Onze mentides de Carlos Mazón en la gestió de la DANA

BarcelonaUn any després de la dana, el president Carlos Mazón continua sense aclarir els detalls de la controvertida gestió del temporal més virulent que ha patit el País Valencià aquest segle, amb més de 200 morts. Els detalls sobre què va fer el dia de la dana es van coneixent amb comptagotes encara ara i, sovint, són contradictoris amb la informació que havia transcendit prèviament.

Segons va avançar aquest diumenge El Levante i va confirmar l'ARA, després de dinar amb la periodista Maribel Vilaplana al restaurant El Ventorro, quan la tempesta catastròfica ja estava causant estralls, el cap del Consell no es va acomiadar de la comunicadora al mateix establiment, com s'havia dit inicialment: l'hauria acompanyat fins a un aparcament on ella tenia el cotxe. Una situació que es va produir a les 18.45 h. La nova versió sobre la tarda de Mazón arriba després que aquest dissabte Eldiario.es i El País publiquessin, a partir de testimonis, que després d'acabar el dinar amb Vilaplana el president valencià se'n va anar a casa seva, en lloc de ser al Palau de la Generalitat per seguir l'evolució de l'emergència.

El president defensa que ell era on havia de ser durant el temporal. Els fets, però, el contradiuen. Mazón no va anul·lar cap acte de la seva agenda el dimarts 29 d'octubre, tot i que la primera alerta havia arribat el 25 d'octubre. A les nou del matí, Mazón va presidir el ple del Consell. Posteriorment, va recollir un premi de turisme sostenible –del qual ha quedat una fotografia seva mossegant el premi– i després es va reunir amb sindicats i patronal. Al migdia va anar a dinar amb la periodista Maribel Vilaplana. Un àpat que es va allargar fins a les 18.45 h, i no es va traslladar al Centre de Coordinació Operatiu Integrat (Cecopi), a l'Eliana, fins a les 20.28 h, quan la reunió s'havia convocat a les 17 h. Quan va arribar, amb la situació ja totalment descontrolada, els tècnics el van haver de posar al dia.

El president valencià i el seu equip van defugir explicar amb qui havia dinat el 29 d'octubre, però al cap d'uns dies Mazón es va limitar a dir que es tractava d'un dinar "privat". El dijous 7 de novembre, va canviar la seva versió i va dir que era un "dinar de treball" sense concretar. L'endemà diversos mitjans revelaven que havia dinat amb Vilaplana per oferir-li, segons la versió de Presidència, la direcció d'À Punt. Sigui com sigui, aquest "dinar de treball" no constava en una agenda que estava en blanc després de la trobada amb sindicats i empresaris. De fet, el president de la patronal valenciana, Salvador Navarro, va destapar una altra contradicció: va explicar que es va reunir amb el govern a les 13.45 hores i no a les 15 h com havia dit la Generalitat.

Mazón ha atribuït a la falta de cobertura al Cecopi els intents frustrats de la ministra Teresa Ribera per contactar-hi. Ribera va explicar que li va trucar fins a tres vegades sense rebre resposta i Mazón, que havia negat en un principi tenir trucades seves, la va acusar de "manipular" aportant un SMS de la ministra rebut a les 20.20 hores.

La falta de cobertura al Cecopi queda en entredit amb les declaracions de la consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, que va parlar amb Mazón des d'aquest centre a les 17.37 h per comunicar-li que la situació havia empitjorat. "Vaig estar puntualment informat dimarts, tot i trobar-nos en una situació de molta incomunicació perquè ja estaven començant a caure els principals terminals de telefonia", va dir el president, tot i que a València ciutat no van fallar. Sí que és cert, que en algunes gravacions publicades recentment es veu com Mazón, en arribar al Cecopi, explica a Pradas que té problemes de cobertura. Ara bé, segons van apuntar fonts del ministeri que pilotava Teresa Ribera, l'ara exministra va intentar contactar amb Mazón entre les 19.48 h i les 20.17 h quan Mazón encara no era al Cecopi, on va arribar a les 20.28 h.

Carlos Mazón va culpar la Moncloa de no haver enviat alertes mòbils amb antelació a través de la direcció general de Protecció Civil. Els ministeris de l'Interior i de Transició Ecològica li van recordar que la gestió de plans de protecció civil és "competència exclusiva de les comunitats". Mazón va defensar que des de la Generalitat es van seguir tots els protocols: "És un sistema protocol·litzat que el coordina Protecció Civil del govern d'Espanya", va dir el president.

La delegada del govern espanyol, Pilar Bernabé, va trucar el matí del 29 d'octubre tres vegades a Pradas, com a responsable política d'Emergències, abans que demanés la intervenció de la Unitat Militar d'Emergències (UME), davant la crescuda del riu Magre a l'altura d'Utiel i les previsions de tempestes torrencials. Tot i així, la Generalitat no va sol·licitar l'assistència de l'UME fins a les 15.21 hores, i només a Utiel i després a Requena. La sol·licitud d'ajut a l'UME per a la resta de la província de València no es va fer fins a les 20 hores.

Mazón insisteix en la idea que aquesta unitat opera per lliure. El cap de l'UME ho va desmentir: “En un nivell 2 d'alerta, qui dirigeix l'emergència és la comunitat autònoma. No hi puc entrar fins que el director d'emergències de la Generalitat m'autoritzi”. Mazón es va contradir l'1 de novembre: "Actualitzant la radiografia de necessitats es van reclamant les aportacions complementàries”, va admetre en una compareixença en què va acabar sol·licitant més militars i recursos al govern espanyol.

La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) afirma que va traslladar les “dades objectives de mesurament” de manera periòdica. La CHX va reiterar que la seva tasca és informar, no emetre alertes. Per sustentar la seva versió, el ministeri va mostrar un comunicat en què traslladava hora a hora la informació que va facilitar al Cecopi. De fet, a les 18:43 h els serveis d'Emergències coneixien l'augment brusc de cabal a la rambla del Poio, però no van emetre una alerta hidrològica, com sí que havien fet a les 12.20 h.

Mazón ha intentat vincular l'enviament tardà de l'alerta amb la situació a la presa de Forata, dels problemes de la qual la CHX ja havia anat informant des de l'inici del Cecopi a les 17 h. En tot cas, no és competència de la CHX enviar alertes. A més, quan s'envia l'alerta als mòbils per part de la Generalitat a les 20.11 h, es fa amb un contingut erroni. Demanava que s'evitessin els desplaçaments, però no que la població es quedés a casa i en les zones elevades, com sí que va comunicar un segon missatge a les 20.57 h.

Mazón va atribuir els estralls del temporal a una “gran revolució meteorològica” que era difícil de preveure, però hi havia alertes prèvies per risc de tempestes i informació en temps real i l'Aemet ja va emetre un avís a les 7.30 h. "L'alerta vermella hi era, independentment de què passés després. I això implica prendre mesures importants en totes les comarques afectades i especialment en zones inundables o properes a rius, rieres, torrents o barrancs", sosté el meteoròleg de l'ARA, Xavi Segura. Mazón fins i tot va comparèixer a les 13 h per anunciar que a partir de les 18 h el temporal escamparia i "es desplaçaria cap a la zona muntanyosa de Conca". La Generalitat va publicar el vídeo a les xarxes, però quan la situació es va descontrolar, el va esborrar.

El president valencià insisteix que a les 7.30 hores del matí del dimarts 29 d'octubre, el 112 va emetre l'alerta vermella i que "gràcies a aquesta previsió", van avisar els ajuntaments, que van poder suspendre les classes. Una versió que dista molt de la que donen els alcaldes dels municipis més devastats pel temporal. Aquests batlles s'han queixat de la manca d'informació per part d'Emergències, que els va impedir reaccionar a temps per avisar els veïns, perquè únicament se'ls va advertir de no acostar-se a les rieres.