Política 08/09/2019

La consulta d’Arenys de Munt: deu anys de l’antesala de l’1-O

La votació, de la qual la justícia només va impedir que es fes en un espai municipal, va ser l’embrió de la creació de l’ANC i l’AMI

Xavi Tedó
6 min
01. Àvies fent cua per a la votació. 02. Gent davant del punt de votació habilitat.  03. Concentració de la Falange el mateix dia de la consulta.

BarcelonaAra fa deu anys Arenys de Munt desafiava l’Estat amb la celebració de la primera consulta de la història sobre la independència de Catalunya, un referèndum que va ser el detonant de mig miler de consultes més i l’antesala del 9-N i l’1-O. Tot plegat es va posar en marxa el 4 de juny del 2009, quan el consistori maresmenc va donar suport a una moció de la CUP que establia que se cedís un espai municipal per fer una consulta d’autodeterminació. El text va rebre l’aval dels quatre regidors d’AM2000, els tres d’ERC, els tres de CiU i el de la CUP, amb l’única oposició dels dos representants socialistes.

La idea s’havia començat a gestar, però, tres anys abans, des de la plataforma Salvem la Riera. Després d’imposar-se el sí a urbanitzar la riera de manera aclaparadora, i enmig de l’abatiment de la plataforma, un dels seus membres, Pep Jordana, va deixar anar de manera espontània: “Ara que coneixem els impediments que ens posa l’administració en la qüestió d’un referèndum, per què no fem una consulta sobre la independència saltant-nos-els?” Era el 17 de setembre del 2006.

Ningú va dir res, llavors, però al cap d’uns dies, l’aleshores regidor d’ERC i també integrant de l’entitat Josep Manel Ximenis li va preguntar: “¿El que vas dir l’altre dia ho deies seriosament?” Jordana li va respondre que sí, que no ho deia pas de broma. “Llavors no es qüestionava si era legal o no. I l’Ajuntament havia fet la consulta per soterrar la riera en tres dies quan s’havia de fer en un mes, i al damunt, quan ja s’havien convocat eleccions al Parlament i no es podia fer. Li vaig dir que podíem fer qualsevol bestiesa”, recorda Jordana. Dit i fet.

ERC menysté la iniciativa

Van començar a estudiar la legislació i van veure que la consulta s’ajustava a la normativa. “La llei d’entitats et permet preguntar als socis sempre que sigui en un espai tancat”, exposa Ximenis. Ho van vehicular a través del Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació (MAPA), perquè la consulta s’adrecés als membres com a fórmula per esquivar els impediments legals.

Ximenis ho va proposar al seu partit, però la iniciativa no els va satisfer. “La secció local d’ERC ho va menystenir i, amb la constitució del segon tripartit a la Generalitat, vaig marxar del partit per desacord amb el pacte amb el PSC, i vaig entrar a la CUP”. Amb eleccions municipals a la cantonada, els cupaires decideixen incorporar la votació al programa. El primer cop que es porta al ple, el 2008, la moció és rebutjada. Un any més tard i aprofitant la ILP que promovia la plataforma Deu Mil a Brussel·les per convocar un referèndum, la formació anticapitalista camufla la consulta a la part final de la moció. “L’excusa era copsar l’opinió del que recollia la ILP”, explica Ximenis.

Quan al cap d’uns dies el diari El Punt treu la notícia en portada, l’alcalde d’AM2000, Carles Móra, truca al regidor cupaire. “Em diu esverat que ho desmenteixi, però jo li responc que la informació és certa”, revela Ximenis, que considera que aquell fet va ser “fonamental perquè la consulta tingués repercussió, perquè fins i tot li van preguntar a Zapatero sobre aquesta qüestió”. Móra nega que no sabés què s’havia aprovat: “Era infinitament conscient del que s’havia acordat”.

Meditant la data per fer la consulta, Ximenis va veure passar la seva filla davant del seu despatx i va acordar fer-la el 13 de setembre. “Li vaig dir a la Marta que li faria el millor regal que podia fer-li pel seu aniversari, que era el dia 9”. La noia no va fer salts d’alegria quan ho va saber. “Em va dir que preferia una moto que votar”, diu rient l’exregidor, orgullós que la seva filla fos la més jove a votar a la consulta, que es va obrir als majors de 16 anys i als nouvinguts.

L’Estat reacciona

L’Estat, però, no es va quedar de braços plegats. Després que Ciutadans presentés una sol·licitud a la delegació del govern espanyol per aturar la consulta -amb Albert Rivera acusant ja llavors els partits independentistes de “colpistes institucionals”-, l’Advocacia de l’Estat va presentar un recurs el 2 de setembre. L’endemà mateix la titular del jutjat contenciós número 14 de Barcelona va anul·lar l’acord del plenari al·legant que s’havia “extralimitat en les seves competències”. La jutge va citar el 7 de setembre l’advocat de l’estat Jorge Buixadé, excandidat de la Falange als noranta, i l’alcalde Móra, a qui representava l’exconseller Salvador Milà, perquè presentessin al·legacions abans d’adoptar un dictamen. Dos dies més tard, el jutjat va ratificar la invalidació del ple de l’Ajuntament d’Arenys en què es donava suport a la consulta.

A la pràctica això només impedia que la votació es fes en un espai municipal. Milà argumenta que la justícia no anés més enllà: “Era la primera, no hi havia precedents i no van entrar en el contingut”.

Móra també deixa clar que no es va plantejar aturar-la: “Simplement vam acatar que no es fes en dependències municipals perquè no volia que els Mossos retiressin urnes, ja que són la nostra policia, però als qui la volien aturar els vaig respondre que de cap manera”. I Ximenis afegeix: “Es pensaven que anul·lant el lloc on s’havia de fer no la tiraríem endavant, però vam llogar el Centre Moral i vam votar”.

La Falange fa acte de presència

El 9 de setembre, el mateix dia que la jutge suspenia l’acord del ple, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) revocava l’ordre del departament d’Interior d’endarrerir una setmana la manifestació que havia convocat la Falange el dia de la consulta al·legant que el retard d’una setmana “equivalia a una prohibició” perquè privava els manifestants de la seva “finalitat legítima” de donar “resposta o reacció a un acte de participació ciutadana”. També al·legava que si Interior, que comandava Joan Saura, havia permès en un principi la manifestació el mateix dia era perquè no detectaven que fos prou perillosa.

Aquell dia la seixantena de falangistes no van poder fer res per la forta presència policial, però els dies previs, sí. “Rebíem amenaces de mort i trucades en què ens alertaven que cremarien les nostres botigues i els nostros boscos si fèiem la consulta”, explica Ximenis, que va tenir protecció policial des del juliol fins a dues setmanes després de la consulta. “Volien fer-nos por perquè ens ho repenséssim, però ningú va defallir”, subscriu Móra, a qui se li van endur el cotxe i el van deixar als afores del municipi com a advertència.

Res va poder evitar que fins a un 41% dels electors acudissin a la cita amb les urnes. Es va superar la participació a Arenys de Munt de les eleccions europees i dels referèndums de la Constitució Europea i l’Estatut del 2006. “Va ser un èxit rotund”, remarca amb contundència l’exacalde.

Democràcia i independència

Móra considera que “possiblement sense aquesta consulta no s’hauria fet l’1-O; va ser el punt de partida”. Ximenis hi coincideix: “Va desvetllar consciències, va trencar la por després de 300 anys de domini espanyol al vincular democràcia amb independència, i amb l’ambient d’un acte festiu i participatiu, com és una votació”.

Jordi Bilbeny, que també va ser un dels precursors amb l’exregidor de la CUP i Jordana com a integrants del MAPA, es mostra encara més taxatiu. “De manifestacions i proclames que volem anar al cel amb patinet se n’haurien fet moltes, però la gràcia és qui fa l’autopista”, afirma el filòleg, que recorda que “el 1988 el Parlament ja va aprovar una moció en defensa de l’autodeterminació sense que tingués cap efecte”. Jordana hi afegeix matisos: “És un punt d’inflexió, però en faltaven més, com la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut. Però sí que es podria dir que potser és el moment zero”.

Més enllà de si aquella consulta d’Arenys de Munt va obrir o no el camí per fer l’1-O, sí que va tenir altres conseqüències. La més rellevant va ser la creació de l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) i, de retruc, de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). “Totes dues són conseqüència de la consulta”, exposa Ximenis. Pere Pugès i Miquel Strubell, que eren a la consulta, van voler donar continuïtat al moviment i amb Miquel Sellarès i Enric Ainsa -se’ls coneixia com els quatre d’Arenys - van ser els precursors de l’ANC, que pren cos durant la Conferència Nacional per l’Estat Propi del 30 d’abril del 2011 a Barcelona. L’AMI també es va constituir a Arenys de Munt el 2011 a partir de les converses entre el mateix Ximenis i l’aleshores alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal, que volien organitzar els ajuntaments a favor de la independència.

Després del referèndum, el llavors president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va dir que no esperava un “efecte contagi”. Les 532 consultes que es van fer després el van fer tocar de peus a terra. El president José Montilla ja l’havia alertat de la desafecció creixent. També sense sort.

Cronologia de les consultes sobre la independència

13-09-09: Primera consulta, celebrada a Arenys de Munt

Malgrat ser la primera hi van participar 2.659 persones (un 41% dels electors), amb un 96,2% de vots a favor, un 2,3% en contra i un 1,1% en blanc. És l’origen de les onades posteriors.

13-12-09: Primera onada de consultes, en 166 municipis

Sant Cugat, com a ciutat més gran, i capitals de comarca com Vic, Berga, Ripoll, Solsona, Vilanova, Vilafranca, Banyoles, Santa Coloma de Farners, Tàrrega i les Borges Blanques prenen part en la votació.

28-02-10: Segona tongada de consultes, que arriben a 80 municipis i als primers de l’àrea metropolitana

Les consultes arriben a l’àrea metropolitana, concretament al Baix Llobregat, amb un 21% de participació en 80 municipis de 25 comarques. La participació als dos municipis més grans va ser més baixa que en les anteriors tongades, amb un 9,1% al Vendrell i un 21,1% a Molins de Rei.

25-04-10: La tercera onada, la més productiva amb 212 votacions

La tercera tongada va ser la més productiva, amb 212 consultes en què hi van participar 265.000 electors de ciutats com Valls, Manresa, Olot, Reus, Lleida i Girona, i amb la presència afegida d’observadors.

20-06-10: L’última gran onada de consultes passa per grans urbs

L’última gran onada va portar la consulta a Mataró com a ciutat més important, amb una participació de gairebé un 24%. A Cornellà, el no es va mobilitzar d’una manera significativa, amb un 20%.

10-04-11: Barcelona clou el cicle de consultes amb una vintena de pobles més

El cicle de consultes es va tancar en una vintena de municipis, entre els quals Barcelona. 257.645 persones, o el que és el mateix, el 21,3% dels ciutadans amb dret a vot, van acostar-se als punts habilitats per atorgar al sí una victòria aclaparadora amb gairebé el 90% del suport. Un 9% van votar-hi en contra.

stats