La CUP promou ajustos econòmics per la reducció d’un 40% d’ingressos

BarcelonaEls resultats electorals del 21 de desembre aboquen la CUP a estrènyer-se el cinturó. El retrocés de 10 a 4 diputats farà que els cupaires pateixin una reducció estimada de gairebé el 60% d’ingressos provinents del Parlament (58,37%), que representa un 38% de disminució dels ingressos totals de l’organització. Tot i que les donacions del 10% del seu sou que fan els càrrecs electes -la font d’ingressos més important- es manté inalterable i que preveuen que la partida de militants augmenti més d’un 20%, la donació dels diputats baixarà 144.000 euros per any i la subvenció del grup implicarà deixar d’ingressar 717.000 euros anuals. Davant d’aquest escenari, la CUP estima que cal reduir la despesa com a mínim uns 850.000 euros aquest any o augmentar els ingressos fins a cobrir el 38% citat que calculen de pèrdues.

Després d’aplicar les primeres mesures urgents per adaptar-se a la nova situació econòmica com ara no renovar algunes vacants i evitar qualsevol despesa no pressupostada, la formació anticapitalista posa a debat de la militància, segons ha pogut saber l’ARA, altres propostes d’immediata aplicació per incrementar els ingressos regulars. Apujar l’import mensual de la quota per militant, que ara és de 5 euros; impulsar una campanya interna d’afiliació perquè els simpatitzants o militants de les assemblees locals es donin d’alta a la CUP nacional, i crear la figura del simpatitzant econòmic nacional per a aquelles persones que vulguin col·laborar amb aportacions sense ser militants són algunes de les propostes que hi ha damunt la taula per fer créixer la caixa.

Acceptar les places d’assessor

En el capítol de reducció de despeses, les bases hauran de validar si s’accepten les places d’assessors que proporciona el Parlament als grups parlamentaris i a les quals s’havia renunciat en les dues anteriors legislatures. Aquestes places serien ocupades per membres de l’oficina tècnica del Parlament. En la mateixa línia, també es discutirà si es fan servir les mateixes places d’assessors que facilita la Diputació de Barcelona i a les quals es va decidir no accedir a l’inici de la legislatura. En aquest cas, però, la decisió -que seria controvertida per la tradicional oposició de la CUP a aquests càrrecs- haurà de ser consensuada amb les Candidatures Alternatives del Vallès (CAV) i del Barcelonès Nord, amb qui es van presentar en coalició a les eleccions municipals.

Aquestes places serien per a membres de l’àrea de política institucional i assessorament municipal i, com les del Parlament, permetrien no haver de contractar personal extern. Una proposta que també es votarà per als consells comarcals, on la CUP ha renunciat a acceptar assessors. Més enllà d’aquestes mesures, la CUP revisarà tots els serveis contractats i els protocols sobre l’ús de telefonia i de desplaçaments de l’estructura alliberada i redefinirà els formats dels actes interns i externs per reduir-ne els costos. L’àrea d’organització i gestió econòmica de la CUP s’ha començat a reunir aquesta setmana amb els responsables d’economia de les assemblees locals de cada demarcació per copsar l’opinió del territori abans d’elaborar un document amb propostes concretes i obert a esmenes que s’haurà d’aprovar al consell polític que la CUP celebrarà el 17 de febrer a Alcover. L’aprovació definitiva del pressupost tindrà lloc al consell polític que els cupaires han organitzat el 24 de març a Esparreguera.

Protegir els exdiputats

Un altre dels documents que es porten a debat té a veure amb la relació laboral dels diputats. En no rebre un salari sinó una indemnització que els impedeix cotitzar i cobrar l’atur un cop deixen el Parlament, la CUP proposa protegir els diputats sortints que no puguin tornar a la seva ocupació anterior. L’objectiu és ajudar els parlamentaris als quals els costi reintegrar-se al món laboral per la seva exposició pública. Per aquest motiu, la formació planteja dues alternatives que no són compatibles: ser contractats per l’organització durant un mes o una ajuda mensual. Aquesta prestació econòmica serà vàlida durant tres mesos que es podran prorrogar tres mesos més si l’exdiputat acredita que no ha trobat feina tot i buscar-ne. En qualsevol cas, al cap de mig any deixaran de percebre aquesta retribució, tot i que no hagin entrat al mercat laboral. La quantitat a percebre està basada en els límits màxims de la Seguretat Social i oscil·la entre els 1.000 i els 1.300 euros en funció de si es tenen o no persones a càrrec. Aquesta proposta compta amb un ampli consens en l’organització i es preveu que fructifiqui.