Espanya està lluitant contra la corrupció?

MadridLes acusacions constants entre els principals partits de l'Estat relacionades amb la corrupció ocupen la major part del debat públic sobre aquesta xacra. En els últims mesos, PP i PSOE no han acostat posicions per parlar de com evitar que es repeteixin casos que els han afectat, com són el de Montoro o el de Cerdán, sinó que s'han allunyat encara més les opcions de treballar conjuntament per posar fre a aquestes pràctiques. "Hauríem de seure tots a treballar i deixar d'assenyalar-nos amb el dit els uns als altres", defensa el director executiu de Transparència Internacional a Espanya, David Martínez, en una entrevista amb l'ARA. L'organització ha elaborat un informe amb cent recomanacions per lluitar contra la corrupció en el qual analitza el pla estatal que va presentar Pedro Sánchez el 9 de juliol després que esclatés l'escàndol de qui, fins aquell moment, era el seu número tres al partit. "El primer que necessitem és unitat [política]", conclou Martínez, que assenyala que "utilitzar la corrupció com a arma llancívola demostra un nivell insuficient de maduresa democràtica".

A parer de Transparència lnternacional a Espanya, la bateria de mesures que va plantejar el president del govern espanyol és un "primer gran pas" amb "mesures molt importants", però hi ha un problema de fons. Sánchez "aprofita una finestra d'oportunitat de manera positiva", però justament aquesta precipitació davant l'escàndol ha impedit que es faci un diagnòstic "sòlid i complet", apunta Martínez. La primera recomanació que fa l'organització és que es desenvolupi una estratègia estatal anticorrupció –elaborada per un grup expert– que aporti una visió "holística" per solucionar les falles del sistema. L'organització dedicada a combatre la corrupció insta a superar la dinàmica seguida fins ara, que és la d'adoptar iniciatives sense una visió de conjunt i que no acaben d'arrencar per manca de recursos i finançament. "Hi ha una part del marc anticorrupció [vigent] que no s'està complint", subratlla Martínez.

Una arquitectura a mitges

"Abans de pensar en intel·ligència artificial, big data i en qüestions que puguin ser més innovadores [...] cal garantir uns mínims bàsics en anticorrupció", reflexiona el director de Transparència Internacional a Espanya sobre un dels elements del pla de Sánchez que consisteix en incorporar "noves eines" en la plataforma de contractació del sector públic. Recentment, el president espanyol ha anunciat el "pròxim" llançament d'aquesta mesura. L'organització, en canvi, fixa altres prioritats. Per exemple, veu una "urgent necessitat" d'esmenar els "dèficits en la implementació" de la llei estatal de protecció dels alertadors de corrupció aprovada a principis del 2023. "Espanya no ha complert encara l'obligació d'establir un marc adequat i complet de canals de denúncia externs, i això deixa un àmbit de desprotecció considerable en tot el territori nacional, sobretot en aquelles comunitats autònomes que no compten amb agències antifrau", diu l'informe.

Qui se n'ha d'encarregar és la recentment constituïda Autoritat Independent de Protecció de l'Informant que, segons lamenta Transparència Internacional, "encara no té pressupost propi per poder complir el seu mandat". En una entrevista amb l'ARA fa un parell de mesos, el seu nou president, Manuel Villoria, reconeixia les seves limitacions, agreujades per la manca de pressupostos estatals: "Nosaltres encara no hem obert el canal extern perquè som tres persones en aquesta Autoritat i seria irresponsable". L'objectiu, va dir Villoria, era posar en marxa la maquinària aquest novembre. "El 90% dels grans escàndols de corrupció s'han descobert per un alertador", apunta Martínez, que avisa que no tenir aquest canal ben desenvolupat implica el "risc que hi hagi gent que no estigui denunciant perquè té por" a quedar desprotegida.

En el cas de Catalunya, l'Oficina Antifrau sí que està fent la funció de protecció de l'alertador, però els implicats tenen queixes de com està funcionant per manca de recursos. De fet, el Govern de la Generalitat just acaba d'aprovar la memòria preliminar de l'avantprojecte de llei per protegir els alertadors a Catalunya.

Qui ha de controlar?

Un altre dels anuncis de Sánchez va ser la creació d'una Agència d'Integritat Pública que sigui "independent" i s'erigeixi com a "òrgan central de prevenció, supervisió i planificació en l'àmbit de la corrupció". Transparència Internacional demana aturar-se a pensar si aquest és el model que "convé més al país" i analitzar bé que no hi hagi solapament de funcions amb altres organismes. "Mentre no es conforma una autoritat nacional que garanteixi un marc d'integritat sòlid i complet en la funció pública, es recomana enfortir de forma urgent l'Oficina de Conflicte d'Interessos dotant-la d'autonomia funcional [ara per ara està adscrita al ministeri de Funció Pública], pressupost propi suficient i potestats efectives de verificació de declaracions patrimonials i d'interessos", diu l'informe, que planteja crear un "pla de transició" consistent a donar "plena capacitat" a autoritats ja existents mentre es fa "tot el procés d'avaluació i harmonització" del sistema.

Els altres flancs

"Hi ha una sèrie d'àrees que encara no s'han enfortit o que no s'han tingut en compte", apunta Martínez, que situa entre les llacunes del sistema fixar "un marc sòlid" de prevenció de la corrupció en empreses públiques o la regulació dels grups d'interès, coneguts com a lobis. Sobre aquest darrer punt, hi ha una llei en tramitació al Congrés que continua en un calaix i que Transparència Internacional reclama aprovar de forma "urgent" amb la introducció de millores. El director de l'organització admet que "sempre hi haurà riscos" perquè cap mesura és "infal·lible", però que "com més àrees de risc mitiguis, més difícil serà que es materialitzin". En tot cas, tranquil·litza, que malgrat els escàndols que ocupen tan habitualment titulars, "no hi ha corrupció sistèmica generalitzada a Espanya".