Els joves d’Altsasu rebutgen l’acusació de terrorisme
Es desmarquen dels moviments contraris a la Guàrdia Civil
BarcelonaDesprés de 518 dies de presó preventiva per a tres dels vuit joves d’Altsasu acusats de terrorisme, ahir va començar el judici per la baralla de bar la matinada del 15 d’octubre del 2016 que va acabar amb dos guàrdies civils fora de servei ferits. En la seva declaració a la seu de l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares, els implicats van negar haver participat en les agressions i sentir “odi” cap als agents, una de les bases amb què la fiscalia i l’Associació de Víctimes del Terrorisme sostenen l’acusació.
Ohian Arnanz, Jokin Unamuno i Adur Ramírez, que s’enfronten a 62 anys i mig de presó en el cas del primer i a 50 els altres dos, continuen en presó provisional a centenars de quilòmetres de distància de la seva localitat. Ahir van ser els primers a sotmetre’s a l’interrogatori i, com van fer després la resta d’acusats, van respondre només a les preguntes de la seva defensa. Tots ells van rebutjar que la baralla fos premeditada i que es produïssin agressions amb “odi” i ni molt menys amb finalitats terroristes. Aquesta és una de les principals fites que volen assolir els joves —desvincular els altercats del terrorisme—, i és per això que tots, en més o menys grau, van desmarcar-se dels moviments Alde Hemendiki Ospa Eguna, que denuncien l’elevada presència policial a Euskadi i Navarra. Segons el relat que fa la fiscalia dels fets, les suposades agressions dels joves s’emmarcarien en uns objectius com els que tenia ETA: “expulsar” els cossos i forces de seguretat de l’Estat de territori basc i navarrès.
En la seva declaració, Arnanz va reconèixer que era al bar Koxka però que no va participar en el conflicte, una versió diferent de la que va donar durant la instrucció, en què va negar haver-hi sigut. “M’anava tot molt gran”, es va justificar ahir durant l’interrogatori, en el qual va insistir que no va amenaçar els agents i va explicar que un noi del poble el va dur fins al fons del local perquè no entrés a la baralla. Conscients de les cartes amb què juguen les acusacions, els advocats van preguntar sobre la pertinença al col·lectiu Ospa Eguna, i Arnanz va assegurar que no hi té cap vincle. És més, va deixar clar que no té animadversió pels cossos policials.
De la seva banda, Unamuno va admetre que de manera “molt esporàdica” va participar en alguna assemblea preparatòria del moviment contra els agents. Sobre els fets, va declarar que el seu únic contacte amb els guàrdies civils i les seves parelles va ser verbal. “Els vaig dir que tenien molta barra perquè es dedicaven a omplir de multes els joves del poble i després anaven als bars”, va dir, i va afegir que no va pegar ningú “ni dins, ni fora, ni a la porta de l’establiment”. Fins a tres dels acusats, un d’ells Ramírez, van mantenir que no eren al bar durant la baralla. Ander Cob, de 21 anys, el més jove, i Julen Goicoechea van defensar que estan encausats després de ser identificats per una “confusió visual”. “No crec que sigui per mala fe”, va manifestar Cob, que va explicar que va coincidir a l’institut amb la parella del tinent ferit. Goicoechea, a més, va subratllar que és un “ignorant de la política” i que es considera “apolític”.
En la mateixa línia i amb l’objectiu d’allunyar-se del relat que atribueix la fiscalia als joves, Iñaki Abad, de 31 anys —el més gran— es va autodefinir com a “políticament inactiu”. Abad, que treballa en un bar i ja coneixia el sergent i la seva parella, va aclarir que tenia una relació de “cambrer a client” amb ells. Aquella nit, segons va explicar, va gravar amb el mòbil un vídeo quan passava pel bar Koxka de camí cap a un altre local i que el sergent li va donar un cop i li va tirar el telèfon a terra.
Suport d’Amnistia Internacional
La primera vista oral va comptar amb la presència de familiars i càrrecs públics de Bildu, Podem, PNB i Geroa Bai a les portes del tribunal. També hi va haver suport d’Amnistia Internacional, que a través d’un comunicat va exigir la retirada de l’acusació de terrorisme. “Aquest cas és representatiu dels perills que s’amaguen en una legislació àmpliament redactada, que pot ser usada per tipificar un acte criminal molt allunyat de qualsevol amenaça de terrorisme”, va opinar la responsable de l’entitat sobre aquest àmbit, Eda Seyhan. Aquesta setmana i la vinent continuaran les declaracions a l’Audiència Nacional. Avui és el torn dels dos guàrdies civils i les seves parelles, que compareixeran com a testimonis protegits.
