acció exterior". En aquest punt assenyala que el Tribunal de Comptes ha incomplert les seves pròpies normes perquè no ha basat la fiscalització de l'acció exterior de la Generalitat en els principis d'"imparcialitat, claredat, concisió, equilibri i ponderació".

Recorda que la norma tècnica del tribunal obliga al fet que aquest analitzi la documentació "de forma objectiva i imparcial", "recollint amb exactitud i precisió els fets verificats, i evitant judicis de valor i interpretacions que no estan prou fonamentades", cosa que al seu entendre no s'ha produït. També retreu que el Tribunal no s'hagi cenyit al procediment que l'obliga a "distingir entre els fets comprovats i les valoracions que mereixin", i a "evitar expressions ambigües que puguin donar a entendre l'existència de deficiències no comprovades adequadament". A més, el resultat de la fiscalització s'ha d'exposar de forma "equilibrada i ponderada" i, segons apunta, no és el cas.

Dins les competències

Segons la consellera, "amb les dades que s'indiquen a l'informe no sembla existir una extralimitació de l'acció exterior exercida per la Generalitat de Catalunya en relació amb l'àmbit competencial que li correspon". A més, assegura que el document del Tribunal de Comptes considera com a despeses irregulars "viatges o activitats" basant-se en declaracions fetes a la premsa amb posterioritat a l'acte, "fet que no desvirtua el caràcter oficial de l'acte i la seva possible inclusió dins de les competències autonòmiques". Cita com a exemple el viatge del president de la Generalitat a Amsterdam per participar en la Segona Trobada de Líders Europeus Liberals i Demòcrates que va fer Artur Mas el 25 de febrer del 2013 i el viatge de Puigdemont a Copenhaguen per inaugurar la seu de la delegació als països nòrdics el 31 d'agost del 2017, tots dos considerats com a irregulars en la seva totalitat.

El Tribunal de Comptes també aprofita, segons ella, per afegir activitats que "sembla que excedeixin l'àmbit competencial" de la Generalitat, però que "per la seva durada, característiques i altres factors apareixen clarament com a accessòries a una activitat principal feta dins l'àmbit competencial autonòmic" per "qualificar com a il·legal la totalitat de l'acció", cosa que "sembla excessiva". Així, critica que el Tribunal de Comptes consideri il·legal un viatge del conseller d'Exteriors a Dinamarca i el Regne Unit de quatre dies pel fet que un dels seus actes tenia una temàtica "relacionada amb el procés independentista". En total són 64 activitats que el Tribunal de Comptes considera il·legals utilitzant aquest procediment.

El vot particular denuncia que en 28 activitats més l'informe es basa en proves "no concloents". Són casos en què "l'evidència s'obté d'una nota de premsa i no de la documentació dels expedients de despesa". Fins i tot cita casos que veu estrafolaris, com el fet que el Tribunal de Comptes consideri com a prova un esborrany escrit a mà per provar que la delegació va participar en l'elaboració d'una interpel·lació d'un grup de parlamentaris suïssos, o que carregui una despesa irregular de 35.998 euros per l'elaboració de l'informe Catalonia's legitimate right to decide només basant-se "en indicis, però no per evidències deduïdes de l'anàlisi documental".

Genaro també critica que l'informe reculli 52 activitats que "constitueixen meres declaracions polítiques o ideològiques i l'expressió d'opinions sense cap mena de transcendència econòmica i comptable" i que, per tant, no haurien de tenir res a veure amb la fiscalització comptable del Tribunal de Comptes. Així mateix, acusa el tribunal de citar repetidament els mateixos fets, perquè "les constants reiteracions en els resultats que s'exposen condueixen al fet que es produeixi la impressió que la seva importància relativa és molt més gran de la que realment és". Com a exemple, recorda que un dels viatges de Puigdemont i Romeva del 24 de gener del 2017 "se cita en cinc ocasions".

stats