Ayuso manté Madrid i opta a la majoria absoluta, segons el CIS

MadridLa dreta retindria Madrid i Isabel Díaz Ayuso podria vorejar la majoria absoluta. L'última enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), publicada poques hores abans que comenci la campanya electoral del 28-M, atorga a la dirigent popular una forquilla molt àmplia, d'entre 61 i 70 escons, cosa que encara deixa un escenari molt obert sobre la possibilitat de si la presidenta madrilenya podria assolir els 68 escons que marquen la majoria absoluta, tres més dels 65 que va aconseguir el 2021. Ara bé, el que l'enquesta dona per fet és que la dreta, és a dir el PP i Vox, mantindria l'hegemonia a la comunitat madrilenya. Amb tot, el partit d'extrema dreta recularia respecte al 2021 i passaria a una forquilla d'entre 8 i 11 escons (ara en té 13).

L'esquerra no podria atrapar la candidata del PP, ja que fins i tot si agafem la part més alta de la forquilla que atorga el CIS a les tres formacions d'esquerres, només arribarien als 66 escons. Més Madrid continuaria tenint el lideratge d'aquest bloc i obtindria entre 29 i 30 escons (ara en té 24); el PSOE es quedaria per darrere, amb entre 19 i 26 escons (actualment en té 23), i Unides Podem aconseguiria arribar al 5% dels vots i entrar, per tant, a l'Assemblea amb entre 8 i 10 diputats. Ciutadans es tornaria a quedar fora.

A l'Ajuntament de Madrid la situació és similar. L'actual alcalde, el popular José Luis Martínez Almeida, creixeria respecte del 2019, quan va obtenir 15 regidors, i se situaria entre els 21 i els 25, insuficients per governar en solitari. Necessitaria Vox, que es mantindria entre 4 i 5 regidors (actualment en té 4). Ciutadans estaria lluitant per mantenir-se al consistori: el CIS li atorga entre 0 i 3 regidors. L'esquerra, en aquest cas, podria plantar més cara a Almeida que a la Comunitat, perquè Més Madrid i el PSOE s'acostarien a la majoria absoluta. La candidatura de Rita Maestre continuaria liderant aquest bloc, tot i que l'enquesta li dona una pujada tímida: podria arribar als 18 regidors, però també retrocedir fins als 13 (ara en té 16). El PSOE de Reyes Maroto continuaria per darrere, amb una forquilla d'entre 8 i 11 regidors, i Unides Podem lluitaria per entrar a l'Ajuntament.

Vara perdria la majoria absoluta

El PSOE revalidaria la primera posició en comunitats on a hores d'ara té majoria absoluta, com Castella-la Manxa i Extremadura. Ara bé, en aquesta última comunitat Guillermo Fernández Vara perdria la majoria absoluta. Això vol dir que es veuria abocat a pactar amb Unides Podem per revalidar el govern. El PP creixeria i Vox entraria per primer cop a les Corts extremenyes, però no podrien governar. A Castella-la Manxa, el PSOE d'Emiliano García-Page podria revalidar la majoria absoluta i una suma de PP i Vox (que entraria per primer cop al Parlament castellanomanxec) seria insuficient.

En canvi, la primera posició està molt més disputada a l'Aragó, on l'enquesta augura un frec a frec entre el PSOE i el PP, que remuntaria els 16 escons de fa quatre anys i podria arribar als 24-28, una forquilla similar a la de Javier Lambán. En aquesta comunitat destaca la patacada de Ciutadans, que passaria dels 12 diputats actuals a quedar-se fora. Per primera vegada la candidatura de l'Espanya Buidada entraria a la cambra, mentre que el Partit Aragonesista, que actualment forma part de la coalició de govern, recularia i fins i tot es podria quedar fora del Parlament.

A Navarra, UPN guanyaria les eleccions, però la seva suma amb el PP i Vox seria insuficient per governar. Els socialistes podrien revalidar el pacte de govern amb Geroa Bai, que creixeria, igual que EH Bildu. Podem, que es presenta aquesta vegada conjuntament amb Esquerra Unida i Batzarre, no despuntaria tot i la candidatura unitària. A la Rioja, els socialistes haurien de treballar per mantenir la primera posició, perquè el PP els trepitjaria els talons, tot i que no arribaria a la majoria absoluta –un dels objectius del partit d'Alberto Núñez Feijóo–. Ara bé, si sumés amb Vox podria desbancar el PSOE. Els socialistes necessitarien Unides Podem per governar, que també es presenten amb una candidatura unitària.

El PP necessitaria Vox per governar a Múrcia

A Múrcia, el PP tornaria a guanyar les eleccions, però per governar necessitaria Vox, que creixeria. De fet, entre els dos partits es repartirien el pastís de Cs, que es quedaria fora del Parlament murcià. A Cantàbria, el PP tornaria avançar-se al Partit Regionalista de Cantàbria (PRC), però el partit de Miguel Ángel Revilla podria pactar amb el PSOE. Cs perdria la representació i Unides Podem entraria al Parlament càntabre.

Sevilla és una altra de les ciutats que el PSOE i el PP es disputen, i a hores d'ara l'escenari estaria ben obert. Els socialistes vorejarien la majoria absoluta, però un pacte del PP amb Vox també podria servir per donar l'alcaldia als populars. A Saragossa, els conservadors mantindrien l'alcaldia que van prendre a l'esquerra el 2019 amb un pacte amb Cs. Aquesta vegada, però, el PP necessitaria el suport de Vox per governar, perquè els taronges es quedarien fora. A Bilbao, el PNB mantindria la primera posició, tot i que recularia, i EH Bildu creixeria.