La creativitat de la ‘suau’ suspensió amb el 384 bis
PeriodistaEls sis diputats empresonats o amb presó decretada suspesos de les seves funcions i processats per rebel·lió (Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Jordi Sànchez) no hauran de presentar la renúncia a l’escó. Així, haurà de ser la mesa del Parlament qui gestioni la substitució dels diputats davant la Junta Electoral per poder mantenir la majoria parlamentària de 66 escons.
El magistrat instructor del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, planteja una aplicació creativa de la llei. Com que es tracta d’una suspensió temporal, el jutge no pot desposseir-los de l’escó i només pot suspendre’ls amb l’aplicació de l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal. La renúncia representa un acte definitiu i, com que la suspensió dels diputats és temporal, excediria els límits de la llei.
A aquesta creativa decisió, tanmateix, li falta cobertura legal, ja que la Junta Electoral exigeix que siguin els diputats sortints els que entreguin l’acta per poder fer córrer la llista. Però ja ho diu una frase que se sol atribuir a Napoleó Bonaparte: “L’home més poderós de França no soc jo, sinó el jutge d’instrucció”. Per tant, Llarena sap que la seva proposta serà aplicada per la Junta Electoral malgrat que no tingui una cobertura legal total. De fet, és una manera d’aplicar vaselina a la traumàtica resolució.
Llarena és conscient que Puigdemont, per exemple, es resistirà a renunciar. I no és l’únic. També sap que la renúncia excediria el que estipula el 384 bis i, per això, el que cal fer és substituir-lo temporalment. La mesa, d’una banda, i els partits, de l’altra, tenen feina a fer: els responsables de les llistes de Junts per Catalunya i d’Esquerra Republicana hauran de trobar un mecanisme a la Junta Electoral per crear una credencial provisional.
Tot plegat s’haurà de fer confiant que la sentència definitiva els aplicarà la inhabilitació. D’aquesta manera, Llarena no interfereix en l’aritmètica parlamentària, evita el mal tràngol de la renúncia i soluciona el problema. El magistrat diu als processats que ells ja no tenen res a fer, i que ara són el Parlament, els partits i la Junta els que han de complir amb la resolució.
