La jutgessa de la DANA veu "indicis aclaparadors" de negligència de Pradas

ValènciaNova i contundent resolució de la jutgessa que investiga la gestió de la DANA, que considera que la causa ja acumula "indicis aclaparadors d'una conducta negligent" per part de l'exconsellera valenciana de Justícia i Interior, Salomé Pradas. Així ho diu en una resolució feta pública aquest divendres en la qual rebutja l'arxivament del procediment reclamat per l'exdirigent del PP, que havia adduït que la recent declaració com a testimoni del president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Miguel Polo, demostrava que la Generalitat no disposava de prou informació per alertar la població.

La magistrada Nuria Ruiz Tobarra justifica la seva negativa perquè considera que Pradas és responsable d'una "negligència grollera", ja "no sols pel gravíssim resultat mortal, sinó per la parsimònia en l'adopció de les mesures i el seu caràcter erroni". La jutgessa destaca "la convocatòria del Cecopi amb un evident retard", la falta "de control dels barrancs" i l'"insuportable retard en les alertes a la població".

En el seu escrit, la jutgessa desmunta un a un els arguments exculpatoris adduïts fins ara per l'exconsellera. Primer, recorda que la competència estatal en la gestió de l'emergència s'ha mostrat "absolutament incerta". També ho ha estat, segons la magistrada, la "inexistent" apagada informativa de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) i l'Agència Espanyola de Meteorologia (Aemet) denunciada reiteradament pel PP, que l'Audiència Provincial de València també va descartar. En aquest sentit, recorda que els avisos de l'Aemet "es van produir en diversos àmbits i amb antelació suficient".

Per completar la seva exposició, la magistrada dedica una extensa part del seu escrit a enumerar les ferramentes amb les quals comptava la Generalitat per conèixer la perillositat de la situació i, en conseqüència, la seva obligació d'avisar la ciutadania. Així, destaca que, segons estableix el Pla Especial d'Inundacions del País Valencià, el departament d'Emergències era l'encarregat de coordinar la participació d'altres organismes. Entre ells, la Guàrdia Civil, el servei de bombers forestals i la policia de la Generalitat, els agents mediambientals, els recursos del Servei de Vigilància Preventiva, les brigades de la Diputació de València i els serveis del cicle integral de l'aigua i les comunitats de regants que informen els ajuntaments. En aquest mateix sentit, subratlla que era responsabilitat de la Generalitat que "es telefonés a les diferents poblacions afectades, que s'atengués la informació dels mitjans de comunicació o que s'analitzessin els milers de telefonades al número 112". "Els bombers forestals van ser desplegats i es van retirar. Difícilment es pot atribuir a la CHX ni al seu president que es retiressin els bombers, que no es controlés el desbordament [del barranc de Poio] i que s'ocasionés l'aclaparador nombre de defuncions", posa com a exemple Ruiz Tobarra.

Un alt càrrec va proposar enviar l'ES-Alert tres hores abans

En paral·lel a l'escrit de la jutgessa, aquest divendres també s'ha sabut que un vídeo de la reunió del comitè d'emergències del 29 d'octubre enregistrat per una productora contractada per la Generalitat revela que a l'inici del Cecopi –a les 17 h– el subdirector general d'Emergències, Jorge Suárez, va plantejar la possibilitat d'enviar missatges d'alerta a la ciutadania atesa la situació límit que es vivia en aquells moments en poblacions com Utiel i Requena, afectades pel desbordament del riu Magre. Es tracta d'un testimoni que confirmaria que des de la conselleria van ser coneixedors de la perillositat de la situació molt abans de la difusió de l'avís a la població –que es va emetre a les 20.11 h–. Així ho han apuntat també altres revelacions anteriors, especialment el fet que només de les 17 a les 18 hores el 112 va rebre 2.438 telefonades de ciutadans amb problemes o que estaven en perill. Inicialment, tota l'atenció es va situar en el possible trencament de l'embassament de Forata, que regula el Magre. Primer es va pensar en confinar la població. Després, en evacuar-la. A les 17.45 h s'optava per enviar l'ES-Alert, però la Generalitat no tenia clar quin missatge difondre. La preocupació pel pantà va provocar que s'obviés el barranc de Poio i les rambles que hi desemboquen, que ja es desbordaven des de les 18 h a l'Horta Sud. Sobrepassats per un gran volum de feina, els tècnics no van avisar els seus caps, que estaven reunits en una sala annexa. Al Cecopi, els alts càrrecs del departament no van ser conscients del que passava fins que després de les 19 h van començar a arribar les primeres imatges i telefonades d'alcaldes. Allò va obligar a posposar l'enviament de l'alarma –sobre la qual encara debatia Emergències– perquè calia ampliar-ne el radi. Després, va arribar l'hora de triar el text, engegar el procediment, etc.

L'últim testimoni destacat d'avui ha estat la declaració d'un tècnic forestal del Consorci Provincial de Bombers de València que va ser al Cecopi i que ha explicat que Salomé Pradas era qui dirigia la reunió del comitè d'emergències i que el cap del Consell, Carlos Mazón, no va ser citat fins que va arribar al comitè. També ha dit que a partir d'aquest moment va tenir la “sensació” que Mazón assumia la direcció.