Donatella della Porta: "Després de la pandèmia, l’extrema dreta no tindrà èxit”

BarcelonaDonatella della Porta (Itàlia, 1956), sociòloga experta en moviments socials i catedràtica a la Scuola Normale Superiore de Florència, parla amb l’ARA sobre l’impacte del covid-19 en la democràcia.

La pandèmia ha sigut una amenaça per a la democràcia?

— L’estat d’emergència està legitimat en democràcia per combatre les grans amenaces. Per tant, no crec que s’hagi produït un excés de poder per part dels estats. Però la tendència és que hi ha menys accountability dels governs, menys transparència i més informació reservada assumint que pot provocar por entre la població. Els ciutadans han hagut d’obeir ordres que no entenien, i això és una equivocació, perquè en els moments de crisi també has d’escoltar la gent per saber què fer.

Per què ha estat l’extrema dreta la que ha liderat una part del descontentament social?

— És diferent en funció dels països. A Espanya fa dos anys que va pujar Vox, però en canvi a Grècia ha baixat Alba Daurada. A Itàlia la Lliga Nord era més forta fa un parell d’anys i ara està baixant molt (...). En tot cas, han connectat amb una part del descontentament social dels ciutadans. Per exemple, a Itàlia o Alemanya s’han vinculat en moviments que negaven la pandèmia o no volien portar mascareta. Bolsonaro o Trump s’han convertit en herois dels grups d’extrema dreta perquè qüestionaven el covid-19. Han promogut un tipus de valors presents en la nova dreta, sobretot americana, com l’individualisme i la llibertat negativa, entesa com l’absència de control, i han fet servir les xarxes socials per escampar-ho. Però també crec que a llarg termini no tindrà èxit. La meva sensació és que, arran de la pandèmia, la gent està buscant partits més moderats i més suport a la solidaritat.

¿Creu que una de les conseqüències de la pandèmia serà el reforç dels partits moderats?

— És difícil de predir, però si mirem els resultats de les eleccions més recents, des dels EUA fins a Alemanya -AfD, la ultradreta alemanya, no va complir amb les seves expectatives- o fins i tot les darreres municipals a Itàlia, la dreta populista sembla que baixa. La gent, sota el xoc de la pandèmia, està buscant estabilitat i confiança. La meva impressió és que l’extrema dreta no tindrà èxit.

A Espanya Vox penetra en alguns sectors de les classes populars. Per què?

— No només té algun suport de la classe treballadora, també la classe alta vota l’extrema dreta. Però és cert que costa més d’entendre per què ho fan algunes capes populars. Ha passat a Espanya, hi ha la tendència a França i als EUA els treballadors blancs van optar per Trump. Una explicació podria ser que en temps difícils els arguments racistes troben suport en gent que està insatisfeta amb les seves condicions i tendeix a culpar persones que estan pitjor que ells. Es dirigeixen a outsiders de tota mena. S’ha detectat que quan els partits de centreesquerra abandonen la defensa de les seves bases tradicionals, és més probable que el populisme i l’extrema dreta facin forat. Els llocs on han recuperat aquests votants és perquè s’han concentrat en temes socials i han promogut el salari mínim o polítiques de benestar.

¿Com ha influït la pandèmia en els moviments socials?

— En el flanc progressista, hi ha hagut dificultats per ocupar els carrers pel confinament -i recuperar això és un repte per a l’esquerra-, però hem vist moltes formes de solidaritat i una revalorització d’allò local. La dreta, en canvi, té el repte de mantenir la mobilització a base de teories conspiratives i actituds egoistes. La meva impressió és que és difícil, perquè no són activistes i les seves bases són molt diferents i volàtils.

¿Què pensa del moviment independentista a Catalunya i la reacció de l’Estat?

— La primera reacció de l’Estat va ser molt autoritària. La repressió va ser molt dura als carrers, però també contra els líders catalans. La meva impressió, però, és que amb el govern de coalició del PSOE i Unides Podem la situació s’ha desescalat.

Però no s’accepta el referèndum.

— No, però ha donat l’indult i té una política diferent de la del PP, també perquè depèn d’ERC. La tendència, doncs, és de desescalada, però no crec que s’accepti el referèndum o la independència. Veig una reforma constitucional o un reconeixement similar al del País Basc.