Els crítics de Cs exigeixen la dimissió de Carrizosa i acusen Arrimadas d'haver "desconnectat de la realitat"

El sector crític de Ciutadans que al mes d'agost va impugnar el nomenament a dit de Carlos Carrizosa pensa ara que el seu crit d'alerta ha quedat confirmat per la patacada del partit el 14-F. Aquest dimecres al matí han ofert una roda de premsa en què han exigit públicament la dimissió del cap de llista, que ha perdut 900.000 vots respecte del 21-D, un argument que consideren que parla per si sol. "Evidentment –ha dit l'exdiputat Antonio Espinosa–, cal assumir responsabilitats: Carrizosa ha de dimitir com a responsable i Carlos Cuadrado –director de la campanya– hauria de posar el seu càrrec a disposició del partit". I si Inés Arrimadas "vol continuar liderant el partit", ha recalcat, "hauria d'acceptar" aquestes dimissions. "¿Algú s'imagina que el CEO d'una empresa que perd el 90% dels seus beneficis digués que ho ha fet tot correctament? –s'ha preguntat Espinosa–. Hi ha una desconnexió de la realitat".

Els crítics van quedar fora de llistes el 14-F, però asseguren que han sumat suports des que es van constituir, primer a través de l'associació Pilares de Concordia. "Renovadores constitueix un estat d'opinió rellevant", ha apuntat Tomás Simón. "Tenim el suport de militants i de càrrecs del partit a tots els nivells, des del municipalisme fins al nivell autonòmic i nacional", ha assegurat, i ha destacat que el manifest que van publicar l'endemà del 14-F, en el qual exigien responsabilitats, va acumular unes 3.000 interaccions a Twitter en un dia. En l'acte d'avui també hi ha participat l'exdiputada María Valle, així com els exdiputats Sergio Sanz i Carmen de Rivera, a més de la regidora a Lleida Àngels Ribes.

El grup ha sigut molt crític al llarg d'aquest any tant amb el que consideren l'"escassa democràcia interna" com amb la falta de revisió o d'anàlisi política després de la patacada del 10-N, en què Cs –llavors amb Arrimadas com a cap de llista a Catalunya– va quedar en última posició, per darrere de Vox i el PP. En aquest sentit, per als crítics cobra vital importància Carlos Carrizosa, que no només és el cap de llista sinó que ha marcat l'estratègia política de Cs al Parlament des que Arrimadas va marxar al Congrés. A més, ha sigut responsable d'organització des del 2017 fins ara fa uns mesos. Per tant, també el responsabilitzen d'una davallada "molt significativa" de l'afiliació, encara que el partit es nega a donar dades oficials –internament tampoc en donen– de quina militància hi ha al conjunt de Catalunya. L'última dada disponible és la de deu dies després del 10-N, quan ja havien perdut un de cada tres militants.

Una de les opcions que els crítics tenen sobre la taula és intentar forçar una assemblea extraordinària del partit per abordar la "renovació" que reclamen. Segons els estatuts de Cs poden sol·licitar-ho amb les signatures d'almenys un terç dels afiliats. "Estem en la fase de convèncer el màxim nombre d'afiliats que els canvis que proposem són necessaris. També volem convèncer Arrimadas, i si no fos possible ens plantejaríem la possibilitat d'aquest congrés", ha afirmat Espinosa. No obstant, les possibilitats d'imposar-se davant del sector oficialista són dubtoses. El mes de març passat Arrimadas ja va vèncer la candidatura encapçalada per Francisco Igea, vicepresident de Castella i Lleó, a la qual els crítics de Catalunya havien brindat el seu suport.

Arrimadas té cada cop més crítics, però no estan associats entre ells sinó que representen sensibilitats oposades: des de la vella guàrdia d'Albert Rivera –incloent-hi el mateix Rivera– fins al sector socialdemòcrata, que a Catalunya està representat per Renovadores. La dirigent taronja, que de moment no ha donat mostres de voler fer cap mena de cessió als que demanen canvis, té l'avantatge d'una oposició desunida.