La decisió d’Oriol Junqueras i Jordi Turull

BarcelonaLa sortida de Junts per Catalunya del Govern el mes d’octubre passat semblava posar punt final a una dècada en què la política al país havia estat marcada pels acords entre Convergència –i els partits que la van succeir– i Esquerra. Després d’anys convivint a dures penes, la relació va acabar de deteriorar-se arran de la ressaca dels fets de l’octubre del 2017. Les hostilitats entre totes dues formacions –personificades en la nul·la sintonia existent entre Oriol Junqueras i Carles Puigdemont– van anar a més i, malgrat governar plegats encara quatre anys –els tres de Quim Torra i el primer de Pere Aragonès–, la cosa va acabar com ja saben: amb la ruptura abrupta de l’executiu.

Des d’aleshores els atacs entre els uns i els altres són indissimulats perquè la llibertat de no governar plegats ha fet que molts hagin deixat enrere la cotilla i l’autocensura. La campanya ho està mostrant nítidament. Però a les sales de màquines de tots dos partits encara hi ha qui no perd de vista que tard o d’hora s’haurà d’intentar una reconciliació. Bàsicament perquè ara mateix costa de veure un camí que porti una de les dues formacions a presidir la Generalitat sense comptar amb el suport de l’altra. D’aquí que a banda i banda hi hagi qui demana prudència. El que resta de campanya, però sobretot el que passi amb la política de pactes a partir del 28-M arreu del país, podria acabar de fer saltar pels aires tots els ponts. Cercar l'entesa entre els dos principals partits independentistes o prioritzar buscar-se les pessigolles al territori serà decisió d'Oriol Junqueras i Jordi Turull.