Política 15/04/2022

Dues dècades incomplint l’acord per limitar la despesa en campanya

La meitat dels partits que van signar l’acord ara ni tan sols existeixen

3 min
José Montilla signant l’acord el 2001 al costat de Joan Saura, Alberto Fernández, Artur Mas, Higini Clotas i Joan Rigol.

BarcelonaLa lluita per reduir la despesa electoral dels partits no és nova. Ho acredita la fotografia que acompanya aquestes línies, que data del 26 de febrer del 2001 i en què uns joves José Montilla -aleshores primer secretari del PSC-, Artur Mas -secretari general de Convergència-, Alberto Fernández Díaz -líder del PP a Catalunya- i Joan Saura -líder d’ICV-EUiA- signen davant la mirada del llavors president del Parlament, Joan Rigol, un compromís per reduir les despeses en campanya. No surten a la foto, però també eren a la sala Núria de Gispert per Unió i Josep Lluís Carod-Rovira per ERC. 21 anys després, però, aquell acord no s’ha acabat de complir mai i avui ja és paper mullat. Només tres dels partits que el van signar continuen vius.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Ho fa notar la Sindicatura de Comptes en l’últim informe que ha elaborat sobre les eleccions catalanes del 14 de febrer del 2021, en què, entre altres avisos, alerta que només Esquerra, el PSC i el PP van fer arribar a l’ens fiscalitzador un pressupost detallat dels ingressos i les despeses electorals per a aquells comicis, un tràmit previst en el punt 2 de l’acord de transparència i autolimitació de despeses electorals i de finançament dels partits polítics signat el 2001. El motiu? Que ni Convergència, ni Unió, ni ICV-EUiA -els altres signants de l’acord- són ja actors de la política catalana, i els nous partits que han ocupat els seus espais no han tornat a rubricar el pacte, com tampoc ho han fet formacions com la CUP, Ciutadans o Vox. El decàleg subscrit aleshores -amb Jordi Pujol encara al capdavant de la Generalitat- era ambiciós, i apostava, entre d’altres, per limitar la despesa electoral a través de la reducció de la propaganda, donar a la Sindicatura capacitat real de control sobre les despeses de campanya de cada partit entregant-li informació detallada, i posar sota la lupa les fundacions dels partits.

Dues dècades d’incompliments

Aquesta no és, però, la primera vegada que la Sindicatura alerta de l’incompliment d’aquell acord del 2001. Fins al punt que el 2009 va arribar a fer un informe analitzant exclusivament si aquell decàleg s’estava duent a terme. La conclusió, òbviament, va ser negativa, amb mancances en tots i cadascun dels punts, ja fos perquè no s’estaven portant a la pràctica les mesures acordades, perquè s’entregava la documentació tard o perquè no ho feien tots els partits signants. El símptoma més evident de la manca de voluntat de compliment per part dels partits estava, però, en el mateix punt 2 de l’acord de transparència, ja que ni tan sols s’ha arribat a reunir mai el grup de treball que es preveia en l’acord i que, abans de cada campanya electoral, hauria d’acordar les mesures per reduir el dispendi dels partits.

La del 2001, però, no ha sigut l’única vegada que els partits catalans han pactat -i després incomplert- buscar eines per limitar la despesa en campanya. Sense anar més lluny, un dels signants d’aquell acord, Artur Mas, va promoure el 2013, ja com a president de la Generalitat, una cimera contra la corrupció en què van participar la presidenta del Parlament, Núria de Gispert; el fiscal superior de Catalunya, Martín Rodríguez; el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Miguel Ángel Gimeno; el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso; el síndic de greuges, Rafael Ribó; el síndic major de la Sindicatura de Comptes, Jaume Amat, i el secretari del govern de la Generalitat, Jordi Baiget, i que va tenir com a principal resultat el compromís d’elevar a rang de llei aquell acord del 2001 per la transparència i l’autolimitació de despeses electorals i de finançament de partits polítics. Tampoc aquella vegada, però, va ser la bona, i encara avui, dues dècades després, s’espera que es compleixi aquell acord subscrit amb tota la pompa al Parlament.

stats