Els difusos límits per manifestar-se en la jornada de reflexió

El TC les avala sempre que no siguin per captar vots però la JEC és més estricta

El Tsunami Democràtic ha fet una crida a "desobeir la Junta Electoral Central" amb una concentració a la plaça Catalunya de Barcelona durant la jornada de reflexió. Però, ¿realment està prohibida una manifestació la vigília de les eleccions? La llei electoral estableix que "no es pot difondre propaganda electoral ni fer-se cap acte de campanya un cop el termini hagi acabat legalment". Qui no ho respecti pot haver d’afrontar penes d’entre tres mesos i un any de presó. Ara bé, la discrecionalitat de la norma fa difícil saber què s’entén per un acte de campanya. De fet, la Junta Electoral Central i el Tribunal Constitucional (TC) ja han xocat per aquest tema en el passat.

El Tsunami Democràtic vol omplir de "desobediència" la jornada de reflexió

Les eleccions andaluses del 2008 es van celebrar el 9 de març, per tant, l’endemà del Dia Internacional de la Dona, quan la Plataforma 8 de Març havia convocat una manifestació per reivindicar la igualtat entre sexes. La Junta Electoral de Sevilla la va prohibir al·legant que entrava en contradicció amb el calendari electoral i la decisió va ser avalada posteriorment pel Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia. Les organitzadores van rebutjar canviar de data i es van suspendre tots els actes de commemoració. Ara bé, van presentar un recurs d’empara al TC que, dos anys després els va acabar donant la raó. "Acceptar que durant la jornada de reflexió no pugui celebrar-se cap manifestació que tingui a veure amb el debat polític, ens faria arribar a l’absurd d’haver d’admetre la prohibició de tota reunió o manifestació pel simple fet de ser-ho", va sentenciar l’alt tribunal.

Confrontació de drets

En aquella sentència del 2010, el TC va fixar que "només quan es tinguin raons fonamentades sobre el caràcter de la manifestació, és a dir, quan la seva finalitat sigui la captació de sufragis podrà ser desautoritzada". Però la Junta Electoral ha seguit mantenint un criteri estricte quan s’ha tornat a presentar una ocasió similar. El 2011, per exemple, la Junta Electoral Central (JEC) va prohibir qualsevol manifestació prevista pel moviment 15-M (els indignats) durant la jornada de reflexió –i també en la jornada electoral de les municipals i autonòmiques del 22 de maig–. Els seus membres van trigar sis hores i mitja a arribar a un acord –sense unanimitat–. I, malgrat prohibir-se les mobilitzacions, van seguir acampats a les places de diverses ciutats espanyoles.

La JEC també es va reunir de matinada la jornada de reflexió del 13 de març del 2004, dos dies després dels atemptats jihadistes de Madrid. Centenars de persones es van aplegar a les seus del PP, especialment a la del carrer Gènova de Madrid, per exigir que el govern espanyol digués la veritat sobre l’autoria dels atemptats, que encara atribuïa a ETA. De matinada, la Junta Electoral va decidir declarar il·legals aquelles manifestacions i les va recórrer a la fiscalia. El cas va acabar en no res, però serveix per extrapolar què podria passar d’aquí una setmana a Barcelona.

Més continguts de