Escòcia ja no és un mirall per a Catalunya
Les qüestions que ocupen l'agenda política catalana retraten una realitat força diferent de la d'Escòcia
Barcelona"Després del que ha passat a Escòcia i el Regne Unit, el Procés català continua i va cap endavant. Ens sentim reforçats pel bon exemple d'una democràcia europea que ha deixat votar. Aquest és el camí". Així s'expressava Artur Mas el novembre del 2014, pocs dies després de la consulta del 9-N, l'avantsala del referèndum que lideraria Carles Puigdemont tres anys després. Des de llavors i durant els anys àlgids del Procés, Catalunya es va emmirallar en diverses ocasions en el cas escocès. 11 anys després d'aquell moment, la realitat que viu el país i els temes que ocupen l'agenda política catalana l'allunyen de qui va ser un model a seguir.
En el pacte per a la investidura de Salvador Illa, ERC i el PSC van acordar impulsar una Convenció Nacional que impulsés un "ampli debat" per abordar "la resolució del conflicte polític" entre Catalunya i l'Estat. Tot i que Illa ha repetit que vol complir amb tots els acords, per ara no s'ha engegat aquest pacte i el president ha deixat en un segon pla aquelles qüestions que volen tornar a portar el conflicte polític a l'ordre del dia. En l'àmbit nacional s'ha centrat en mesures entorn de la llengua i la cultura. A més, els partits independentistes han situat temes com el finançament, Rodalies o la migració al centre del debat i de les negociacions amb l'Estat.
En aquest canvi de qüestions que ocupen l'activitat dels partits independentistes, Escòcia cau ràpidament com a referent, sobretot en l'àmbit de la llengua, ja que més enllà del gaèlic escocès no hi ha un conflicte en aquest sentit. Tot i això, sí que hi ha un accent propi, que la professora de ciència política de la UOC i experta en Escòcia Núria Franco adverteix que "és molt important" per als escocesos a l'hora d'acceptar si algú angloparlant és escocès o no. Ara bé, en el cas de la migració "ningú espera que s'adopti un accent, sinó que es parli un idioma", apunta.
La qüestió migratòria
El repte migratori també és una qüestió que centra l'agenda actualment a Catalunya, després que Junts reclamés les competències d'immigració al govern espanyol i pel creixement de població que viu el país al ser atractiu per a migrants tant del Nord Global com del Sud Global. Però la realitat en aquest àmbit respecte a Escòcia és "totalment contrària", segons Marc Sanjaume, professor de ciències polítiques a la UPF especialitzat en conflictes nacionals i ètnics. Franco retrata que, malgrat que tots dos països tenen un creixement vegetatiu similar, Escòcia no atrau immigració, i Sanjaume situa justament com una de les prioritats per al país poder tenir programes d'atracció de talent per contrarestar que és una nació "menys atractiva" en l'àmbit econòmic i laboral per als immigrants respecte a Anglaterra.
En l'àmbit polític, els escocesos tenen una postura més oberta a la immigració que no pas els britànics. Franco ho atribueix a dos motius: d'una banda, perquè a diferència del que passa a Catalunya, a Escòcia "la immigració no és un repte" i, per tant, "és difícil posar-te racista quan no tens ningú contra qui cridar". D'altra banda, perquè un dels pilars de l'independentisme escocès i del Partit Nacional Escocès (SNP) és "que Escòcia té uns valors polítics diferents de la resta del Regne Unit", cosa que fa inherent al projecte nacional un ideari "més aviat progressista i obert". De fet, l'Alba, la formació fundada per l'exlíder de l'SNP Alex Salmond, que aposta per uns postulats més restrictius en polítiques socials, no ha aconseguit cap diputat en les diverses eleccions a què s'ha presentat, i els pocs representants públics que manté a hores d'ara són membres de l'SNP que han fet el canvi de formació. Està per veure fins a quin punt s'escola el discurs xenòfob als partits independentistes catalans i si l'extrema dreta augmenta la seva representació en pròximes convocatòries electorals, fets que suposarien més diferències respecte a Escòcia.
Les similituds també es difuminen en l'ús de les competències no transferides. Aquí, malgrat no tenir competències en certs àmbits, s'intenta incidir-hi: "Catalunya potser no té competències sobre migracions, però fa ús de la política educativa, cultural i sanitària per desenvolupar una política d'integració", retrata Franco. En canvi, en el cas britànic "les fronteres són més marcades", i en una qüestió reservada a Londres no s'incideix des d'Edimburg. Això no treu, però, que Escòcia demani puntualment la cessió de noves competències, com també fa ara Catalunya.
