"Em van dur a la policia per una subvenció a Òmnium": així és defensar la llengua a la Catalunya Nord

Prada de Conflent"Aquí, aguantem com podem". Ho diu la Maria, veïna de Prada, que fa anys que assisteix a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) i que relata amb tristesa com el català s'està perdent en el dia a dia de la Catalunya Nord, als comerços i a les cases. Es gira cap a un parell de periodistes a l'auditori de la UCE: té curiositat per saber a quina zona del Principat correspon l'accent amb què els ha sentit parlar. Abans que comenci la xerrada, aprofita i puntualitza que, quan ella baixa al Principat, mai canvia d'idioma: "Quan jo vaig a Girona, parlo sempre català. Si em parlen en castellà, marxo. El català s'ha de defensar", reivindica. Però és difícil fer-ho quan, a l'altra banda de la frontera, l'estat francès intenta per tots els mitjans deixar-lo fora de les institucions.

Aquest és el missatge que traslladen, pocs minuts després, els batlles de la Catalunya Nord i representants del món local que intervenen a l'acte El català als municipis. La persecució de l'estat francès, aquest dimarts. El nexe conductor és el periple que han viscut els cinc ajuntaments que han intentat promoure una modificació dels seus reglaments perquè els regidors que ho volguessin poguessin expressar-se en català als plens. Van ser Terrats, Elna, els Banys d’Arles, Portvendres i Sant Andreu de Sureda, ara fa quatre anys. Cap dels seus alcaldes podia anticipar, aleshores, el camí tortuós que els esperava per defensar la llengua, que acabaria amb ells asseguts als tribunals.

La iniciativa dels cinc municipis va enfurismar el prefecte dels Pirineus Orientals. No en va tenir prou que els regidors li asseguressin que la modificació legal assegurava la traducció de les intervencions al francès (a diferència del que va passar a Còrsega, on es va promoure una iniciativa similar amb el cors que no garantia la traducció cap a aquesta llengua). "Tal com funcionen les institucions a França, no et pots enfadar amb el prefecte", recorda l'alcalde d'Elna, Nicolau Garcia, perquè el risc és deixar de rebre ajudes per al municipi. "Aquesta pressió existeix, i molts batlles s'hi sotmeten", lamenta. Entre altres arguments, el prefecte va arribar a esgrimir que, segons un edicte de fa 500 anys, el català no es podia parlar als plens. Un text que, per cert, es va aprovar quan aquests municipis encara no formaven part de França.

La justícia va donar la raó a l'estat francès i va tombar les reformes per permetre parlar català al ple. L'argument definitiu, i al qual es va acollir el Tribunal d'Apel·lació de Tolosa, va ser que, segons la Constitució francesa, el francès és l'únic idioma oficial de la República. "No podem anar a dir que ens neguen un dret lingüístic, perquè això a França no existeix. L'única opció que ens queda és defensar que és un acte de llibertat d'expressió", exposa l'advocat de Perpinyà Mateu Pons. Aquest jurista es va fer càrrec de la defensa amb Òmnium i el Sioccat, organisme públic francès que es dedica a la promoció de les llengües catalana i occitana a la Catalunya Nord.

El relat de Pons posa de manifest la dificultat de lluitar contra polítics i jutges educats "en el sistema jacobí francès", on qualsevol manifestació d'una identitat diferent de l'hegemònica és vista com una amenaça. L'advocat i exdiputat de Junts Josep Costa encara ha aportat una altra dada: tot i que l'estat francès ha signat el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, que a l'article 27 recull el dret de les minories a fer servir la seva llengua, ha trobat la manera d'escapolir-se de les obligacions que això implicaria respecte dels catalanoparlants: "França va resoldre dient que l'article 27 no és d'aplicació perquè a l'estat francès no hi ha minories. La base de l'homogeneïtat és negar que existeixes", afegeix.

Denunciats per l'extrema dreta

La persecució judicial contra aquests batlles és un exemple de l'ofensiva de l'estat francès contra la llengua a la Catalunya Nord, però no és l'únic. L'alcalde d'Elna recorda com, ara fa quatre anys, la concessió d'una subvenció a Òmnium Cultural li va costar rebre una citació a una comissaria: "Em van dur davant la policia per una subvenció de 400 euros. No va passar res, però m'hi van dur", relata. Tot plegat, arran d'una denúncia d'uns regidors d'extrema dreta que argumentaven que el tinent d'alcalde, Pere Manzanares —president del Siocatt— hauria d'haver-se abstingut de participar en la decisió perquè formava part del consell d'administració de l'entitat. "Que potser ell ni se n'encordava, que en formava part", remarca l'alcalde. Al seu costat, Manzanares lamenta l'actitud "esquizofrènica" de l'estat francès amb el català: mentre, per una banda, intenta frenar els plens en català, per l'altra signa convenis amb l'Oficina Pública de la Llengua Catalana per garantir que, d'aquí a deu anys, tot alumne que vulgui aprendre la llengua a la regió pugui fer-ho amb un pla d'estudis personalitzat. "Si això no és esquizofrènia...", el secunda l'alcalde d'Elna.

Tanmateix, hi ha esperança per als catalans del Rosselló, el Conflent, el Capcir, la Cerdanya i el Vallespir —i per a Fenolleda, on es parla l'occità—. Hi ha posat paraules el batlle de Tarerac, un petit municipi del Conflent. L'alcalde, Josep Lluís Salies, va decidir sumar-se a la iniciativa de fer plens en català, que és la llengua habitual dels veïns. "Som 60. No anirem pas a conquerir París", ironitza, sobre la possible resposta de l'estat francès contra aquest desafiament. Per a ell, parlar la llengua és "com el Canigó": "Forma part de la nostra essència". Quan va plantejar als veïns passar a fer-lo servir a la vida municipal, tot el poble el va seguir.