Com es poden protegir els alertadors de corrupció? El Govern engega la tramitació de la llei

BarcelonaDes de l'any 2019 hi ha una directiva de la Unió Europea que obliga a protegir els alertadors contra la corrupció tant en l'àmbit públic com privat, per tal de prevenir possibles represàlies que puguin tenir per denunciar males pràctiques. L'Estat ja va transposar la normativa a una llei pròpia –que obliga totes les entitats a tenir canals interns i externs de denúncia— i ara el Govern de la Generalitat es disposa a fer la seva regulació, més enllà dels canals de denúncia interns que ja té l'executiu. En els darrers temps, s'ha posat en evidència que malgrat l'existència de la figura dels alertadors, els afectats consideren que no estan tenint la protecció efectiva, que a Catalunya recau a l'Oficina Antifrau. De fet, el mateix Govern admet que hi ha "buits legals" en el context legislatiu actual.

Segons fonts de l'executiu consultades per l'ARA, aquest dimarts el consell executiu aprovarà la memòria preliminar de l'avantprojecte de llei del sistema d'alertes i de protecció de les persones alertadores. Un primer pas per enllestir una norma àmpliament reclamada per les entitats que lluiten contra la corrupció i que l'executiu de Salvador Illa preveu aprovar abans de l'estiu de l'any que ve. De fet, recentment en una entrevista en aquest diari, la presidenta de l'Observatori contra la Corrupció, Itziar González, es queixava que des de l'any 2015 havien posat sobre la taula mesures com aquesta i que deu anys després havien tirat endavant menys de l'1% de les mesures. En un primer moment, el Govern no la tenia dins dels plans legislatius d'enguany, però el president la va anunciar com a mesura de lluita contra la corrupció quan va comparèixer al Parlament arran de l'esclat del cas Cerdán.

Què pretén regular la nova llei del Govern? Segons el text al qual ha tingut accés aquest diari, el marc regulador actual "planteja dubtes que no han estat resolts pel legislador estatal, la qual cosa es tradueix en un seguit de mancances que n'afecten negativament l'eficiència i l'eficàcia, fet que, alhora, pot afeblir la protecció de les persones alertadores i desincentivar-les a futur per aflorar conductes il·lícites". En aquest sentit, la nova norma pretén "garantir una protecció adequada i integral de les persones alertadores assegurant la seva confidencialitat, el dret a l'anonimat i la prohibició de qualsevol tipus de represàlia". "Cal unificar la normativa per donar seguretat jurídica perquè els ciutadans se sentin segurs a l'hora de denunciar. Han de saber que no estaran sols", afirma la directora general de Govern Obert, Lara Torres, en declaracions a aquest diari, a més d'explicar que a partir de l'aprovació d'aquesta memòria, s'obrirà una consulta pública d'un mes perquè tots els interessats hi puguin dir la seva.

L'Oficina Antifrau, si actua igual que va fer durant la tramitació de l'estatal, és un dels ens susceptibles a fer al·legacions. Fonts de l'organisme expliquen que, arran de la seva experiència com a protectors, cal "reconduir les alertes protegides a la defensa de l'interès públic", destriant-les d'altres conflictes "intersubjectius que queden fora del radi de protecció", i ampliar l'abast de la llei a persones que ara queden excloses com "testimonis en procediments judicials o persones que han denunciat davant del ministeri fiscal". Consultat per aquest diari, l'Observatori s'alegra que el Govern impulsi la nova llei, però avisen que en volen ser "coproductors" i no es conformen només amb la consulta pública. En l'anterior legislatura ja es van iniciar els treballs i no es va arribar a cap acord, ja que la societat civil i part del govern d'ERC (una altra no) pretenien anar més enllà de la llei estatal i fer una norma d'"integritat pública".

Els punts clau de la memòria que presenta el Govern

Dubtes sobre els requisits per ser persona alertadora

Si bé la llei estatal només inclou com a alertadores les persones físiques, l'executiu es planteja ampliar-ho a les persones jurídiques, a més de prescindir que calgui una relació laboral per ser protegit. "En la mesura que la llei estatal inclou com a informants els contractistes i proveïdors, escau plantejar-se si, per analogia, també ho seria un treballador d'una entitat beneficiària de fons públics", diu el text. Alhora, es proposen desenvolupar un estatut de la persona alertadora per establir els seus drets i deures en la gestió de les alertes.

Què es pot denunciar

La directiva europea és àmplia a l'hora de definir què és denunciable, ja que es refereix a "infraccions de l'ordenament jurídic". També parla d'infraccions que no s'hagin materialitzat però es tinguin "motius, dubtes o sospites raonables" de la seva comissió. La llei estatal, en canvi, fa al·lusió a infraccions penals o administratives greus o molt greus, mentre que el sistema de denúncia intern que hi ha instaurat ara mateix per part de la Generalitat té un abast una mica més ampli perquè parla de conductes o infraccions normatives que representin una "amenaça o un perjudici per l'interès públic". Davant d'aquesta dispersió, l'executiu es disposa a afinar bé la definició perquè no hi hagi "dubtes" sobre què es pot denunciar.

Duplicitat de canals

La llei estatal marca que hi ha d'haver canals interns de denúncia –que ja té la Generalitat– i també externs que, en el cas de l'Estat, assumirà una entitat de nova creació que és l'Autoritat Independent de Protecció de l'Informant, el president del qual, entrevistat per l'ARA, es disposava a posar en marxa la maquinària aquest novembre. Ara bé, a Catalunya aquesta autoritat és l'Oficina Antifrau, la primera de tot l'Estat que ha assumit la competència.

Des del Govern es considera que hi ha una confusió entre els canals interns i externs i que cal deixar clar que l'alertador ha de tenir la llibertat de presentar l'alerta segons la seva preferència. Alhora, es comprometen a fixar uns mínims perquè els canals de denúncia interns tinguin "garanties" i aclarir en quina mesura s'han d'integrar tots els sistemes d'alerta de les administracions, com els canals de denúncia per assetjament sexual o laboral.

Incertesa sobre les mesures de protecció

El Govern també admet que hi ha problemes d'"incertesa" sobre quines mesures de protecció de l'informant prendre. Recentment, per exemple, Esquerra va denunciar "maniobres" per acomiadar el gerent de Tarragona Ràdio, protegit per Antifrau. Itziar González, presidenta de l'Observatori contra la Corrupció, explicava a l'ARA recentment que el sistema no funcionava i que persones protegides els explicaven que els "estaven matxacant" sense cap ajuda.

Impacte sobre el món local

Malgrat la definició que el Govern es compromet a fer de tots aquests procediments, prometen no incrementar la càrrega d'obligacions de les administracions locals. Tampoc més càrregues a ciutadans i a empreses, tot i que admeten que caldrà valorar l'impacte econòmic en els privats si han de prendre mesures addicionals.