Manuel Villoria: "S'ha d'acabar amb la idea que les grans empreses estan per sobre del sistema"

BarcelonaL'Autoritat Independent de Protecció de l'Informant és un organisme públic de nova creació destinat a protegir els alertadors de la corrupció. Manuel Villoria, el seu president, atén l'ARA per explicar les funcions d'aquest ens en ple cas Montoro i cas Cerdán.

Què és exactament l’Autoritat Independent de Protecció de l’Informant?

— Aquest organisme neix de la normativa europea i té dues grans competències: la primera és crear un canal de denúncia extern per a empreses i per al sector públic perquè tothom hi pugui enviar tota mena d'informacions, no només casos de corrupció, sinó també qualsevol incompliment de les normes. I la segona gran competència que tenim és la de protegir a l'informant [de casos de corrupció], ja que hi ha hagut persecucions molt dures i amb un cost personal molt gran. És independent del poder polític, el seu president no pot ser cessat —té un mandat de cinc anys— i té una certa autonomia econòmica i financera.

I com es garanteix aquesta independència?

— La clau són els noms, és a dir, si la persona que nomenes se sent amb la missió de complir el que li encarrega la llei i no la de servir un govern o altre. Si tu nomenes algú que, encara que no el puguis cessar, té un compromís de partit o personal, doncs és igual, perquè estarà al servei del poder polític.

I vostè garanteix aquesta independència?

— Jo personalment em sento molt independent. Vinc de la universitat i de la lluita contra la corrupció. He sigut cofundador de Transparència Internacional. Fins ara ningú m’ha pressionat excepte per posar-ho tot en marxa com més de pressa millor. El problema que tenim és que la llei s'ha quedat curta i s'ha d'actualitzar.

Per què?

— Imagina't que tu denuncies el teu diari per corrupció. Es pot fer de forma anònima, però, si se sabés que has sigut tu i t'acomiaden seria una represàlia claríssima. I què podria fer l'Autoritat, ara? Podria oferir assessorament jurídic, assistència jurídica gratuïta, suport psicològic... però tu seguiries acomiadada.

Seguiria sent heroic denunciar la corrupció, doncs.

— Per tant, jo crec que la llei ha de canviar. Hem de tenir la possibilitat de suspendre aquest tipus de decisions i també la capacitat d'oferir indemnitzacions. Si ens donen això a nosaltres i també a l'Oficina Antifrau a Catalunya, ens ajudaria moltíssim.

Ara mateix hi ha gent protegida per Antifrau a Catalunya i es queixa que la protecció no és efectiva.

— Jo crec que –i no és per defensar l’Oficina Antifrau– estan fent una bona feina i estan ben protegits. Pot ser que hi hagi persones que no se sentin ben protegides, però també tenen unes competències limitades. Nosaltres encara no hem obert el canal extern perquè som tres persones en aquesta Autoritat i seria irresponsable. Partim de zero. Posar-ho en marxa porta el seu temps. L’objectiu és tenir-lo a punt l’1 de novembre. I el problema ara és que no hi ha pressupost perquè els darrers comptes públics van ser el 2023.

I quan el president del govern espanyol va sortir al Congrés i va anunciar mesures per potenciar l’Autoritat de l'Informant o crear una altra agència d’integritat pública... com es conjuga amb la vostra funció?

— La decisió del president de prendre aquestes mesures és coherent amb tenir una estratègia nacional de corrupció. El més normal és que nosaltres assumim més competències i se'ns converteixi en una agència anticorrupció. Es necessita finançament i modificacions normatives. Cal que la ministra d'Hisenda es posi les piles i hi posi diners perquè, si no, és impossible.

Quines competències voleu?

— Hauríem d'assumir l'Oficina de Conflictes d'Interès, l'Agència de Transparència, l'Oficina de Regulació de Contractes... Cal una agència anticorrupció que realment coordini i porti tots els temes de prevenció per evitar la descoordinació.

Si aquesta agència hagués estat operativa, s'hauria evitat el cas Montoro?

— Si totes les reformes del govern estiguessin en marxa, hauria sigut més difícil. El primer que tindríem és una llei reguladora de lobis que hauria implicat molta més transparència. Si es fa bé aquesta llei, qualsevol persona que es reuneixi amb un responsable públic hauria d'informar sobre quins són els objectius, quant ha cobrat el lobi... Però al mateix temps també cal una nova llei de conflictes d'interès i d'incompatibilitats: ara un alt càrrec ha d'estar dos anys sense saltar al sector privat un cop cessa de les àrees que ha regulat, però els alts funcionaris poden fer-ho tan tranquils, com s'ha vist al ministeri d'Hisenda. Això tampoc hauria d'estar permès...

Calia la col·laboració des de dins el ministeri per tenir informació tributària... ha fallat molt el control intern, no?

— Sense cap dubte. Com pot ser que un ministre tingui informació tributària? Pensava que això era impossible. Que alts càrrecs i alts funcionaris hagin pogut obtenir informació és una vergonya. Si la protecció de l'informant estigués en marxa potser ens haurien avisat des de dins. Per això també falta formació.

A Espanya hi ha més corrupció entre polítics o entre funcionaris?

— A Espanya els funcionaris no se solen deixar subornar. En canvi, sí que hi ha corrupció política. Són els que tenen més poder i a vegades necessiten la col·laboració d'un funcionari o que simplement mirin cap a una altra banda. Cal tenir en compte que el nostre sistema és jeràrquic i els funcionaris poden ser cessats amb gran llibertat quan ocupen una escala superior. Es fa difícil, doncs, que puguin denunciar.

I n'hi hauria prou amb les mesures per evitar un cas com el de Cerdán?

— Sí, perquè quan l'Autoritat estigui en marxa, el primer que farem és una inspecció dels canals interns de denúncia que tenen els partits i qui en són els responsables. A la pràctica no funcionen; ningú no denuncia dins el partit.

Es posa molt el focus en el que passa en l'àmbit públic, però hi ha un sistema empresarial que sembla disposat a pagar per rebre favors polítics.

— Sí, sembla disposat al suborn actiu; existeix i està molt consolidat sobretot en sectors com la construcció. L'agència de corrupció ha de poder avaluar el sistema de compliance de les empreses i posar sancions. I també s'ha de prohibir a les empreses [implicades en qüestions de corrupció] tornar a contractar amb l'administració. Això surt a la llei, però ara no s'aplica. Hi ha molta impunitat amb les empreses, són molt fortes, amb grans bufets d'advocats... i al final sempre fan fora el responsable corresponent i, si és possible, abans que surti a la llum.

Hi ha més impunitat per a les empreses que per als polítics?

— Hi ha més impunitat, sí, perquè les empreses són menys transparents i les persones tenen el dret de gestionar la seva empresa a la seva manera... però crec que hi ha hagut una consideració excessiva sobre el paper de les grans empreses en l'economia espanyola. Sí, són molt importants, però no poden seguir actuant així. És un àmbit on hem d'entrar clarament; hem de tenir un sistema de sancions i dir a les empreses que aquest moment s'ha acabat i que entrem en una nova era.

Quan diu "aquest moment", a què es refereix?

— Doncs un moment en què han tingut una gran capacitat d'influir en els contractes públics, per posar-se d'acord amb preus, per inclús corrompre funcionaris sense que hi hagi veritables sancions... S'ha d'acabar amb la idea que estan per sobre el sistema i han d'assumir les seves responsabilitats també en relació amb els interessos generals.