BarcelonaNo hi ha hagut sorpreses: l'Eixample s'ha convertit en el principal terreny de batalla en el primer debat que ha enfrontat tots els aspirants amb possibilitats de governar a Barcelona. Una mena de gran assaig de què serà la campanya que ja ve. L'acte l'organitzava Pimec i, tot i que l'economia hi ha jugat un paper important, el debat s'ha escalfat més en temes com les superilles, la gestió del turisme o l'ampliació de l'aeroport. Els clàssics. L'alcaldessa i candidata a la reelecció, Ada Colau (BComú), s'ha carregat de dades per intentar esquivar els embats de la resta contra la seva gestió i, especialment, contra les superilles. Fins al punt que ha posat sobre la taula un estudi acabat de sortir de la cuina municipal per ratificar la teoria de l'evaporació del trànsit: l'Eixample, assenyala, el 2015 el creuaven 350.000 cotxes cada dia, i ara són 285.000. Una baixada del 19%.
Estimació del trànsit transversal segons la via
Mitjana de vehicles diaris en un dia feiner i variació en percentatge entre el 2015 i el primer trimestre del 2023
L'informe en què es basa aquesta anàlisi té en compte les intensitats mitjanes de trànsit en dies feiners (només, però, de dimarts a dijous) i mostra com, en termes generals, hi ha una disminució del trànsit de l'11% a les rondes i les vies principals d'accés a la ciutat si es comparen les dades del primer trimestre de l'any amb les del 2015. Tot baixa menys dues excepcions: la ronda de Dalt, on hi ha un augment del 8%, i el carrer Mallorca, on el trànsit s'ha incrementat un 2%.
Menys cotxes a l'Eixample que a les rondes
Si es posa la mirada dins de l'Eixample, que és el territori on hi ha més polèmica, el trànsit s'ha reduït un 17% des del 2017 a la zona central del districte i un 64% a la superilla de Sant Antoni. En els eixos que ara estan en obres, com Consell de Cent, la baixada ha sigut gairebé del 90%; sense que això hagi tingut un fort impacte en vies alternatives que, segons l'informe, també han viscut en global una reducció del 3% del trànsit. Al carrer Aragó, a l'altura de Bailèn i ara amb dos carrils menys per al trànsit privat (n'hi ha un de bus i un de bici), hi ha ara un 30% menys de circulació que abans de la pandèmia i a València (a l'altura de rambla Catalunya) la baixada és del 10%. Tot i la disminució del nombre de vehicles que creuen l'Eixample cada dia (que ara són 65.000 menys que el 2015 i que el 2019), pràcticament igualen el nombre de cotxes que circulen per les tres rondes juntes: 162.000 per la ronda de Dalt, 43.000 per la del Mig i 87.000 per la Litoral. És a dir, ara creuen menys vehicles la part central de l'Eixample (285.000) dels que circulen per les rondes (292.000), tot i que la ronda del Mig té avui un 4% menys de trànsit, i la ronda Litoral un 5%.
Trànsit al carrer Muntaner, a l'Eixample de BarcelonaPERE TORDERA
Pel que fa a les vies d'accés dins de la trama Eixample, el carrer que sembla assumir la pitjor part de les pacificacions és Mallorca, on la intensitat de trànsit ha pujat un 2% i que és, de fet, la via que els estudis de mobilitat ja situaven com la que més patiria les conseqüències dels canvis. Si l'estudi hagués acabat l'any passat, la pujada hauria sigut encara més pronunciada, del 9% (prop de 2.000 vehicles més al dia que el 2015), i també el carrer Entença hagués reflectit un increment (del 8%, en aquest cas). Però el primer trimestre d'aquest any, el trànsit ha anat a menys en aquesta via, que ara es troba un 4% per sota del que acollia fa vuit anys.
Les xifres d'aquest informe contrasten amb la radiografia que va presentar el RACC la setmana passada, que, basant-se en percepcions dels enquestats, deia que Barcelona està ara més col·lapsada. Així ho defensaven vuit de cada deu persones. Segons l'informe, en canvi, la reducció de carrils ha avançat de bracet amb una reducció del trànsit. I aquestes dades han sigut també la munició que ha fet servir Colau en el debat per respondre a la pregunta que ha llançat el president del club automobilístic, Josep Mateu, que ha demanat a tots els candidats si farien polítiques basades en la "congestió programada per desincentivar l'ús del vehicle privat". Una pregunta que, irònicament, la candidata dels comuns ha titllat de "neutral i gens orientada".
Un moment del debat d'alcaldables d'aquest matí organitzat per Pimec al Born Centre CulturalPERE VIRGILI
En ple debat sobre la mobilitat, ERC ha avançat un pla per treure cotxes amb un sistema global de ciutat que permeti que el vianant ocupi el 60% de l'espai públic de manera "ordenada", el PSC ha fet bandera del pla de recuperar interiors d'illa i Junts i PP són els que han criticat amb més duresa el pla dels eixos verds. L'alcaldable de Junts, Xavier Trias, això sí, ha admès que el que es fa a Consell de Cent és "molt bonic" –tant, ha criticat, que fins i tot els comuns hi van muntar el seu estand de Sant Jordi– però que avui "creuar l'Eixample és un misteri", i que avançar en la cobertura de la ronda de Dalt tindria més impacte. I el PP, que avui no tenia la competència ni de Ciutadans ni de Valents (no han participat en el debat), ha deixat clar que aturaria un pla que considera que pacifica un carrer i en perjudica un altre i que fa que Barcelona estigui més col·lapsada que mai. El seu candidat, Daniel Sirera, ha arribat a la sessió carregat de propostes: que si treure el carril bici de la Via Augusta, que si una rebaixa general d'impostos (sobretot, de la taxa de terrasses), eliminar del tot l'urbanisme tàctic i la moratòria hotelera o una campanya per convèncer els barcelonins de les bondats del turisme.
El primer debat de la precampanya: la morbosa pregunta de Trias a Collboni
El primer debat de la precampanya amb els principals candidats ha començat a dibuixar, també, un possible taulell d'aliances. Qui parla més clar en aquest terreny és, precisament, el PP, que deixa clar que no donarà suport en cap dels casos ni a comuns, ni a ERC, però que no tanca la porta a PSC i Junts. I per això, ha sigut especialment morbosa la pregunta que Trias ha adreçat al socialista Jaume Collboni: li ha demanat sense embuts si ell li donaria suport en cas que Junts superés en vots els socialistes, predibuixant el que podria ser el front alternatiu a Ada Colau (Comuns) i Ernest Maragall (ERC).
¿Collboni, si no guanyés, faria alcalde Trias? El socialista diu que té tres condicions per a qualsevol possible soci: que estiguin d'acord en model de creixement econòmic (i això inclou, per exemple, l'ampliació de l'aeroport), la protecció de polítiques socials ("ni retallades, ni privatitzacions"), i la "lleialtat" a l'Estat i les institucions europees. I Trias ja li ha avançat que no tindran problemes en els dos primers punts, però que en el tercer hi ha més matisos, perquè diu que és l'Estat qui no actua amb lleialtat amb Catalunya i que, per exemple, el conveni de capitalitat cultural de Barcelona preveu 20 milions, mentre que el Reina Sofia tot sol en rep 40. "Benvinguts siguin els 20 milions perquè si no els agafes te'ls foten, però això no és actuar amb lleialtat", ha etzibat.
També ha tingut la seva gràcia que el sorteig hagi volgut que el primer candidat que podia preguntar a un altre fos Collboni a Colau, els dos exsocis cara a cara després dels molts retrets que s'han llançat aquests últims dies. I aquí, l'encara alcaldessa tendeix a criticar la sortida del govern del candidat socialista, però a fer pinya en la gestió conjunta que han fet els dos partits de govern, mentre que el PSC és més crític i renega d'alguns dels projectes. Collboni ha escollit preguntar per l'aeroport, pels llocs de treball que es perdrien sense fer l'ampliació. I la seva exsòcia ha defensat que, segons les dades, l'ampliació portaria 20 milions més de turistes i que la ciutat ja no els pot absorbir. I ha qüestionat el negacionisme climàtic "psicodèlic" que diu que practica Collboni. I psicodèlic també ha sigut l'adjectiu que ha fet servir Trias per definir la sortida de govern del candidat socialista.
Trias i Colau, els dos interessats a confrontar models de ciutat, ho han fet en temes com el turisme, on els comuns denuncien que es van trobar una "barra lliure" quan van arribar, i Junts contraataca denunciant discursos turismofòbics. Però també han trobat punts de coincidència. De fet, Trias ja ha començat el debat lloant la superilla literària muntada per Sant Jordi, però canviant-li i el nom, que això de superilla no agrada. I també s'han trobat defensant que per evitar la fuga de talent caldria pagar millors salaris i dirigir especialment aquesta petició al Govern per a professionals com els sanitaris.
Maragall, que ha tornat a proposar el salari mínim barceloní de 1.500 euros, ha entrat en joc acusant el grup de l'alcaldessa de ser massa autocomplaent i de posar-se la medalla d'haver posat ordre al caos turístic quan es mantenen problemes com la saturació del Turó de la Rovira o l'entorn de la Sagrada Família. "¿És possible que estigui lluint mèrits en aquesta matèria que han sigut clarament incapaços de gestionar?", s'ha preguntat el republicà, convençut que el problema amb el turisme ve de l'època Trias i que el govern de Colau i Collboni no l'ha sabut revertir. Collboni, al seu torn, s'ha presentat com l'equilibri entre la barra lliure de Trias i la turismofòbia dels comuns i s'ha posat la medalla d'haver combatut problemàtiques com el top manta o els bicitaxis.
![Trànsit al carrer Muntaner, a l'Eixample de Barcelona](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 4464 2976"%3E%3C/svg%3E)
![Un moment del debat d'alcaldables d'aquest matí organitzat per Pimec al Born Centre Cultural](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 2124 1416"%3E%3C/svg%3E)
