Els escenaris de pacte no fan albirar una sortida al procés

Delegat a MadridEls escenaris de la política espanyola i la catalana tornen a connectar-se. La negativa de Mariano Rajoy a negociar res ha dut el sobiranisme a la unilateralitat, però ara les turbulències a l’Estat fan que uns s’ho mirin de reüll i els altres esperançats. CDC va dir que s’hi posaria bé per desallotjar el PP, però davant l’últim gir dramàtic ahir era prudent. Francesc Homs va dir que no regalaria res al PSOE i lamentava no haver estat cridat a parlar. A ERC fixava posició Joan Tardà: res a parlar mentre no es reconegui la sobirania catalana. Tot això mentre el PSC i En Comú Podem prenen posicions per fer-se valdre i influir i Inés Arrimadas, de C’s, advertia que no avalaran avenços cap a un model plurinacional. Cada escenari té un impacte:

PACTE D’ESQUERRES

Un pacte entorn del PSOE i Podem difícilment comptaria amb la complicitat de Ciutadans, fet que obligaria el nou president a recórrer a CDC o a ERC, a més del PNB i IU, al Congrés per assegurar-se l’estabilitat i l’aprovació de les lleis. Una circumstància que podrien aprofitar els sobiranistes a l’hora de rebaixar la pressió política, judicial i financera a la qual el PP ha sotmès la Generalitat. L’alternativa progressista no resol un dels grans reptes: trobar el desllorigador de consens en el debat territorial. El PSOE en cap cas acceptarà el referèndum que voldria negociar Podem i en què insisteix En Comú Podem. El punt de trobada, no sense contradiccions, seria una reforma constitucional ambiciosa. Però si el PP passa a l’oposició després d’haver guanyat les eleccions serà igual d’obstruccionista que ho va ser amb l’Estatut. En aquest cas usarà la seva capacitat de veto a les Corts per bloquejar qualsevol reforma. La paradoxa és que la via més ambiciosa, la del referèndum, en tindria prou amb la voluntat del govern i la majoria del Congrés. El temps diria si, en cas que prosperés, el ministeri per a la Plurinacionalitat (una gran assignatura pendent d’Espanya) d’Iglesias podria servir com a mínim per temperar el debat català i guanyar temps. Amb el pacte la pressió a En Comú Podem per no decebre seria màxima.

ACORD PP-PSOE-C's

És l’escenari de més confrontació. El PP lideraria un govern fort i, amb Sánchez apartat, els barons manarien a Ferraz amb l’espanyolista Susana Díaz al capdavant. Ciutadans sí que col·laboraria en un govern així perquè no faria “concessions territorials”. La fórmula obligaria el PP a compartir decisions i a pactar com s’ofega el procés, però no rebaixaria la pressió sobre la Generalitat. Condemnaria a la irrellevància a Madrid els guanyadors del 20-D a Catalunya, En Comú Podem, i les dues forces de govern, CDC i ERC.

REPETIR ELECCIONS

Si l’esquerra fracassa i el PSOE no s’estova amb el PP hi haurà eleccions al juny. A risc que no resolguin res, la campanya seria ben diferent. C’s i En Comú Podem podrien ser les grans perjudicades. Els comuns no han tingut el grup parlamentari promès i el compromís d’Iglesias amb la consulta no és, ara per ara, condició sine qua non per negociar amb el PSOE. El sobiranisme va anar al 20-D sense acord amb la CUP. Amb CDC i ERC governant juntes i després del mal resultat dels primers afloraria el debat sobre si concórrer junts a la repetició.