Aragonès respon a la CUP que el Govern té les mans lligades per evitar els desnonaments

Barcelona"Donarà compliment a l’acord de mínims amb la CUP?", li ha preguntat el diputat Xavier Pellicer al president de la Generalitat durant la sessió de control d'aquest dimecres al Parlament. Els cupaires critiquen que, al seu judici, la Generalitat no estigui respectant el document signat per garantir la investidura de Pere Aragonès ni pel que fa a evitar els desnonaments de famílies vulnerables ni tampoc pel que fa a retirar les acusacions a manifestants independentistes. De moment els cupaires reclamen que es compleixin aquests punts, tot i que no expliquen si l'incompliment tindrà conseqüències parlamentàries. Aragonès els ha respost que, pel que fa als desnonaments, l'executiu necessita "moltes més eines per intervenir des del principi" i això és el que busca precisament el protocol aprovat per la Generalitat. El problema, segons ell, és que no és a les mans del Govern que això tiri endavant, sinó a la dels jutges: "Toca treballar la proposta de protocol, i la pilota és a la teulada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya".

En l'acord signat entre ERC i la CUP destacava la no intervenció de les unitats antiavalots "en desnonaments de famílies o persones vulnerables" i el desplegament de "les eines per suspendre els desnonaments fins que no es garanteixi el dret a l’habitatge a través del parc públic".

Pel que fa a la retirada de les acusacions, el diputat cupaire li ha recordat que d'aquí unes setmanes es jutjarà set persones que es van manifestar el 30 de gener del 2018 per reclamar la investidura de Carles Puigdemont. La Generalitat demana dos anys de presó per a ells. "No comentaré casos concrets. En tots es treballa per garantir la proporcionalitat", ha assenyalat el president, que ha remarcat que l'objectiu del Govern és fer compatible "el dret a la lliure manifestació i també evidentment la integritat física dels agents i altres funcionaris que fan la feina". En el cas d'aquestes set persones, els serveis jurídics de la Generalitat demanen concretament 15 mesos de presó per desordres públics i 9 per atemptat a l'autoritat. La Fiscalia, per la seva banda, demana quatre anys de presó per als manifestants.

La CUP continua sent el soci preferent d'ERC i JxCat per aprovar els pressupostos que, segons ha explicat Aragonès, es presentaran a la cambra a principis de novembre. Però davant del descontentament dels anticapitalistes –evident de manera pública des de fa setmanes–, la conselleria d'Economia podria haver de buscar altres socis. Els comuns, per exemple, que han destacat la importància per a Catalunya d'aprovar els pressupostos generals de l'Estat (Aragonès els ha demanat "garanties" que es complirà la inversió pressupostada). I els socialistes: el cap de l'oposició, Salvador Illa, s'ha tornat a oferir com a soci alternatiu. "Estic disposat a enraonar perquè Catalunya tingui uns pressupostos en temps i forma", ha afirmat, insistint en l'oferta del PSC per negociar els comptes.

L'arma llancívola de la taula de diàleg

Amb Junts no sembla que hagin de tenir problemes per acordar els comptes catalans –i més considerant que no es preveu una pujada d'impostos–, però sí per negociar els de l'Estat. Malgrat que tant ERC com Junts s'han mostrat disposats a negociar amb el govern espanyol, els punts de partida són força diferents, tenint en compte que els republicans han estat fins ara socis estables de la Moncloa. "Insistim en la necessitat de negociar amb tota la força", ha reivindicat aquest dimecres el president de JxCat al Parlament, Albert Batet. I tota la força per a ell vol dir fer-ho conjuntament. Fins i tot ha posat cinc punts, agafant el guant de la "concreció" que Aragonès li demanava ara fa dues setmanes: el manteniment per part de l'Estat dels fons extraordinaris covid; la cogestió dels fons europeus; les garanties de compliment de les inversions; la defensa del català en el sector de l'audiovisual, i el traspàs de Rodalies.

"Les propostes les podem compartir", ha respost Aragonès sense lligar-se a fer-ho de manera conjunta i mostrant-se convençut que tots els diputats de les dues formacions les reclamaran durant el tràmit parlamentari. Fonts de Junts lamentaven al final de la sessió que el president "no tingui la voluntat" de coordinar-se amb ells al Congrés.

De fet, ha passat de puntetes sobre la negociació dels comptes a Madrid i ha redirigit el tema cap a la taula de diàleg per avançar en la resolució del conflicte polític entre Catalunya i l'Estat. I és aquí on ha tornat a estendre la mà a Junts perquè se sumi a la negociació "de govern a govern" i faci els canvis necessaris en la delegació que plantejaven per a la taula de diàleg. "Només s’ha d’aixecar el veto a persones que han estat a la presó per l’1-O i per defensar els drets de la ciutadania de Catalunya", li ha respost Batet.

La contradicció amb Rodalies

Aquest dimarts el vicepresident Jordi Puigneró va anunciar que el Govern apartarà Renfe i assumirà la gestió de Rodalies a Lleida. Aquest dimecres Puigneró ha defensat assumir la totalitat de la gestió dels trens, però ho ha desvinculat de la negociació pressupostària al Congrés. Després d'això, però, el portaveu del seu partit, Albert Batet, ha dit el contrari, condicionant les Rodalies a l'aprovació dels comptes. Aquesta contradicció ha portat que més tard fonts de vicepresidència consultades per l'ACN aclarissin que la gestió dels trens sí que han d'anar lligada als pressupostos estatals, però al mateix temps s'ha de plasmar als òrgans bilaterals.

Sessió de control

El Govern, amb el president Pere Aragonès al capdavant, ha passat comptes amb el Parlament al llarg del dia. Durant la sessió de control als consellers, el debat s'ha centrat en les últimes decisions de l'executiu: des de la fi de les restriccions fins a la gestió de Rodalies. De fet, en la primera pregunta del ple els comuns han emplaçat el Govern a explicar el pla de desescalada a les escoles després que la Generalitat eliminés la setmana passada la majoria de restriccions d'aforament i moviment per la pandèmia.Tot i que depèn de Salut, el conseller d'Educació, Josep González-Cambray, ha garantit que "el primer dia" que els alumnes es puguin treure la mascareta eliminaran aquesta restricció.

Sense sortir del departament d'Educació, una altra decisió recent de l'executiu ha enfrontat la diputada popular Eva Parera, el parlamentari de Vox Joan Garriga i el conseller Cambray. Després que el Govern asseverés que no renovarà el concert a les escoles que segreguen per sexe, Parera ha acusat l'executiu de "discriminar" centres i alumnes. Cambray ha respost a les crítiques reafirmant-se en el fet que "no donarà un euro públic" a les escoles segregades i que això no representa eliminar la llibertat d'elecció. Joan Garriga encara ha anat més enllà de Parera i ha assegurat que portaran aquesta decisió als tribunals. "Que vostès parlin de llibertat és surrealista", ha contestat Cambray.