L’eutanàsia: l’etern dilema ètic que detona en campanya

L’últim cas de suïcidi assistit ha forçat els partits a posicionar-se

“Ella volia fer-ho però no podia, i jo li he ofert les meves mans”. Ángel Hernández va reactivar el debat sobre la despenalització de l’eutanàsia dues setmanes abans de l’arrencada de la campanya electoral. Aquest veí madrileny va complir la voluntat de la seva parella, María José Carrasco, que feia 30 anys que vivia postrada en un llit a causa de l’esclerosi múltiple. “En un acte de solidaritat”, tal com ho descriu, l’Ángel va facilitar-li el fàrmac mortal que posava fi al seu patiment. Exactament com la María José demanava, i com acreditava un vídeo gravat expressament per a l’ocasió. Una prova, amb tot, que no va impedir la detenció de l’Ángel.

Malgrat que quatre de cada cinc espanyols defensen la mort digna, l’eutanàsia encara es considera un crim a ulls del legislador: el Codi Penal vigent preveu penes de fins a cinc anys a qui assisteixi i faciliti el suïcidi a algú que ha reiterat el desig de morir però que no pot fer-ho per si mateix. La idea de regular per llei el dret de morir dignament i excloure l’eutanàsia dels delictes d’homicidi fa temps que s’insinua: el Congrés ha debatut fins a catorze vegades la proposta les últimes tres dècades sense arribar mai a un acord. I és que el debat va més enllà de la política: la idea de despenalitzar aquesta pràctica barreja el dret amb qüestions lligades a la percepció personal de la vida i de la mort. “Les persones es formen opinions depenent del seu posicionament social, polític i religiós, molt més encara en una qüestió tan delicada com el suïcidi”, explica a l’ARA Manuel Gené, professor de biomedicina i dret mèdic a la Universitat de Barcelona.

El debat sobre l’eutanàsia polaritza la societat, i també la política: “En 21 anys no hem avançat una merda”, es queixava Ramona Maneiro quan va saber la notícia de la detenció d’Ángel Hernández -que ara serà investigat per un jutjat de violència de gènere per la mort de la seva dona-. Maneiro va ser la persona que va ajudar a morir Ramón Sampedro l’any 1998, el cas real en què es basa la pel·lícula Mar adentro. El seu suïcidi va obrir els ulls de la societat espanyola al patiment dels malalts. El catedràtic de filosofia del dret a la Universitat Pompeu Fabra Josep Joan Moreso considera que a poc a poc es va superant la idea del càstig moral que plana sobre el suïcidi. “La religió ens diu que la vida és indisponible per als humans, fins i tot en els casos extrems”, precisa.

Semblava que el quinzè intent de regular l’eutanàsia a la cambra baixa era el definitiu: el juny passat, el grup socialista i el de Podem comptaven amb prou suport per aprovar una norma que permetés als malalts terminals triar l’eutanàsia com a sortida en situacions de “malaltia greu i incurable, o de discapacitat crònica greu”. Només el PP donava l’esquena a la llei, i Cs n’avalava l’aprovació amb l’abstenció -tot i que supeditava el seu suport a l’èxit d’una iniciativa de cures pal·liatives presentada pel seu grup-. Sigui com sigui, aquestes dues formacions van utilitzar la seva majoria a la mesa per bloquejar-ne la tramitació i fer-la descarrilar.

Amb tot, el cas de la María José ha forçat els partits a definir-se a a favor o en contra de l’eutanàsia. En el panorama polític, únicament el PP i Vox rebutgen públicament el suïcidi assistit, dues formacions amb fermes conviccions conservadores que es neguen a incloure la paraula eutanàsia al seu vocabulari. El cap de files popular, Pablo Casado, directament advoca per una llei de cures pal·liatives. La resta de partits sí que s’alineen a favor del dret de morir dignament, seguint l’estela del Parlament, tot i que amb reserves. Cs tampoc vol parlar d’eutanàsia. “Nosaltres farem el que no s’atreveix a fer l’Estat”, va avisar dimecres passat la consellera de Salut, Alba Vergés, avançant que el Govern impulsaria una llei pròpia per “preparar-se per quan es despenalitzi d’una vegada per totes l’eutanàsia a Espanya”.

El que diuen els partits

PSOE

Després que Ángel Hernández complís amb la voluntat de la seva parella, María José Carrasco, i assumís els riscos que això encara comporta a Espanya, el president espanyol, Pedro Sánchez, va afirmar que li havia “caigut una llàgrima”. “El bon morir ha d’estar reconegut al nostre país”, va reiterar. Sota el lema “Fem legal l’últim dret”, els socialistes defensen la despenalització de l’eutanàsia i la llibertat de poder escollir “fins a l’últim minut de la vida”.

PP

Els de Pablo Casado són l’únic partit al Congrés que es nega a despenalitzar l’eutanàsia. “El veritable progrés és ajudar qui pateix, i això no té res a veure amb allargar artificialment la vida. El més raonable són les cures pal·liatives”, reflexionava el número dos per Madrid, Alfonso Suárez Illana. Els populars, doncs, persegueixen l’extensió de les cures pal·liatives a partir de la promoció de l’atenció domiciliària i l’equitat en l’accés.

CIUTADANS

Tot i que la formació encara no ha fet públic el seu programa electoral i davant la incertesa dels últims dies entorn el seu posicionament, els d’Albert Rivera asseguren que no tenen “por” de participar en el debat sobre l’eutanàsia i es mostren partidaris de regular-la. Ara bé, prioritzen recuperar la llei presentada per Ciutadans i que apostava per impulsar una xarxa forta de cures pal·liatives.

PODEM

“Tota persona que experimenti un patiment irreversible ha de tenir el dret i la llibertat de posar-hi fi”. Aquesta és la premissa que mantenen els de Pablo Iglesias des del naixement de la formació, l’any 2014. Podem ha enregistrat fins a dues propostes al Congrés de Diputats per despenalitzar l’eutanàsia, però van topar amb el veto del PSOE el 2017 i la majoria del PP i Cs a la mesa el 2018.

JUNTS PER CATALUNYA

El Govern va prometre dimecres al Parlament impulsar una proposició de llei orgànica per despenalitzar l’eutanàsia, i aquest és el camí que persegueix la llista encapçalada per Jordi Sànchez, també, per a les corts espanyoles. En qualsevol cas, per fer qualsevol canvi legislatiu a Catalunya es necessita que el Congrés espanyol retiri l’eutanàsia del Codi Penal.

ERC

El debat de l’eutanàsia va entrar per primer cop al Congrés l’any 1994 de la mà de l’aleshores diputada republicana Pilar Rahola. ERC instava la cambra a garantir la mort digna amb la despenalització de l’eutanàsia. Rahola apel·lava al cas de Ramón Sampedro i avui, 25 anys després i a l’espera de la pena que caurà sobre Ángel Hernández, el partit insisteix en la necessitat de regular el suïcidi assistit.