LA SETMANA DE... PASSOS PERDUTS
Política 15/01/2022

Cuixart ha sigut el primer a sortir. Qui serà el següent?

Òmnium canviarà de lideratge a l'espera de veure què fan els partits

3 min
Cuixart, amfitrió a Elna del 60è aniversari d’Òmnium Cultural el 16 de juliol de l’any passat.

BarcelonaÒmnium “predica amb l’exemple”, deia divendres Jordi Cuixart després de confirmar que no es presentaria a la reelecció com a president de l’entitat . Fa temps que ell va arribar a la conclusió que per donar un nou impuls a la independència calia, abans, fer foc nou entre els que s’havien d’entendre. A l’octubre farà cinc anys del referèndum i, tot i seguir guanyant eleccions, l’independentisme no ha sigut capaç de refer una estratègia conjunta, en bona part per les rèmores que s’arrosseguen.

Que la relació entre Carles Puigdemont i Oriol Junqueras no és bona mai ha sigut precisament un secret d’estat. El mateix Cuixart, entre d’altres, havia intentat mediar-hi sense gaire sort. Tots dos es retreuen el paper durant la tardor del 2017 i tots dos continuen encapçalant els seus respectius espais polítics. Junqueras, en el seu cas, ja va camí dels onze anys a la presidència d’ERC, sempre amb Marta Rovira com a secretària general. L’any que ve haurien hagut de deixar els seus càrrecs, però en l’últim congrés dels republicans es van canviar els estatuts per obrir-los la porta a un quart mandat. Pel que fa a Puigdemont, és president de JxCat des que el partit es va fundar el 2020 i ho pot seguir sent sempre que rebi l’aval de les bases (als estatuts només es “recomana” no superar els vuit anys en el càrrec). El mateix val per a Jordi Sànchez, el secretari general.

Les quatre persones que lideren ERC i JxCat són, doncs, quatre dels protagonistes de més alt nivell de l’1-O. I, a priori, totes quatre tenen previst seguir al capdavant dels seus partits. Jordi Turull és també vicepresident de JxCat i Raül Romeva forma part de l’executiva d’Esquerra. Fins i tot la CUP, que és més diligent a l’hora de fer canvis radicals de cares, manté algunes de les persones rellevants del 2017 en primera línia, com el diputat Carles Riera. En aquest punt cal fer un matís. El títol d’aquest article diu que Jordi Cuixart ha sigut el primer a sortir, però no és ben bé així. Josep Rull, Joaquim Forn, Lluís Puig, Carme Forcadell i Dolors Bassa han fet tots un pas al costat, si bé és cert que, a diferència de Cuixart, cap d’ells havia estat exercint la màxima responsabilitat ni en partits ni en entitats els últims anys.

El plantejament de Cuixart no té per què ser compartit per la resta d’actors polítics. De fet, és cert que persones que havien estat en segon pla ja han fet un pas endavant els últims anys, començant pels presidents de la Generalitat, Pere Aragonès, i del Parlament, Laura Borràs. I ja s’ha demostrat que les noves fornades tampoc han aconseguit millorar les relacions. N’acabaran sortint d’altres, ara o més endavant, sense relació amb aquella rèmora del passat, que potser seran capaces de deixar de banda l’enemistat acèrrima entre les dues (o tres) principals famílies polítiques de l’independentisme. Però, sobretot, que donaran carpetada a l’hemeroteca, el principal punt feble dels actuals líders del Procés.

EL DETALL

Joan Subirats és el nou ministre dels comuns i a Madrid els periodistes l’han començat a conèixer. Aquesta setmana fins i tot hi ha hagut algun ensurt al repassar el seu currículum. Subirats va explicar, orgullós, el pas per la presó per la seva activitat antifranquista a l’Assemblea de Catalunya. Una periodista de l’Abc es va sobresaltar i, en roda de premsa, li va fer notar que havia quedat molt sorpresa pel detall.

S’han acabat les vacances de Nadal i els Reis d’Orient no tornaran fins d’aquí un any. Temps suficient perquè tothom torni a aparcar les diferències, encara que sigui per unes hores, i gaudeixi agermanadament del moment. A Ripoll, enguany, ho van fer durant la cavalcada pràcticament juntes la consellera d’ERC Teresa Jordà i la líder de Cs, Inés Arrimadas, separades per pocs metres mentre veien les carrosses.

stats