La regulació dels lobis podria evitar un cas com el de Montoro?

Experts consultats per l'ARA coincideixen a dir que limitaria les irregularitats i ajudaria a detectar-les abans

Cristóbal Montoro en una imatge d'arxiu.
25/07/2025
3 min

MadridEl cas Cristóbal Montoro ha posat en el punt de mira els grups de pressió, coneguts com a lobis. A Espanya no estan regulats i la incidència que tenen en l'agenda legislativa és un forat negre. El descobriment, arran de la investigació en un jutjat de Tarragona, que el despatx jurídic Equipo Económico (EE), fundat per l'exministre d'Hisenda, va aconseguir modificar lleis per beneficiar empreses que presumptament els pagaven comissions ha reactivat el debat sobre regular l'activitat dels grups d'interès. El PSOE ha expressat la intenció de donar impuls després de l'estiu a un projecte de llei del govern espanyol que aborda aquesta qüestió i que fa mesos que està en un calaix al Congrés –s'arrossega des de l'anterior legislatura–. Però ¿aquesta legislació serviria per evitar un cas com el de Montoro i EE?

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Diversos experts consultats per l'ARA coincideixen que, tot i que cal anar encara més enllà, el text de l'executiu apunta a alguns elements que sí que servirien per posar bastons a les rodes a la possibilitat de cometre irregularitats i per detectar-les abans. Afegeixen que regular les activitats lícites dels lobistes, a més, és necessari per diferenciar-les d'aquelles conductes que castiga el Codi Penal, com el suborn o el tràfic d'influències.

La petjada normativa

Una de les novetats que introdueix la norma és la "petjada normativa". Es tracta de recollir en un informe obert les aportacions que han formulat els lobis i les reunions que han mantingut amb personal públic durant l'elaboració d'una norma. "Si hi hagués petjada normativa, ens hauríem adonat molt abans que en el cas d'Equipo Económico hi havia un conflicte d'interessos", reflexiona en conversa amb l'ARA el president de l'Associació de Professionals de les Relacions Institucionals (APRI), Carlos Parry. Amb aquesta mesura, els contactes entre responsables del ministeri d'Hisenda i membres del despatx investigat, així com les propostes que van fer, per exemple, per rebaixar l'impost sobre l'electricitat, haurien hagut de quedar recollides en un document públic acompanyant la modificació legal. "Que quedi constància de com de permeables han pogut ser els legisladors a l'hora d'acceptar diferents suggeriments ajudaria a fer més transparent el procés i a limitar situacions irregulars, però no evitaria que es poguessin produir", incideix preguntat per aquest diari el professor de dret constitucional de la Universitat de Barcelona Joan Ridao, que l'any passat va publicar un llibre sobre la regulació dels lobis. El també exdiputat d'ERC considera, a més, que caldria incorporar-ho directament als reglaments de les cambres parlamentàries.

El registre i la supervisió

A banda d'aquest informe de petjada normativa, el text crea un registre de grups d'interès que hauria obligat Equipo Económico a identificar-se públicament com a lobi. Formar-ne part implica que cal informar de les reunions de treball i dels contactes mantinguts amb responsables públics. La llei també estableix que, en el moment d'inscriure-s'hi, cal precisar si les persones que exerciran la funció de lobista han treballat a l'administració en els dos anys anteriors al registre. Es tracta d'un "element bàsic" en la regulació dels lobis, que a Catalunya ja existeix, explica Ridao. Ara bé, afegeix que aquesta mesura "no soluciona el problema". "El registre de grups i l'informe de petjada normativa són dues peces clau, però és tant o més important que les institucions disposin de mitjans humans i tecnològics per poder-lo controlar en temps real. Un simple registre que ningú controla és inoperant", subratlla Silvina Bacigalupo, catedràtica de dret penal a la Universitat Autònoma de Madrid i presidenta de Transparency International.

Des de l'APRI, Parry denuncia que l'encarregada de supervisar el compliment i funcionament del registre, segons el projecte de llei, sigui l'Oficina de Conflictes d'Interessos, que depèn del govern espanyol. "No pot ser que qui vetlli perquè això es faci bé sigui una part implicada en el diàleg. Ha de fer-ho un organisme independent", defensa el president de l'entitat. Ridao també remarca la necessitat que "sigui una autoritat clarament independent" i, a més, amb prou recursos per fiscalitzar de forma efectiva. Com ens assegurem que els lobis compleixen la normativa? La norma preveu un règim sancionador que pot comportar l'exclusió del registre. Ridao posa el focus en la necessitat de donar incentius als grups d'interès, perquè als grans lobis una sanció "els fa pessigolles".

El pla anticorrupció de Sánchez

D'altra banda, la presidenta de Transparency International lamenta que "l'agenda legislativa contra la corrupció només avanci a cop d'escàndols puntuals", en referència també al pla anticorrupció que Pedro Sánchez va anunciar el 9 de juliol al Congrés pel cas Santos Cerdán i que plantejava, entre d'altres, la creació d'una Agència d'Integritat Pública. "Conté moltes mesures necessàries, però hi ha molt marge de millora", conclou. Segons Bacigalupo, cal fer una "revisió holística de tot l'edifici normatiu existent" per "superar l'enorme fragmentació d'instàncies de control i els solapaments de competències".

stats