La Generalitat reclama a Sánchez gestionar directament els fons europeus contra la crisi

Prepara una "ampliació" pressupostària centrada en salut, protecció social i reactivació econòmica

La Generalitat ha demanat una vegada i una altra, per ara sense sort, poder gestionar la desescalada a Catalunya de manera directa i sense haver de passar per Madrid. Ara, aspira a fer el mateix amb els fons europeus contra la crisi que ha anunciat aquest dimecres la Comissió Europea. El vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Pere Aragonès, ha celebrat el pla de recuperació europeu de 750.000 milions d'euros i ha considerat que Catalunya ha de poder gestionar la part que li correspongui. "Una part han de venir a Catalunya i els volem gestionar des de la Generalitat", ha dit en declaracions al programa  Planta Baixa de TV3. Aquesta mateixa idea li ha traslladat a través d'una reunió telemàtica a l president de l'Assemblea de les Regions d'Europa, Magnus Berntsson, amb qui ha coincidit en defensar que les regions europees tinguin un "paper actiu en la concreció del fons europeu per a la recuperació". En aquesta trobada també hi ha participat el conseller d'Acció Exterior de la Generalitat, Bernat Solé.

Von der Leyen proposa un pla de recuperació de 750.000 M€, la major part en subsidis

Els primers recursos que haurien d'arribar a Catalunya, però, seran una part dels 16.000 milions d'euros del fons que el govern espanyol va anunciar per a les comunitats. Aragonès ha insistit que aspiren a rebre'n 4.000 milions, tot i que l'Estat encara no ha precisat com farà la repartició. Per què vol el Govern aquests recursos? Aquest dimecres Aragonès ha explicat que prepara una "ampliació" del pressupost català de 2020 que el Parlament va aprovar a finals de 2020. Què significa? Doncs ha assegurat que cada conselleria té garantits els recursos que figuren en els comptes i que, amb els fons extres europeus i estatals, busca que en puguin tenir d'extraordinaris i reforçar àmbits específics. 

També ha parlat d'on aniran a parar en concret aquests fons. Ell considera que com a mínim han de ser per a quatre àmbits fonamentals: la salut, l'ocupació, la protecció social i la reactivació de l'economia. Això significa que els principals departaments beneficiats haurien de ser el de Salut, el d'Ensenyament, el d'Afers Socials i el d'Empresa i Coneixement. També s'ha mostrat convençut que tots aquests estímuls econòmics serviran perquè, malgrat l'impacte que ha tingut el coronavirus en les finances públiques, no calgui fer "cap retallada" del pressupost. Aquesta va ser la principal recepta que es va aplicar el 2008 i, segons ell, es va demostrar errònia. 

Com es pot pressionar Sánchez?

Per aconseguir la gestió directa dels fons per a la recuperació econòmica, la Generalitat haurà d'afrontar un nou pols amb l'Estat. Per poder pressionar Sánchez, la data del calendari més pròxima és la negociació de la sisena pròrroga de l'estat d'alarma. El govern espanyol ja ha anunciat que buscarà aprovar-la, i els vots de l'independentisme català al Congrés tornaran a ser importants si ho vol aconseguir. En la votació de la quarta i cinquena pròrroga no ho van ser perquè Sánchez va aconseguir el suport de Ciutadans, però aquesta aliança és circumstancial i volàtil. Per ara, però, ERC no vol parlar obertament de negociar la sisena pròrroga. Les ferides que ha deixat la negociació de la quarta i la cinquena pròrrogues han estat considerables. Fonts republicanes consultades per l'ARA expliquen que el govern espanyol, almenys fins aquest migdia, no s'havia posat en contacte amb ells de manera "formal" per abordar el tema. "Si volen explicar algo, ja vindran", assenyala una altra veu republicana. 

Calvo anuncia que el govern espanyol demanarà una "última" pròrroga de l'estat d'alarma si té garantida la majoria

Horitzó electoral

Aragonès també ha abordat la situació política en clau catalana. Ha confiat en pactar l'horitzó electoral de Catalunya amb JxCat, una demanda en què insisteixen els republicans: "No tinc cap dubte que ens posarem d'acord", ha dit. El partit d'Oriol Junqueras fa mesos que defensa que no es pot esgotar la legislatura i que més d'hora que tard s'haurà de tornar a les urnes, però fixar la data és una potestat exclusiva del president de la Generalitat, Quim Torra. Aquest dimecres Aragonès ha evitat proposar una data per a aquests comicis: "No vull entrar en polèmiques".