El Suprem empeny Torra a definir el calendari electoral

Fixa la vista per al 17 de setembre i acosta la idea d’uns comicis a la tardor

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha evitat definir l’horitzó electoral a Catalunya des de l’esclat de la crisi del coronavirus. Per activa i per passiva, malgrat admetre que la legislatura “no té recorregut polític” per la falta de rumb comú amb Esquerra, ha negat que ara mateix tingui sobre la taula les eleccions. Tanmateix, ahir el Tribunal Suprem va moure fitxa i va situar una data en el tauler de joc que l’empeny a definir el final de la legislatura. Malgrat que encara no ha admès formalment a tràmit el recurs de cassació del president -el ponent, de fet, s’havia abstingut-, l’alt tribunal va emetre un comunicat en què fixava el 17 de setembre com el dia per celebrar la vista sobre el cas. L’últim tràmit abans de decidir si inhabilita Torra, en una decisió que aboca Catalunya a celebrar eleccions a la tardor.

Fonts properes al president remarcaven ahir la “irregularitat” de fer pública la data de la vista abans de resoldre si admeten el recurs, ja que ara mateix hi ha obert un termini de “deu dies” perquè la defensa de Torra faci les al·legacions sobre l’abstenció del magistrat que havia estat nomenat ponent. “Farem constar totes aquestes improcedències”, afirmaven ahir fonts jurídiques. Tanmateix, des del Suprem van treure ferro a la qüestió i van justificar l’anunci del 17 de setembre donant per feta ja de facto l’admissió.

En aquest procés de cassació, l’alt tribunal ha de determinar si, com va dir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), condemna el president per desobediència a un any i sis mesos d’inhabilitació i a 30.000 euros de multa. L’origen de la causa es remunta al fet que no va despenjar a temps la pancarta de la façana de la Generalitat que demanava l’alliberament del presos polítics, malgrat que l’hi havia ordenat la Junta Electoral Central. La condemna no s’ha fet efectiva perquè Torra l’ha recorregut i l’última paraula és del Suprem.

A la vista del dia 17, a més dels magistrats encapçalats per Manuel Marchena, hi seran presents també els advocats de Torra -que defensaran que es tracta d’una causa política i que no hi ha delicte- i els representants de la Fiscalia, que pressionaran per convertir en ferma la inhabilitació del TSJC. Després de la vista s’ha d’assenyalar la data per a la deliberació i la resolució de recurs, de manera que el president sabrà, en principi, el dia que sortirà la sentència. En el cas del recurs de cassació de la consulta del 9-N al Suprem, el tribunal va trigar un mes a resoldre.

Aquestes dates, que estaran encerclades en vermell al Palau de la Generalitat, permetran a Torra anar afinant l’escenari electoral a mesura que es vagi acostant la data. Les diferents fonts consultades de JxCat remarquen que encara no hi ha res clar i que la potestat de decidir si s’anticipen o no els comicis és del president de la Generalitat. Admeten, això sí, que la decisió es prendria en consonància amb l’expresident Carles Puigdemont a Waterloo. Hi ha, bàsicament, dues opcions sobre la taula: convocar eleccions anticipades o deixar que sigui el Suprem qui les propiciï si l’aparta del càrrec. En el cas que el president decidís avançar eleccions (el seu entorn apunta cap a aquesta direcció en sintonia amb el que ja va dir el 29 de gener), hi ha dues opcions: fer-ho abans de la decisió del Suprem, és a dir, abans de saber si és inhabilitat, o fer-ho un cop ja ho sàpiga. En aquest últim cas, aprofitaria l’escàs marge de temps que hi ha entre que el Tribunal Suprem anuncia la sentència i la seva execució per signar el decret de convocatòria. Segons fonts jurídiques consultades per l’ARA, la sentència, i per tant els seus efectes, ha de ser declarada per l’òrgan que la va dictar. En el cas del president Torra, el TSJC. Aquest tràmit requereix el retorn i reemissió de les actuacions del Suprem al tribunal català, i això comportaria hores o dies. Si, per contra, el president decidís no tocar el botó vermell, seria apartat del càrrec i agafaria les regnes del Govern el vicepresident, Pere Aragonès. Fa uns mesos hi havia veus que demanaven situar un número dos de JxCat a l’executiu per evitar-ho, però aquesta idea ara ha perdut força. També està en minoria l’opció de desobeir el Suprem.

El president Quim Torra, doncs, perfila escenaris, mentre que Esquerra ja té clar quin vol: avançar-se al que digui el Tribunal Suprem. I això genera tensions entre els socis de govern. Ahir els republicans van expressar tot el suport a Torra però van tornar a demanar pactar el final de la legislatura. Sigui com sigui, una vegada més, sembla impossible que la legislatura catalana arribi als quatre anys sencers.