El vot útil amenaça l'independentisme el 23-J

BarcelonaLa història demostra que les eleccions generals no són el camp de batalla ideal per als partits sobiranistes. CiU les va guanyar el 2011 i ERC dues vegades el 2019 –les del 2023 seran les setzenes de la democràcia–, però fins i tot en aquests casos el percentatge de vot independentista amb prou feines es va situar al voltant del 40%. Ara, després de la patacada de les municipals, les generals són una revàlida, especialment per a ERC, que ve de perdre 300.000 vots i defensa la primera posició assolida ara fa quatre anys.

¿Què ha passat fins ara quan després d’unes municipals han arribat unes generals? En els últims vint anys, sempre ha baixat el percentatge de vot dels partits sobiranistes. El 2003, la suma de CiU i ERC va representar el 37,1% dels vots a les municipals i, un any després, les generals el reduïen al 36,7%. La caiguda va ser molt més pronunciada entre les municipals del 2007 (37,5%) i les generals del 2008 (28,8%), cita on el PSC va aconseguir el rècord de 25 diputats. Com ara, el 2011 van passar pocs mesos entre els comicis locals i els estatals, suficients perquè el percentatge de vot caigués del 39,4% al 36,4%. I el mateix fenomen es va donar el 2015 (del 45,5% al 32,8%) i el 2019 (del 44,6% al 42,6%).

L’arena política canvia quan canvia el tipus d’eleccions i hi ha votants estratègics, que adapten el seu comportament a cada situació. Els politòlegs han estudiat durant molts anys aquest fenomen, conegut com el vot dual, que s’havia desdibuixat en els anys més intensos del Procés. El 42,6% del novembre del 2019 és, de fet, el percentatge més alt assolit per l’independentisme en unes generals, en què, a més d’ERC i Junts, s’hi va presentar la CUP. I, tot i això, els republicans, que acabarien sent primera força, patien fugues cap a partits no independentistes respecte als votants que els havien fet confiança al Parlament: la més rellevant, cap als comuns (8%) i, en un grau més baix, al PSC (5%), tot segons dades del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO). De fet, si en lloc de comparar les generals amb les municipals ho fem amb les eleccions catalanes, encara es fa més nítid aquest vot dual o estratègic. Durant tres dècades aquesta teoria es va complir sense excepcions amb transvasaments entre CiU i el PSC (i, en menys mesura, el PP) com a actors protagonistes. Però l’1-O ho va alterar gairebé tot.

El CEO ja vaticinava una victòria d’ERC el 2019 perquè dins el bloc independentista rebia més d’un 22% dels vots de Junts a les catalanes –en va acabar rebent el 13% segons el baròmetre postelectoral. Han passat quatre anys i les enquestes, també la del CEO, apunten que el PSC serà ara la força més votada a Catalunya. Un 13% dels ciutadans que van votar Pere Aragonès fa dos anys canviarien cap als socialistes en les generals –un percentatge molt similar al que hi havia entre CiU i el PSC ara fa dues dècades–, segons l'enquesta del mes de març. A més, un 7% faria el trànsit cap als comuns. Pedro Sánchez i també Yolanda Díaz intenten convertir el 23-J en un mur de contenció contra l’extrema dreta. Si aconsegueixen que aquest sigui el tema de les eleccions, el vot estratègic podria enfonsar les expectatives d’Esquerra.

"Això passarà, però no sabem la intensitat. De fet, ha passat sempre", recorda Ferran Requejo, catedràtic de ciència política de la UPF, que considera que el vot dual definirà les pròximes eleccions espanyoles. "El 2008 també es va presentar com un caixa o faixa de Zapatero per evitar que tornés el PP. Llavors el PSC va treure 25 diputats, tot i que no sembla que ara puguin arribar a tants", insisteix. La pregunta de futur és "si aquest vot esdevindrà sistemàticament dual" o si els socialistes l'acabaran fent seu també a les catalanes, afegeix Pedro Riera, professor de la Universitat Carlos III.

Els perills de l'abstenció

La CUP acaba de decidir que torna a presentar-se, una mala notícia per a ERC i els comuns, els principals receptors de vots cupaires a les generals. Per la seva banda, Junts, com el 2019, Junts es manté sense fugues destacades cap al PSC –sí que en podria tenir cap a ERC, molt més limitades que ara fa quatre anys (5%)–, però els seus problemes arribarien amb l’abstenció, l’altra gran preocupació d’aquestes eleccions en època estival. La hipermobilització habitual en les eleccions del Procés s’ha començat a esquerdar en les municipals d’ara fa unes setmanes: gairebé 10 punts menys de participació que el 2019 quan la mitjana a l’Estat va ser d’una caiguda de poc més d’1 punt. Les passades eleccions catalanes també van ser les que van registrar el percentatge més baix de participació de la història, tot i que van estar directament influenciades per la pandèmia del covid-19.

"Les eleccions generals eren habitualment les de més participació a Catalunya, perquè una part de la ciutadania pensava que les catalanes no eren tan importants. El Procés mobilitza aquesta gent, que acostuma a votar opcions no sobiranistes. Ara observem com comença a definir-se el fenomen contrari, fins ara més petit, i una part de la població, votant habitual d'opcions sobiranistes, es pot estar desmobilitzant de cara a les eleccions espanyoles", assenyala Berta Barbet, politòloga de la UPF.

Abstenció i vot dual seran determinants, tot i que els experts no creuen que del 23-J se'n puguin derivar conclusions estrictament catalanes. "El panorama s'està bellugant, els partits estan canviant de posició i la prova definitiva seran les eleccions al Parlament", opina Requejo. "Haurem d'estar alerta a com reacciona l'electorat català a un més que possible govern del PP a l'Estat amb cert paper de Vox", reflexiona Riera. Les respostes no es trobaran a curt termini. La intenció d'Aragonès i ERC és allargar la legislatura.