Política 01/07/2022

Creix la pressió a Borràs perquè faci un pas al costat

La presidenta del Parlament no ho preveu i presenta un recurs al TSJC

4 min
laura Borràs aquest matí al Parlament de Catalunya

BarcelonaLa presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha defensat en tot moment que el cas de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) forma part de la persecució política de l'independentisme i ha demanat a la resta de partits independentistes que no la deixin caure. Fins ara Esquerra i la CUP havien evitat posicionar-se sobre aquesta qüestió, però això ha canviat en els darrers dies i s'ha precipitat aquesta setmana quan el jutge ha tancat la instrucció : de manera més o menys explícita, fonts dels dos partits creuen que el millor per a l'independentisme seria que fes un pas al costat. Una petició a la qual també s'ha sumat aquest divendres el PSC, de la mà de la seva portaveu, Alícia Romero, que ha demanat a Laura Borràs que posi el "prestigi" de la cambra per sobre dels "interessos personals". 

Romero ha fet una crida a preservar la presumpció d'innocència mentre no hi hagi sentència, però també ha assenyalat que el reglament, que preveu la suspensió dels diputats quan s'enfronten a un judici oral per corrupció, "s'ha de complir en tots els casos, en aquest també". Les paraules de Romero van en la línia del que ja va expressar dijous l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, que la convidava a plegar per protegir la institució. De fet, aquest és el missatge que Esquerra ha anat sembrant els últims dies, en què ha endurit el posicionament sobre el cas Borràs. Si bé al principi mirava de no mullar-se, amb les noves informacions sobre la taula –l'informe en què Intervenció de la Generalitat l'advertia de l'abús de contractes menors– ha carregat les tintes contra la líder del seu soci de Govern. "Cal preservar el projecte col·lectiu i no exigir suport a cegues en nom de la repressió", ha dit recentment la secretària general d'Esquerra, Marta Rovira, que sempre ha separat el cas de Borràs de les causes relacionades amb l'1-O.

Ara bé, en aquest moment no entra en els plans de la presidenta del Parlament marxar. El seu entorn afirma que se sent amb el "suport granític" de l'executiva de Junts i manté que el seu cas no hauria tingut recorregut si no fos independentista. Una qüestió, apunten, que fins ara tampoc han negat els republicans i la CUP. "Més raons per mantenir la presumpció d'innocència", afirmen. En aquest sentit, les mateixes fonts asseguren que hi ha marge jurídic per no aplicar el reglament del Parlament quan el jutge obri judici oral i que es tracta de "voluntat política". La decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pot arribar aquest juliol, si va de pressa, o ja a la tardor.  

Precisament aquest divendres Borràs ha presentat un recurs contra el tancament de la instrucció i ha demanat que el seu cas sigui jutjat per un jurat popular. "Creiem que el jutge natural dels poderosos no és cap altre que el ciutadà que l'ha situat en aquesta posició", argumenta l'escrit de l'advocat Gonzalo Boye, que també insta el TSJC a presentar una qüestió d'inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional perquè la llei del jurat exclou que pugui jutjar el delicte de prevaricació, un dels que s'imputen a Borràs juntament amb malversació, falsedat documental i frau administratiu.

Escenaris jurídics

L'article 25.4 del reglament preveu que "en els casos en què l'acusació sigui per delictes vinculats a la corrupció, la mesa del Parlament, una vegada sigui ferm l'acte d'obertura del judici oral i en tingui coneixement, ha d'acordar la suspensió dels drets i deures parlamentaris de manera immediata". Només en cas que es plantegin "dubtes" sobre la naturalesa del delicte s'ha de remetre el cas a la comissió de l'Estatut dels Diputats. En aquest punt, l'entorn de Borràs diu que, d'una banda, la majoria de la mesa –ERC i Junts– podria decidir que el cas de la ILC no és corrupció i que, per tant, no s'aplica el reglament –una tesi que no compren els republicans– o, d'altra banda, podrien remetre el cas a la Comissió de l'Estatut dels Diputats per debatre allà els "dubtes" que creuen que hi ha sobre la causa de la Institució de les Lletres Catalanes i fer un informe sobre la qüestió. ¿Què faran els republicans en aquest supòsit? Aquesta qüestió s'ha d'abordar –admeten tots dos partits– en les pròximes reunions de coordinació que els dos socis de govern tenen establertes.

Una cosa és que ERC pressioni ara perquè Borràs faci un pas al costat i l'altra que hagi pres una decisió sobre quina serà la seva decisió al Parlament en relació amb la suspensió de la presidenta de la cambra com a diputada. Els republicans no s'avancen de moment argumentant que encara no s'ha arribat a l'escenari del judici oral. El posicionament que prenguin, això sí, pot tenir conseqüències més enllà del Parlament i pot afectar directament l'estabilitat del Govern de Pere Aragonès. Si Esquerra s'alinea amb l'oposició, els afins de Borràs pressionaran per trencar la coalició. O si més no perquè hi hagi una crisi de Govern important. En aquest sentit, l'entorn de la presidenta de la cambra considera que la nova executiva liderada per ella mateixa i Jordi Turull serà més procliu a reaccionar de forma contundent a favor de Borràs que l'anterior pilotada per l'ex secretari general Jordi Sànchez.

De fet, tot i que havia demanat no aplicar el 25.4 en el cas de Borràs, el també exlíder de l'ANC va defensar en la seva darrera entrevista a Els matins de TV3 que el cas de la ILC no podia comprometre la continuïtat del Govern, cosa que comparteixen la majoria de fonts governamentals de Junts consultades. "Un Govern és molt més important que una situació de polèmica o tensió", va dir. Fins ara, Jordi Turull, actual secretari general, que representa el sector més institucional, no s'ha pronunciat sobre això, però sí que ha expressat el suport a la presidenta del Parlament. En una entrevista a Europa Press la setmana passada va dir que "en el cas de la presidenta Borràs no podem disparar-nos al peu" i va afirmar que la "repressió de l'Estat" és per generar "retrets" entre els independentistes. Aquest divendres precisament Turull s'ha desplaçat a Ginebra (Suïssa) per reunir-se amb Rovira i abordar la "situació política", que passa també pel cas de Borràs. 

La CUP tampoc ha aclarit què faria en cas que s'obrís judici oral a la presidenta del Parlament, però fonts anticapitalistes s'agafen al fet que ja no li van donar suport per ser escollida precisament perquè carregava aquesta "motxilla" judicial. "ERC i JxCat són els responsables de fer Borràs presidenta [...] Han d'explicar què volen fer", afirmen. No és gens descartable, però, que els cupaires apostin per aplicar l'article del reglament que permet suspendre un diputat per corrupció abans del judici. Van ser ells, de fet, els qui el van impulsar.

stats