Política 18/12/2015

Com votarà la CUP si investeix Mas? Quatre urnes i quatre escenaris per a una assemblea decisiva

Els cupaires s'hauran de posicionar i escollir entre quatre alternatives, dues que preveuen investir Artur Mas i dues que assumeixen noves eleccions al març

Laia Vicens
3 min

BarcelonaDe l'assemblea del 27 de desembre al teatre de La Passió d'Esparreguera n'ha de sortir una conclusió clara: si Artur Mas serà president o no de la Generalitat. La CUP s'enfrontarà a una decisió a cara o creu que basarà en quatre escenaris, una altra vegada. Segons ha avançat Nació Digital i ha confirmat l'ARA, dos escenaris accepten la investidura d'Artur Mas i dos més assumeixen noves eleccions al març. Així ho especifica un document que s'ha fet arribar a la militància.

Com decidirà la CUP

El sistema de votació, força complicat, és el següent. D'una banda, es col·locaran quatre urnes per puntuar del 0 al 5 les tres parts de l'acord (pla de xoc social, procés constituent i ruptura democràtica amb l'Estat), i una més per valorar l'oferta en conjunt. Amb aquesta votació volen "aportar elements de valoració de la proposta política sorgida al més objectius possible" i facilitar "guies per a l'acció política" als òrgans de la CUP.

David Fernàndez, amb altres dirigents i diputats de la CUP,  a la jornada de debat nacional de diumenge, a Manresa.

Per altra banda, i en una votació a mà alçada (si el 25% dels assistents a l'assemblea no demana el contrari), els militants de la CUP prendran la decisió final posicionant-se sobre quatre escenaris, amb un sistema de "votacions eliminatòries successives". Això significa que es votaran d'entrada els quatre escenaris i s'eliminarà l'opció amb menys suports, fins que només en quedi una o fins que una de les opcions obtingui directament el 50% dels vots. Els escenaris són aquests:

  1. Amb acord i amb Mas al capdavant: el primer escenari accepta la proposta d'acord a partir d'un full de ruta per a la ruptura democràtica, un pla de xoc d'emergència social i un procés constituent, així com el consell de presidència encapçalat per Mas, i que va avançar l'ARA.
  2. Sense acord, sense Mas i buscar un candidat alternatiu: la segona opció proposa refusar el consell de presidència liderat per Mas i la proposta d'acord, però "esgotar el termini de negociació" per a una presidència de consens sobre el pla de xoc, la ruptura i el procés constituent. Si Junts pel Sí no presenta un candidat alternatiu, s'assumiria anar a unes noves eleccions.
  3. Amb Mas però sense acord: el tercer plantejament és afavorir la investidura de Mas per "evitar unes noves eleccions" i "desbloquejar la situació actual" però rebutjar la proposta d'acord polític de pla de xoc, procés constituent i ruptura democràtica, de manera que Junts pel Sí ho tindria molt complicat per garantir-se l'estabilitat parlamentària.
  4. Sense acord, sense Mas i buscar altres abstencions: l'últim dels escenaris és rebutjar tant el consell de presidència encapçalat per Mas com l'oferta de Junts pel Sí i buscar una abstenció "més enllà del grup parlamentari de la CUP", en relació a Catalunya Sí que es Pot, per desbloquejar la situació. Si Junts pel Sí no obtingués més suports, anar a noves eleccions al març.

Endavant reitera en un document de 25 pàgines el 'no' a Mas

A tot això, Endavant, un dels corrents principals de la CUP, ha publicat un document de debat en què manté el veto a Artur Mas. "Proposem un 'no' a la investidura d'Artur Mas i un 'no' al fet que CDC continuï ostentant en exclusiva les palanques de comandament del procés", afirma el document, de més de 25 pàgines. Una opció que "no és replantejable" fins i tot si hi ha un pla de xoc "rebaixat i sense garanties de compliment".

Endavant –la diputada Anna Gabriel en forma part i el diputat Josep Manel Busqueta hi és molt proper– afirma que CDC "només és independentista nominalment" i en diferents moments del document assegura que, amenaçant amb la independència, Convergència vol buscar un "nou encaix que permetés blindar l’espai de poder autonòmic amenaçat per la recentralització".

A més, critiquen el "xantatge permanent" de Convergència a la resta d'actors polítics i socials (en relació a les entitats com l'ANC i Òmnium) durant tot el procés sobiranista.

stats