El PP, Vox i la idea de canvi
BarcelonaA la recta final cap al 23 de juliol, la lluita pel vot és cada vegada més aferrissada. El PSOE intenta recuperar-se del fracàs en el cara a cara entre Sánchez i Feijóo, mentre que el PP voldria que Vox fos invisible. I m'estic imaginant els funcionaris de Correus recollint paperetes amb els peus enfonsats a la sorra de les platges. “Mira, mare, un carter que surt de l'aigua”, diu una nena observadora i sorpresa. “Senyora, afanyi's, que ens tanquen el col·legi electoral, ja li poso jo la crema a l'esquena”, sentim dir entre les gandules. I la votant anònima, si és addicta als mitjans antisanchistes, respon: “Qui s'ha d'afanyar és vostè, que ja fa dies que m'hauria d'haver recollit el vot. O és dels que vol que Sánchez segueixi a la Moncloa i viatjant amb el Falcon?”
Fa alguns dies parlava amb un acadèmic i professor de filologia hel·lenística i em comentava amb tristesa com assistim a la pèrdua de valor de la cultura escrita, de la paraula. La que impera –em deia– és la de la imatge. Ho entenc. En certa ocasió una amiga em va dir: “Et vaig veure l'altre dia per la tele. Del cert, no sé què vas dir, però em va agradar la corbata que portaves”. Encara sort, vaig pensar. Per a molts, el que queda és la impressió. Els verificadors de la veritat podran descobrir les mentides que ha dit un candidat en un debat, però molta gent es queda amb el judici que li mereix el compareixent per l'aparença i l'actitud, més que no pas per la seva exposició.
És el que va passar al cara a cara entre Sánchez i Feijóo. El primer ja té fama de mentider. L'hi han penjat amb la vella tàctica de repetir les coses mil cops. Però, esclar, si ell va al debat amb Feijóo portant una expressió de mal de panxa i aspecte de patir algun trastorn de l'ànima, el més lògic és que en surti derrotat. Al PSOE, el resultat d'aquell cara a cara el va deixar una bona estona estirat a la lona. Després ha intentat canviar els papers i ha penjat el cartell de mentider a l'esquena de Feijóo, però em sembla que fa tard. El líder del PP ha tingut millor intuïció o millor equip de campanya. Ha fet el que li ha convingut, anant o deixant d'anar als platós on l'han convidat, mentre pactava amb els dirigents de Vox i demanava el vot per no haver de necessitar-los després del 23 de juliol.
El canvi pesa més que la por
Ara bé, l'empremta que deixa l'extrema dreta allà on passa és massa evident perquè no cridi l'atenció. Si Sánchez no podia dormir pensant en Podem al capdavant de segons quins ministeris, segur que Feijóo sua cada cop que pensa què li pot exigir Abascal l'endemà de les eleccions. El líder del PP no ho tindrà fàcil si queda per sota dels 150 diputats. Ara, Vox ha comès a Borriana la barbaritat de suprimir la subscripció a Cavall Fort i altres publicacions escrites en català. Tota una carta de presentació, una més d'una llista que ja comença a ser llarga. Però la por dels retrocessos socials i la pèrdua de drets que denuncia el PSOE si el PP i Vox guanyen les eleccions és en aquests moments menys intensa que l'adhesió a la idea de canvi. És així de simple.
