DIARI DE CAMPANYA DE CATALUNYA SÍ QUE ES POT
Política 12/09/2015

Lluís Rabell agafa la paella... pel mànec!

El candidat de Catalunya Sí que es Pot comença a desinhibir-se en un dia encara marcat per la seva absència a la Meridiana

Sara González
2 min
Rabell serveix paella a Sant Carles de la Ràpita

Sant Carles de la RàpitaLa cosa va de musclos. I de gambes. I de petxines. El marisc treu el protagonisme a l'arròs, de la mateixa manera que els líders de Podem, Pablo Iglesias i Íñigo Errejón, deixen en un segon pla el candidat de Catalunya Sí que es Pot quan pugen a l'escenari. Avui, però, Lluís Rabell aprofita que està sol per agafar la paella pel mànec i fer ell de gamba, d'estrella. I l'agafa literalment. I la serveix. Per a 'la Catalunya de la gent'. La número dos per Tarragona, Hortènsia Grau, hi posa salsa repartint cerveses. "Jo ballo el que calgui eh? Sé ballar salsa! Que a la meva candidatura són una mica sosos, diu.

Saben que el ball de Miquel Iceta és difícil de superar, però Rabell comença a desinhibir-se. La tarda de la Diada, el candidat va ser a la festa major de Bellvitge, a pocs metres del líder del PSC, i potser se li va encomanar una mica de desimboltura. Van fer la ruta idèntica, malgrat que Catalunya Sí que es Pot pretén seguir una línia electoral ascendent mentre que la tendència dels socialistes apunta a la baixa. Paradoxalment, Iceta balla com si els sondejos no existissin. Sense complexes. Rabell, que té un ull posat en l'avantatge de Ciutadans, no. Avui, però, ha fet un anunci parafrasejant l'anarquista Emma Goldman: "Si no s'hi balla aquesta revolució no és la meva". Per tant, la revolució Sí que es Pot espera un ball, un moment d'eufòria per alliberar la tensió acumulada ahir mentre centenars de milers de catalans estaven a la Meridiana. Van fer bé o van fer malament de no adherir-s'hi?

Rabell sí va ser a la Meridiana

Impassible, estàtic, mut, amb la seva camisa vermella. El líder de Catalunya Sí que es Pot, en el fons, sí va ser a la manifestació de la Meridiana. Els seus cartells electorals onejaven bressolats pel vent i envoltat d'estelades, de crits a favor de la independència, i sí, també de gent que clamava contra les retallades. No hi era en cos. No sabem si en ànima, tenint en compte que va participar als actes dels anys anteriors. Però sí hi era en foto mentre part del seu electorat potencial reclamava un procés constituent enlairant un punter acolorit.

Ara toca passar pantalla. Deixar enrere la foto de la Meridiana i els dubtes de si els perjudicarà o no la seva absència. A Sant Carles de la Ràpita hi ha de tot. Sol espaterrant i calor sufocant que acaba transformant-se en pluja i frescor de tardor. La mateixa evolució que pot patir una campanya que ja es preveu farcida d'alts i baixos. Toca agafar la paella pel mànec. Toca ser gamba. I ballar per seduir els flaixos.

stats