La base legal del nou 9-N complica les coses al Consell d'Estat

Madrid"El Consell d'Estat ens ha dit que calia tenir present per què s'utilitzava el títol III". La frase és de la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, i deixa clar que –des d'un principi– el seu executiu estava pendent de totes les escletxes legals que permet la llei de consultes per poder tirar endavant la consulta del 9-N.

Aquest títol, que regula els processos de participació ciutadana, és la base legal, previsiblement, sobre la qual pivotarà la votació alternativa. Tot apunta que el Consell d'Estat, l'òrgan consultiu que ha d'emetre un informe sobre una hipotètica nova impugnació, no tindrà les coses tan clares ara com les va tenir avui fa just un mes.

És cert que, de forma preventiva, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ja va demanar el parer del Consell –que presideix l'exministre del PP José Manuel Romay Beccaría– sobre diversos articles d'aquest títol quan va decidir recórrer al Tribunal Constitucional la llei de consultes aprovada pel Parlament i el decret de convocatòria del 9-N signat pel president de la Generalitat, Artur Mas. Aleshores, per unanimitat, els membres de la Comissió Permanent d'aquest òrgan van avalar el recurs de la Moncloa per frenar amb extrema celeritat la consulta. No obstant això, van deixar clar que no veien "motius que puguin raonablement sustentar" una acció legal contra el Títol III, com a mínim al·legant a la seva constitucionalitat. Si bé els informes que emeten no són vinculants, la seva opinió té un pes polític significatiu, i aleshores van 'salvar' aquesta part de la llei catalana.

Aferrant-se al contingut de la consulta

Però Sáenz de Santamaría, advocada de l'Estat, sovint posa el focus en els matisos. En els condicionals que, al document, van incloure els membres de la institució. A les conclusions, el Consell d'Estat subratlla que els processos participatius que regula el títol III "estan compresos dins les competències atribuïdes a la comunitat autònoma de Catalunya per l'article 122 de l'Estatut". Per tant, va dir, res a objectar. Ara bé, també va deixar una porta entreoberta que és per on ara, previsiblement, pretén entrar Rajoy per aturar la consulta alternativa.

El Consell admet que aquesta part de la llei catalana no permet "apreciar un vici d'inconstitucionalitat immediat" sempre, però, que "no es cridi el poble de Catalunya a l'exercici del sufragi" o que l'objecte de consulta no "superi els límits materials" previstos per als processos participatius. Recorda de forma expressa que la Constitució recull i deixa clar quins són els mecanismes legals per a un canvi de model territorial. Caldrà veure aquest dijous, quan es reuneixi aquest òrgan assessor, si entén que la Generalitat s'ha excedit en l'àmbit que té assignat per a aquest tipus de processos. Dit en altres paraules: si se'n serveix per fer un referèndum encobert.

En l'argumentació que va fer la Moncloa per aturar l'anterior convocatòria –que el Tribunal Constitucional va suspendre el 29 de setembre– ja alertava que el Govern podria utilitzar el títol III per preguntar sobre "decisions polítiques d'important transcendència" –sobre sobirania– i que podria xocar, la seva aplicació, amb el dret de participació del conjunt dels espanyols, vulnerant diversos articles de la Constitució.

En conclusió, la resposta del Consell d'Estat va ser que del redactat estricte no se'n poden anticipar comportaments contraris a la llei. Si això canvia, s'haurà d'estudiar com i per què es consulta la ciutadania en un procés sense "caràcter electoral". Dijous s'haurà d'enfrontar aquesta qüestió. D'entrada, tot fa pensar que la unanimitat no serà tan fàcil –ni tan ràpida– com ara fa un mes.