TENSIONS JUDICIALS
Política 19/12/2014

Dimiteix el fiscal general per les pressions de Rajoy

Les desavinences amb el govern del PP per la corrupció i la querella contra Mas fan caure Torres-Dulce

Mariona Ferrer I Fornells
4 min

MadridLes pressions de l’executiu de Mariano Rajoy han pogut amb Eduardo Torres-Dulce. Després de gairebé tres anys al capdavant de la Fiscalia General de l’Estat -des que el PP va tornar a la Moncloa-, Torres-Dulce va presentar ahir la renúncia per “motius personals”, segons el comunicat de la mateixa Fiscalia, i té previst recuperar el seu lloc de treball com a fiscal davant del Tribunal Constitucional. Deixa el càrrec després d’obligar els fiscals catalans a impulsar una querella contra el president de la Generalitat, Artur Mas; la vicepresidenta, Joana Ortega, i la consellera Irene Rigau per l’organització del 9-N, en un gest instat pel mateix executiu central en més d’una declaració que va posar en dubte, de nou, la independència de poders a l’Estat.

Les crítiques a la falta d’autonomia de la Fiscalia, de fet, han sigut una de les constants del mandat de Torres-Dulce. En les seves intervencions sempre va reclamar tant més mitjans al ministeri públic com més independència. En l’última, al Congrés de Diputats el 26 de novembre, després de la querella per la consulta del 9-N, va defensar-se de les crítiques. “No se’m pot dir que sigui un fiscal procliu al govern [espanyol] quan investigo Bárcenas [l’extresorer del PP] i sol·licito presó per a ell”, va dir.

Potser la trama corrupta dins del PP ha sigut un dels pocs casos en què Torres-Dulce no ha actuat en sintonia amb l’executiu popular, encara que fos a remolc o relegant la feina als seus subordinats. Fa només tres setmanes Torres-Dulce tornava a irritar els conservadors compartint criteri amb el jutge Ruz en considerar l’aleshores ministra de Sanitat, Ana Mato, responsable a títol lucratiu en el cas Gürtel. En el comunicat de comiat, la Fiscalia General remarcava el seu “compromís personal” en la lluita contra la corrupció, que ha convertit en un dels “eixos” del seu “mandat”.

Quan la Fiscalia ha cedit

Però si una cosa ha fet Torres-Dulce és cedir. Es va doblegar a la voluntat de la Moncloa quan va forçar la dimissió del fiscal superior de Catalunya Martín Rodríguez Sol; també ho va fer amb el 9-N, tot i les primeres reticències per voler marcar el tempo; tampoc es va estar de fer declaracions públiques a favor de la infanta Cristina, i va decidir no actuar de manera global amb Bankia, a l’espera de denúncies de partits polítics com UPyD o bé de grups ciutadans -sí que ho ha fet, en canvi, pel que fa a la consulta amb la presentació de la querella, que dilluns vinent el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) debat si admet a tràmit-. Fonts pròximes al fiscal general assenyalaven ahir que renuncia per “cansament” i per una acumulació de “circumstàncies” en un “càrrec que “desgasta molt”, però que alhora marxa “tranquil” després de deixar els processos més importants “encaminats”.

Les desavinences de Torres-Dulce eren, sobretot, amb l’exministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón, però no havien millorat amb l’arribada de Rafael Catalá. De fet, ja era un secret del domini públic que havia amenaçat més d’una vegada de dimitir i que tan sols se n’estava esperant el desenllaç. El ministeri va fer públic ahir un comunicat en què li agraïa la feina feta. “Agraïm profundament la seva eficàcia i entrega en la tasca fidel de les seves funcions, amb què ha vetllat sempre per la defensa de la legalitat i de l’ordre constitucional, actuant amb plena objectivitat i independència a l’hora de dur a terme les seves funcions”, subratllava.

L’executiu de Mariano Rajoy nega qualsevol tipus de pressió per a la dimissió de Torres-Dulce i defensa que “sempre ha mantingut la seva autonomia”. Des de Brussel·les, a l’entrada d’una reunió del Partit Popular Europeu prèvia a la cimera de la UE, el president espanyol va insistir que el fiscal general ha dimitit per qüestions “exclusivament” personals. A Justícia, però, no li ha costat gens engegar la maquinària per trobar-li un substitut amb “celeritat”.

Està previst que avui mateix al consell de ministres es debatin diversos noms amb un perfil més polític per a una institució avesada a canviar la cúpula cada vegada que arriba un nou govern. De fet, amb el retorn de la dreta al poder, va dimitir el llavors fiscal general nomenat a petició de l’executiu de Zapatero, Cándido Conde-Pumpido. I és que la Moncloa només pot cessar un fiscal general si se salta la llei, té un incompliment greu o reiterat de les seves funcions o bé s’acaba la legislatura del govern que l’havia posat.

La separació de poders, a debat

El ministre Rafael Catalá, que ahir era a Barcelona, va dir que està “sorprès” per la decisió i va defensar que des del govern espanyol es “creu” en la separació de poders. Just el que li va retreure el PSOE. El líder dels socialistes espanyols, Pedro Sánchez, veu la dimissió de Torres-Dulce com una “mala notícia” perquè constata “una involució dels criteris democràtics de la divisió de poders que s’exigeixen a un govern”. Des de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida va reiterar que en la querella del 9-N hi ha hagut més continguts polítics que no pas penals. L’oposició s’està posant d’acord per demanar una compareixença de Rajoy al Congrés. El president espanyol ja va advertir ahir que “no perdrà ni un minut en l’assumpte”. “El PSOE sempre surt amb el mateix: passi el que passi és culpa del govern”, va concloure.

stats