Oriol Junqueras: “No demanem eleccions sinó pactar un calendari per evitar presses i xantatges"

Entrevista al president d’ERC, que està a punt de reprendre la seva feina fora de la presó

Oriol Junqueras en una imatge d'arxiu

Oriol Junqueras (Barcelona, 1969) està a punt de reprendre la seva feina fora de la presó, tot i que no podrà ser, de moment, al monestir de Poblet perquè l’arxiu continua tancat. Des de Lledoners respon un qüestionari de l’ARA, que, a diferència d’altres ocasions, no hi ha pogut tenir contacte directe a causa de les limitacions que es mantenen a les presons pel risc de contagis.

Com es viu la crisi del covid-19 a dins la presó?

Estic bé, fort, però preocupat per la situació i per com podem ajudar la ciutadania. A la presó hem patit un doble confinament, la presó injusta i el tancament de les presons i les visites per seguretat. S’han augmentat les trucades per compensar, però són molts dies sense veure la família. L’aïllament és més gran que mai, però ens en sortirem.

Què li sembla la pròrroga d’un mes de l’estat d’alarma que proposa Sánchez amb només les competències de Salut centralitzades?

Hem d’estar amatents als propers passos, però cada mesura centralitzadora és un pas més per allunyar-se de la nostra proposta, que prioritza el ciutadà i la seva atenció. Exigim codirigir l’operatiu de desconfinament.

Sánchez diu que si es volen mantenir les restriccions de mobilitat és imprescindible mantenir l’estat d’alarma. Hi està d’acord?

És evident que hi ha alternatives a l’estat d’alarma i a aquest estat d’alarma. I també ho és que les mesures socials aprovades no tenen una vinculació directa amb l’estat d’alarma com feia creure el govern espanyol. Aquesta setmana vam fer un avís i sembla que el govern espanyol ha reaccionat. Han de triar i està a les seves mans, però no volem més imposició. Catalunya ha de poder decidir. I Sánchez ha de decidir si se sent còmode amb les polítiques de dretes de Cs.

Què hauria de passar perquè ERC donés suport a la cinquena pròrroga de l’estat d’alarma?

Demanem acabar amb el comandament únic i la recentralització, la posada en marxa d’un paquet de mesures socials com ara el permís retribuït per a la cura dels infants mentre no hi ha escoles i posar a disposició dels ajuntaments els superàvits per impulsar mesures socials als municipis. I volem el compromís de reprendre la taula de negociació.

Si Sánchez pacta la cinquena pròrroga amb Ciutadans, ¿trencarà el pacte del 2 de gener amb ERC?

Amb Sánchez no hi ha un pacte, hi va haver un acord d’investidura. Ara ha de decidir si vol estar en mans de la dreta o si vol mantenir aquelles relacions de la investidura. Evidentment, les peticions que pugui fer Cs no tenen res a veure amb les d’ERC.

¿Creu que l’actitud de Sánchez dona ales a l’independentisme que va criticar el pacte PSOE-ERC?

Ja ho sabíem, que el govern espanyol no posaria les coses fàcils i que no es mouria si no l’hi obliguem. Però ¿qui pot estar en contra de parlar i d’obrir una via de diàleg de govern a govern per abordar el conflicte polític entre Catalunya i l’estat espanyol? ERC es va presentar a les eleccions amb aquesta premissa i va guanyar-les dues vegades.

Quan s’hauria de tornar a reunir la taula de diàleg si ara no és la prioritat a causa de la pandèmia?

Tan aviat com la crisi sanitària ho permeti. El conflicte entre Catalunya i l’Estat continua exactament en el mateix lloc.

Què li ha semblat la gestió que n’ha fet la Generalitat?

Som davant d’una de les crisis més difícils de gestionar i estic orgullós de com el Govern està fent front a la pandèmia, malgrat les dificultats i malgrat no disposar de totes les eines. En alguns moments la sensació és d’estar gestionant amb una mà lligada a l’esquena per la recentralització i el comandament únic.

¿Vostè també creu que el confinament decretat pel govern espanyol ha estat insuficient i que l’anomenat confinament total s’hauria d’haver aplicat més temps?

Probablement la primera resposta va ser lenta i mal gestionada. La resposta que calia era asimètrica i en funció de les dades. La recentralització ha estat clarament un error. I la manera com s’ha aplicat l’estat d’alarma, també. No som en una guerra, no cal ni el comandament únic ni militarització, sinó criteris mèdics i posar el bé comú i les persones al centre.

Què li ha semblat la gestió de les residències de gent gran?

Ha estat clarament el col·lectiu més castigat per aquest virus. Aquí i, malauradament, a tot el món. En el cas del nostre país, més del 80% de les persones que han mort per covid tenen més de 70 anys. Ens trobem davant d’un problema greu però global. I no podem oblidar que el model que va triar el nostre país va ser intentar que les residències fossin llars per a la gent gran i no hospitals. Potser caldrà repensar-lo.

¿També creu que en una Catalunya independent hi hauria hagut menys morts?

Això és difícil de saber i segur que no és automàtic. En tot cas, defenso que tenim tot el dret a gestionar directament, i l’encertarem o ens equivocarem, però ho decidirem nosaltres amb el màxim coneixement de la realitat. És evident que la proximitat i l’experiència ens haurien ajudat. Sens dubte és millor tenir les eines d’un estat. Tanmateix, hem demostrat que sabem gestionar la crisi millor que des de l’Estat.

¿A vostè l’ha sorprès la manera com la població ha acceptat restringir la seva llibertat de moviments com a estratègia per frenar la pandèmia?

Sí, probablement hem acceptat de manera massa acrítica unes restriccions de les llibertats molt severes. A Europa hi ha altres models, menys impositius i restrictius, més basats en la responsabilitat dels ciutadans. Suïssa o Suècia en poden ser exemples. En canvi l’estat espanyol ha fet servir l’estat d’alarma per exemple per controlar els nostres moviments o els nostres telèfons.

Quina és, segons vostè, la millor manera d’enfocar la crisi des del punt de vista econòmic?

La millor opció seria una ajuda directa de diners del Banc Central Europeu a les butxaques dels ciutadans durant uns mesos. Caldrà enfortir el sector públic, invertir des de les administracions per reactivar l’economia. Per això cal que l’Estat posi els mecanismes de liquiditat necessaris, però també que posi el sistema fiscal a punt per assegurar-se que qui guanya més, hereta més i contamina més, paga més, tal com ja va fer el Parlament a l’abril.

Aquests diners, aquesta liquiditat, ha de venir d’Europa. ¿Vostè comprèn les reticències dels països del nord a fer transferències directes als països del sud com Espanya?

Europa és una realitat cultural, econòmica i social molt diversa. És comprensible que sense un projecte polític prou consolidat es qüestionin les polítiques de transferències des del nord. Ara bé, al nord li cal entendre que sense un mercat interior com l’europeu li costarà defensar el seu model de socialdemocràcies avançades.

¿Veu factible que la Generalitat pugui no fer retallades?

No podem ni volem repetir les mateixes respostes que es van donar per afrontar la crisi del 2008. Sabem on han portat les polítiques d’austeritat pressupostària i devaluació interna i ara toca donar una resposta diferent. Si el govern de l’Estat compleix el seu compromís d’aportar fons extraordinaris per l’increment de la despesa i la caiguda d’ingressos previstos, la Generalitat té els elements necessaris per donar una resposta a l’actual situació econòmica i social.

¿Amb qui hauria de comptar el Govern per reformular els pressupostos? Amb el PSC?

Estic convençut que tothom s’implicarà per tirar endavant el país. El PSC no va estar a l’altura durant l’aprovació dels pressupostos però esperem que ara aparquin els seus interessos electorals, que van en detriment dels ciutadans. També ens agradaria comptar amb els companys i companyes de la CUP.

¿Continua tenint més mala opinió del PSC que del PSOE?

Els dirigents del PSC han demostrat clarament que no els importen els ciutadans, només l’enfrontament i el frontisme com a oposició.

Vostè demana eleccions abans que les forci el Suprem amb la inhabilitació del president. Què li sembla que el president Torra s’hi negui?

No demanem eleccions, sinó pactar escenaris i calendari. És evident que deixar els temps en mans del Tribunal Suprem és una irresponsabilitat. Fa temps que avisem i després tot seran presses, improvisacions i xantatges. Els governs de coalició parlen i pacten aquests escenaris. L’Estat ja ens va imposar unes eleccions i no crec que els ciutadans es mereixin això.

Calen eleccions a Catalunya?

No de manera immediata. Ara la prioritat màxima és salvar tantes vides com sigui possible i començar a posar les bases de la reconstrucció del país. Això és el que ha defensat ERC des del primer moment. Una altra cosa és que, un cop superada, caldrà posar en mans dels ciutadans la decisió de quines majories han de liderar aquest futur.

Vol tornar a ser candidat? Quines possibilitats reals hi veu?

Aquest és el meu desig i lluitarem fins al final per combatre la repressió de l’Estat. Però, si no ho pogués ser, crec que ERC té candidats i candidates millors que jo.

¿Creu que la gestió de la crisi pot haver erosionat electoralment ERC?

Segur que hi pot haver un desgast en tots els governs que hi estan fent front, però crec que el Govern està fent una molt bona tasca. Els consellers i conselleres d’ERC al capdavant de les conselleries socials han fet i estan fent una gran tasca, i a fe de Déu que ho estan donant tot.

¿Té un diagnòstic per a les constants discrepàncies entre JxCat i ERC?

Tenim un objectiu comú, que és aconseguir la independència de Catalunya per construir una República, i per això compartim govern, però evidentment tenim projectes ideològics diversos i representem models de societat diferents.

¿La línia de comunicació d’ERC amb JxCat passa per l’eix Marta Rovira-Carles Puigdemont?

De vies n’hi ha moltes, totes obertes i de contacte sistemàtic.

¿El va decebre la decisió de les juntes de tractament de no permetre-li el confinament a casa?

Em van indignar profundament les amenaces via WhatsApp del Suprem als funcionaris. És la constatació que som presos polítics.