DIARI DE CAMPANYA DEL PSC
Política 12/05/2015

L'esperit de Bustos ressuscita

Els socialistes eviten parlar de l'exalcalde però, quan se'ls pregunta, defensen amb orgull la gestió feta a Sabadell

Sara González
2 min
La carpa dels socialistes a la plaça Comtal de Sabadell

SabadellFins ara ha estat l'innombrable. L'han volgut esborrar com si mai hagués existit. Com si mai res hagués passat. Enterrat en el passat del que va ser i del que –almenys a curt termini– no serà. I ahir tampoc és que en volguessin parlar especialment. Però palplantats a la plaça Comtal de Sabadell, l'exalcalde Manuel Bustos era allà com un holograma. "No es lo mismo arte que hartar, no es lo mismo ser justo que ¡qué justo te va!", va cantant Alejandro Sanz mentre un formiguer d'avis i pares amb nens acabats de sortir de l'escola pul·lulen i, de tant en tant, s'apropen a la carpa.

La carpa dels socialistes. Tot i que encara està molt present a la ciutat el dia en què l'Ajuntament es va convertir en un altre tipus de carpa... Perquè el 27 de novembre del 2012 Sabadell es va convertir en un circ mediàtic amb l'esclat del cas que el va situar de cop al bell mig del mapa de la corrupció i que es va carregar l'alcalde, el 'capo', segons el sumari.

"Vale, que a lo mejor lo merecemos, bueno, pero mi voz no la vendemos", segueix entonant Sanz. El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, i el candidat a l'alcaldia, Miquel Ayuso, considerat afí al clan Bustos, se situen per parlar amb la premsa davant de la Llibreria Yoli i el bar El Pellizquito. Ai, si no fos pels presumptes 'pellizquitos'. Perquè si no fos pel cas Mercuri, probablement seria Bustos qui s'estaria donant un bany de masses a la ciutat on va governar durant 14 anys amb tants afins com detractors.

I no, ni Iceta ni Ayuso pronuncien el seu nom. Però es veuen obligats a fer-hi referència perquè la premsa pregunta. Perquè és impossible llegir aquestes eleccions sense qüestionar-se quin efecte tindrà l'ombra de Bustos. Però resulta que no, que quan toca parlar d'ell ningú gosa situar-lo al costat fosc. Quan es pregunta per ell, tot és "orgull" per la gestió feta, treure pit pels premis de transparència rebuts per la ciutat i subratllar que, més enllà de l'esclat dels titulars en el seu moment, "no n'han sentit a parlar més" d'aquest presumpte cas de corrupció que esquitxa l'exalcalde.

I la imputació en fins a vuit delictes? I la condemna a un any i quatre mesos per una presumpta col·locació a dit a Montcada? I les converses revelades al sumari que qüestionaven, si més no, l'ètica del seu famós estil? "Puerta y aire que me asfixio, que no se trata del lado que quieras estar, que estar de un lado o echarte a un lado", segueix dient la cançó.

Els socialistes parlen de la seva llista renovada, de com han transformat Sabadell en una ciutat "envejada", i ningú, absolutament ningú, qüestiona l'innombrable. Perquè no, ningú diu el seu nom. Però tampoc ningú en renega. "Tengo pomada pa to los dolores, remedios para toda clase de errores, también recetas pa' la desilusión", continua Alejandro. I l'espectre de Bustos ni s'esvaeix ni es manifesta, balla sense que ningú el vegi mentre tothom el té present i mentre ningú oblida que no, que 'no es lo mismo'.

stats