Política  /  Eleccions Municipals 14/08/2022

De Colau a Ricomà passant per Puig o Larrosa: els alcaldables de les quatre capitals catalanes

ERC i PSC ja han escollit els seus quatre candidats, mentre que la CUP i el PP, cap

5 min
Votaciones en las elecciones del 26M

BarcelonaLes municipals seran la primera contesa electoral abans de les generals i serviran per mesurar la força de cada formació. ERC confia en consolidar la victòria del 2019 aferrant-se a un cicle electoral a l’alça i l’esperança de Junts és disputar la primera posició a republicans i socialistes. El PSC vol arrabassar a ERC la primera posició en vots a les municipals i continuar creixent a costa del declivi de Cs, que aspira simplement a no quedar-se sense representació allà on en té. La CUP busca revertir el cop que va patir el 2019, mentre que Vox vol aterrar al màxim nombre d’ajuntaments. Bona part del seu èxit dependrà del resultat que obtinguin a les quatre capitals del país. A deu mesos dels comicis, alguns partits ja han fet els deures, com ERC o el PSC, que ja han anunciat els seus quatre candidats. D'altres, com la CUP o el PP, encara no n'han triat cap.

Ada Colau en una imatge d'arxiu

Barcelona: torna el duel Maragall-Colau

El president d'ERC a l’Ajuntament, Ernest Maragall, serà el candidat dels republicans després que la militància l’avalés al mes de maig amb un 90% de suport, sempre que el partit no decideixi apostar per un altre alcaldable com ja va fer el 2019 substituint Alfred Bosch per l'ara alcaldable a sis mesos dels comicis. Maragall buscarà revalidar la victòria en vots del 2019, que no li van servir, però, per governar pel suport de Manuel Valls a la investidura d'Ada Colau.

L’ara primer tinent d’alcalde, Jaume Collboni, ha confirmat la intenció de tornar a ser el candidat del PSC per tercera vegada consecutiva i ha deixat clar que si algú altre vol fer el pas s'hauran de fer primàries. El partit, de moment, li fa costat i assegura que serà l'alcaldable, però en els últims mesos s'ha especulat que altres dirigents podrien rellevar-lo com Miquel Iceta, que va desmentir que s'ho plantegi.

Les bases de Barcelona en Comú sí que han avalat ja una tercera candidatura d'Ada Colau per revalidar l’alcaldia el 2023. El codi ètic de la formació només permet dos mandats consecutius i un d'extraordinari si hi ha un procés de validació previ, que el partit va forçar conscient que només amb Colau de candidata tenen opcions de guanyar. Amb l'adeu sobtat d'Elsa Artadi, Junts encara està pendent d’escollir candidat a l’alcaldia. En les travesses s'especula amb un tàndem entre Xavier Trias com a alcaldable i el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, com a número 3 perquè en segon lloc hi ha d'anar una dona, que podria ser l'actual regidora, Neus Munté, que tampoc ha descartat fer el pas.

De la resta de partits, només Cs ha escollit candidata, que serà l'actual portaveu a l'Ajuntament, Luz Guilarte, que el 2019 va fer dupla amb l'ex primer ministre francès, Manuel Valls. Tant el PP com la CUP i Vox triaran candidat a la tardor. Després de la renúncia de Josep Bou, que no comptava amb el suport de la direcció per repetir, els populars han posat sobre la taula alguns noms com l'eurodiputada Dolors Montserrat i Daniel Sirera. Per a Vox, sona el nom del diputat Joan Garriga, president de la formació a Barcelona i que fins ara no ha descartat liderar la candidatura. La CUP, que va perdre la representació que havia aconseguit el 2015, també s'esperarà a la tardor per triar candidat perquè està immersa en l'elaboració del programa municipal.

L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas.

Girona: el relleu de Madrenas

La fins fa poc degana del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Assumpció Puig, tindrà la missió de retenir l'alcaldia després que la seva alcaldessa, Marta Madrenas, anunciés al maig que no es tornaria a presentar a la reelecció amb l'argument que calen nous lideratges. El soci de govern de Junts, ERC, sí que ja té un candidat proclamat, l'actual vicealcalde Quim Ayats, que repeteix amb l'objectiu d'incrementar els 4 regidors del 2019, que el van deixar en quarta posició per darrere de Junts (9), Guanyem Girona (6) i PSC (6).

Guanyem Girona, l'aliança entre la CUP, MÉS, Comú de Girona i Som Alternativa, no ha anunciat encara el seu candidat, malgrat que tot apunta que Lluc Salellas, amb els bons resultats assolits el 2019, tornarà a repetir com a cap de llista. El PSC també aposta un cop més per l'actual portaveu a l'Ajuntament, Sílvia Paneque, que serà l'alcaldable per tercer cop consecutiu. Ciutadans, que va obtenir dos regidors tot i que un va marxar a mig mandat, no ha avançat qui presentarà a l'alcaldia, com tampoc Vox o Girona en Comú, que no té representació des del 2011.

Josep Fèlix Ballesteros, Salvador Illa i l'alcaldable pel PSC a Tarragona Rubén Viñuales aquest dissabte.

Tarragona: el PSC s'encomana a un ex de Cs per recuperar l'alcaldia

Pau Ricomà, el primer alcalde d’ERC a Tarragona des de la Guerra Civil, tornarà a encapçalar la llista amb l'objectiu de superar el PSC, amb qui va empatar a 7 regidors el 2019 per poder arribar a pactes amb altres partits per governar. Els socialistes busquen recuperar el tron amb l'excandidat de Cs a les dues últimes eleccions municipals, Rubén Viñuales, per mirar de continuar esgarrapant vots a la formació taronja, que va treure 4 regidors ara fa quatre anys i que ha fiat en la seva portaveu, Lorena de la Fuente, les opcions de salvar els mobles.

Junts, quarta força el 2019 amb tres edils, ha escollit Jordi Sendra, actual director general de Prestacions Socials de la Generalitat i que va ser conseller de l'Ajuntament, diputat al Parlament i senador, com a alcaldable després d'imposar-se a les primàries a l'altre candidat, Josep Maria Llort. Els comuns encara no han triat el seu alcaldable perquè Podem exigeix que sigui del seu partit, mentre que Catalunya en Comú no ho accepta. La CUP i el PP, que també tenen dos regidors com els comuns, escolliran candidats a la tardor.

L'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo

Lleida: Pueyo i Larrosa, cara a cara

Com a la resta de capitals, ERC aposta pel continuisme i presenta l'alcalde Miquel Pueyo de cap de llista després d’imposar-se el 2019 per només 0,1 punts de marge respecte al PSC, però aconseguir formar govern amb Junts i el Comú de Lleida, fet que el va convertir en el primer alcalde independentista des de la restauració de la democràcia. El PSC, que portava quatre dècades governant, ha escollit de candidat Fèlix Larrosa, que ja va ser el candidat el 2019 i que va ser alcalde prop de nou mesos arran de la renúncia d'Àngel Ros al final de l'anterior mandat. L’actual tercera força, Junts, que va obtenir 7 diputats, ha triat l’actual primer tinent d’alcaldia, Toni Postius, per tercera vegada com a alcaldable després d'imposar-se amb claredat a la diputada al Parlament Cristina Casols.

Cs, que va expulsar dos dels tres regidors que té a la Paeria i que ara són regidors no adscrits, ha triat la seva única representant a la institució, María Burrel, com a alcaldable. El PP mirarà d'aprofitar la seva crisi interna per millorar els dos regidors que té, i ho farà presentant previsiblement per segona vegada l'actual portaveu, Xavi Palau. Els que encara no han triat candidat són la CUP i el Comú de Lleida.

stats