La democràcia al món torna al nivell de la Guerra Freda, segons un dels índexs internacionals més prestigiosos

BarcelonaEn l'última dècada la democràcia ha retrocedit tant com va prosperar en les dues dècades anteriors. És la pessimista conclusió dels experts que anualment elaboren l'índex de democràcia Varieties of Democracy (V-Dem), un dels més prestigiosos internacionalment. "Els avenços democràtics dels últims trenta anys posteriors a la Guerra Freda han quedat erradicats", lamenta l'informe, que s'ha presentat aquest dimecres i en el qual hi ha una davallada generalitzada pràcticament en tots els països, sobretot a les regions de l'Àsia-Pacífic, l'Àsia Central, l'Amèrica Llatina, el Carib i també a l'Europa de l'Est. L'índex registra 400 categories mesurades durant el 2021 i, per tant, no inclou guerres com la que va començar la setmana passada a Ucraïna amb la invasió de l'exèrcit rus. Rússia és considerada, de fet, un dels règims "més autocràtics del món" a l'índex de democràcies liberals: se situa en el lloc 151 de 179, amb una nota de 0,1 (sobre 1). Ucraïna es troba uns quants llocs per sobre en el rànquing, el 99, amb una nota de 0,32, tot i que el 2021 estava en fase "democratitzadora".

Els cops d'estat –com a mínim cinc l'any passat–, la desinformació, la polarització política "tòxica" (la que qüestiona el respecte per la legitimació de l'oposició, del pluralisme i de la deliberació) i la repressió contra les protestes són algunes de les explicacions del retrocés de la democràcia el 2021 i, al capdavall, l'última dècada. També la gestió de la pandèmia del covid-19, que ha consolidat d'una banda el poder dels governants en les autocràcies i, de l'altra, ha beneficiat "moderades violacions de normes internacionals" en països democràtics, aprofitant els estats d'emergència o d'excepció.

El 2012 hi havia 42 democràcies liberals i el 2021 n'eren 34, el nombre més baix des del 1995. Només el 13% de la població mundial viu avui en democràcies plenes. A diferència del rànquing de The Economist, V-Dem sí que continua incloent Espanya en aquesta categoria, malgrat haver perdut cinc llocs l'últim any: del 13 al 18, amb una nota de 0,78, un 0,02 menys que l'any anterior. El V-Dem Institute, vinculat a la Universitat de Göteborg (Suècia), elabora sis índexs vinculats a la democràcia liberal, la democràcia electoral, el component liberal, el component d'igualtat, el component participatiu i el component deliberatiu. Espanya cau en cinc (en tots, excepte en el de component liberal). La censura als mitjans, el nivell de crítica respecte al govern, el respecte a la Constitució per part de l'executiu i també la capacitat de la junta electoral de conduir unes eleccions netes empitjoren lleugerament.

El nombre de dictadures al món ha augmentat de 25 a 30 el 2021 i el règim més comú continua sent el de les autocràcies electorals, que engloba el 44% de la població mundial (3.400 milions de persones).

El rànquing

Com acostuma a repetir-se en tots els índexs de democràcia internacionals, les primeres posicions són ocupades pels països nòrdics: Suècia (0,88), Dinamarca (0,88) i Noruega (0,86). Costa Rica (0,85) és la quarta i el top 10 el completen Nova Zelanda (0,84), Estònia (0,84), Suïssa (0,84), Finlàndia (0,83), Alemanya (0,82) i Irlanda (0,82). Espanya (0,78) ocupa la divuitena posició i és dotzena entre els països de la Unió Europea. Supera Itàlia (0,77), el Canadà (0,75), el Japó (0,74) i els Estats Units (0,74). A la cua hi ha Eritrea (0,01), Corea del Nord (0,01), l'Afganistan (0,02), el Iemen (0,03) i Bielorússia (0,04), el principal aliat de Vladímir Putin en la invasió d'Ucraïna.