David Saldoni: “No hi ha una majoria clara a favor de la via unilateral”

BarcelonaPresident de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) des de fa una setmana en substitució de Miquel Buch, David Saldoni (PDECat) té al davant l’objectiu de continuar fent créixer una entitat que ha jugat, també, un paper clau en el Procés.

¿Quins reptes es marca al capdavant de l’ACM?

Continuar la feina de Miquel Buch. Avui cap regidor d’Hisenda qüestiona el pagament de la quota a l’ACM perquè ha sabut demostrar que té serveis molt útils per als ajuntaments. A més, volem que els ajuntaments continuïn sent a l’epicentre del debat sobre la construcció nacional del país.

¿No hauria de ser més aviat feina de l’AMI? ¿És possible la fusió de les dues entitats?

Si tens més de 700 associats que estan tenint un paper principal en l’esdevenidor del país, òbviament hi has de ser. Nosaltres ens hem compromès a intentar dibuixar l’arquitectura de totes les entitats municipalistes a Catalunya abans de les eleccions locals del 2019. Una opció és funcionar totes de manera separada però sota algun òrgan de coordinació. Una cosa més evolucionada que només una fusió.

És viable fer-ho en un any i mig?

És probable que no ho tinguem abans de les municipals, però ens hem de marcar com a repte tenir el debat avançat. Sobretot perquè no ens avancin al Parlament. Sovint hi anem només a comparèixer, i crec que hem de ser una pota més de la redacció d’aquestes lleis. M’agradaria que en algun moment un òrgan municipalista pogués tenir capacitat de veto sobre determinades lleis.

Com ha afectat el 155 el món local?

És com un corc que va fent tombs i s’ho menja tot. Al principi els ajuntaments no ho notàvem, però ara comencem a tenir coses pendents. Els ministeris fan només el mínim i el més urgent. És urgentíssim que puguem tenir un nou Govern.

Abans cal una investidura.

Hi ha convocat un ple per demà. En aquest moment hi ha 135 persones que tenen la condició d’elegibles, i el president del Parlament diu que n’hi ha una amb prou suports.

I si Puigdemont no pot ser investit?

Qui ho diu, que no podrà ser investit? Una amenaça de Santamaría esmenada pel Consell d’Estat? Portar-ho al Tribunal Constitucional és voler fer frau de llei.

Aquí es vol fer una investidura a distància tot i els lletrats...

Puigdemont ja ha afirmat que fer una investidura presencial és la situació ideal o normal. El problema és que no estem en una situació així. Si entrem en el marc mental que ens trobem en una situació normal, estem fent un flac favor a l’1-O i el 21-D. La situació no és normal, per tant, que no vingui ningú a demanar-nos que actuem de manera normal.

Es pot governar des de l’estranger?

Sí. El que has de garantir és que aquí tinguis gent amb interlocució directa que pugui donar resposta a tot de manera ràpida. Però com que la situació no és normal, podem permetre’ns tenir un president que sigui fora d’una manera anormal.

Caldrà repetir eleccions?

Crec que no hi arribarem. No és gens desitjable que anem a unes altres eleccions. Estic convençut que trobarem una solució abans.

Amb Puigdemont de president?

Sí.

Això ens porta a un escenari de desobediència. ¿El resultat del 21-D ho avala?

El que demanem és respecte pel resultat. Crec que el 21-D no es parlava de via unilateral ni de repetir un esquema mental com el dels últims mesos. Hi ha una àmplia majoria, però no una majoria aclaparadora, a favor d’una via unilateral. Qui la defensava encara en aquestes eleccions té quatre diputats. No hem d’anar a una via unilateral, sinó a una via amb el suport democràtic de la gent. Ara ens podem trobar que les cinc persones que són a Brussel·les siguin considerades no elegibles. Serà un primer atzucac que hem de veure com es resol.

¿Tem que la política de blocs es reprodueixi als ajuntaments?

És un risc. La política de blocs jo diria d’entrada que no és positiva. Dins aquest espai d’interrelacions, la gent ha de saber trobar els acords i saber quins són els desacords. Poder conviure amb els desacords és un gran repte que tindrem tots plegats.