Clica aquí si veus aquest contingut des d'un dispositiu mòbil

Miquel Iceta (Barcelona, 1960) es desmarca de les tesis de Cs sobre la violència a Catalunya però avisa que l’únic camí és el del diàleg.

Fa la impressió que la moció de censura era contra vostè.

Potser sí. En tot cas, al final la va guanyar el president, que va treure més vots que a la investidura. Tot això, per obra i gràcia de Cs. Va ser una operació propagandística.

Van desembarcar líders de Cs i del PP. Vostè va parlar amb Cayetana Álvarez de Toledo...

Doncs sí, vaig anar a saludar-la i ella va aprofitar per dir-me que havia de tornar al constitucionalisme i jo li vaig dir que jo vaig néixer políticament amb la Constitució, que la vaig defensar i que segueixo allà. Que, en tot cas, alguns potser s’havien incorporat més recentment però que els donava a tots la benvinguda.

¿Vostè i ella defensen la mateixa Constitució?

La mateixa, sí, però les interpretacions poden ser molt diferents. Aquí hi ha un treball per exemple molt maco a fer sobre l’evolució del mateix Tribunal Constitucional. Hi ha gent que només se sap tres articles: l’1, el 2 i el 155. La meva mirada és més àmplia. La Constitució es va redactar amb un esperit de punt de trobada i no com unes taules de la llei fixades en marbre.

Hi ha hagut una involució?

Avui la interpretació és menys oberta. Sens dubte trobaríem en els primers anys del TC, que va tombar la LOAPA, una visió més progressista.

¿En quines condicions seria necessària per a vostè l’aplicació del 155?

Doncs que les institucions catalanes decidissin trencar amb la legalitat. És que hi ha gent que pensa que el 155, amb perdó, és una espècie de Vicks VapoRub, que serveix per a tota mena de símptomes. El 155 és un mecanisme excepcional perquè de forma temporal es pugui restituir la legalitat un cop trencada. No és un mecanisme arbitrari i capriciós que es pugui utilitzar de forma permanent com ho defensen el PP i Cs. Jo espero que no s’hagi de tornar a aplicar mai.

Quan Jordi Cuixart diu: “Ho tornarem a fer”, explica molt bé que és defensar drets, etc. En cap moment s’ha parlat de violència.

Miri, jo crec que el moviment independentista no és un moviment violent. Ara, en qualsevol moviment hi ha hagut errors d’aquesta naturalesa. Però el moviment independentista si alguna cosa ha demostrat és el seu caràcter pacífic i la capacitat de mobilització molt massiva.

¿Hi ha una operació per assimilar independentisme i violència?

No sé si hi és, perquè les visions conspiratives són seductores, però mai m’han convençut.

Només cal llegir alguns diaris.

Jo estic convençut que el moviment independentista no és violent. Això no vol dir que no es pugui haver produït algun conat de violència amb fets com atacar el local d’un partit o pertorbar la celebració d’un acte polític. Però crec que parlar en termes de terrorisme en aquests moments a Catalunya no és cert.

Si la sentència diu que sí que hi va haver violència, la criticaran?

Nosaltres acatarem la sentència... Una altra cosa és que un la pugui criticar o considerar-la més o menys severa, com va passar en el cas de la Manada. El que en un Estat de Dret no hi cap és la desobediència.

Vostè va defensar els indults i després va dir que era una proposta prematura. En quina posició està?

Bé, la mateixa, que és prematur. Els encausats han dit que no en volien ni sentir parlar precisament perquè es consideren innocents.

¿L’incomoda que estiguin a la presó?

Sí, perquè jo crec que la presó s’ha allargat moltíssim. Ben aviat farà dos anys. I una presó preventiva tan llarga sempre és molt problemàtica.

Què porta el PSOE de federalisme a les eleccions del 10-N?

El PSOE és un partit federal però a Espanya ens falten almenys dues grans coses: Un Senat que sigui realment cambra de representació autonòmica. I una cultura federal. Lleialtat federal. Però per abordar una reforma abans hem de refer relacions de confiança, acordar els objectius i verificar les majories.

Posar-nos-hi en quina forma? Impulsar el diàleg com?

Jo seria molt operatiu. I el que va funcionar millor van ser les relacions entre governs. A mi m’agradaria poder retornar a un esquema de diàleg institucional. Des d’aquest punt de vista, les declaracions del president de la Generalitat dient que la propera etapa és de confrontació no ajuden.

¿Sobrevola a l’ambient una aproximació del PSOE i el PP?

No ho veig factible en aquest moment. Li dic al revés, el que m’agradaria a mi: un pacte parlamentari de forces progressistes, no de govern de coalició. No crec que amb el PP puguem desenvolupar el nostre programa electoral.

¿Creu que anem a una cronificació del conflicte?

No, cronificació no, però per utilitzar el títol d’un llibre de Joan Coscubiela, estem una mica empantanats, això és cert. I la veritat és que crec que no hi ha altra sortida que la que apuntava Zapatero, el diàleg, la negociació i el pacte. Segons el CEO, a favor de la unilateralitat només hi ha un 9,1% dels catalans.

Sí que hi ha dos milions de persones que són sobiranistes...

Per això crec que pensar que deixant-ho tot igual solucionarem el problema és impossible. I aquí és on jo crec que hi havia el forat més gran del discurs de la pretesa alternativa proposada per Cs.