La casa de tots
El primer 'ple' telemàtic de la història del Parlament deixa un grapat d'incidències
BarcelonaD'aquesta crisi en sortirem, com a mínim, amb un gènere audiovisual nou: la videotrucada. És curiós com el coronavirus ens està permetent aquests dies satisfer la nostra part més voyeur i ficar el nas, encara que sigui parcialment, a les cases dels altres. Aquests dies hem entrat a sales d'estar i despatxos d'epidemiòlegs, d'experts sanitaris, de músics, de Pilar Rahola, per descomptat, i, aquest dimecres, dels líders dels grups parlamentaris que han intervingut en la compareixença telemàtica del president Quim Torra al Parlament, convertit més que mai en la casa de tots. O més ben dit, en les cases de tots.
En el món de la videotrucada hi ha tota una litúrgia. Tot de persones examinant a fons els seus domicilis, recorrent-los amb nous ulls per buscar els racons idonis, els millors enquadraments possibles per a la webcam. Tant, que si això del confinament s'allarga gaire veurem néixer un nou model de negoci: l'interiorisme a distància. Posa aquesta planta aquí, i aquest llibre una mica inclinat, que s'intueixi el pòster de la paret. Ja ho tens: el fons de Skype perfecte.
El president del Parlament, Roger Torrent, és un alumne aplicat d'aquesta nova disciplina. Prestatgeria impol·luta, llibres ben ordenats i pòster de Macià ben a la vista. D'altres, com Carlos Carrizosa –pòster de cefalòpodes i llibres mal apilats–, Miquel Iceta –llibreria desbordada i il·luminació dubtosa– i Sergi Sabrià –que per problemes amb la càmera apareix difuminat–, encara ho han de treballar. Els problemes tècnics són, de fet, una constant en aquest primer debat telemàtic emès pel Canal Parlament, que s'ha d'interrompre constantment i que s'allarga més de cinc hores.
En aquest ple que no és un ple –els lletrats ho van limitar a debat dels grups parlamentaris amb el president Torra i els seus consellers– hi falta, doncs, fluïdesa. Amb la videoconferència, el punt teatral que té tot debat parlamentari es perd. No hi ha públic, o com a mínim no se'l veu, i tot plegat té l'aire desmenjat d'un assaig davant del mirall. Tampoc hi ha interrupcions per al·lusions, ni aplaudiments, ni cartellets. I per faltar, falta fins i tot la tradicional falca de Carrizosa dient a Torra que ja no és president.
El que no falta, però, és el creuament de retrets entre socis de govern, immune a la crisi del coronavirus. En aquest cas el motiu són les diferències entre JxCat i ERC sobre la viabilitat o no de fer plens a distància des del Parlament. A jutjar pel que s'ha vist -interrupcions constants per errors en la connexió- encara hi ha bastant camí per recórrer abans de poder instaurar aquest sistema com a una eina habitual al Parlament. Mentrestant, els diputats tenen temps d'acabar de dissenyar el seu racó ideal per a posar-hi la webcam.
